Avui us parlaré d'un fenomen de la natura que si no existís, probablement la música no seria tal com la coneixem. Nou enfilall de #curiositarts: 🧵🎶👇👇👇 Per començar, cal dir de que la forma de so més simple i regular que podem percebre prové de l'ona sinusoidal, és a dir, aquella ona que emet un diapasó quan el fem vibrar:

Ricard Lamote de Grignon va haver de destruir una de les seves composicions més polítiques en entrar les tropes franquistes a Barcelona el 1939.

Us ho explico en l'aniversari de la seva mort en aquest enfilall:
#curiositarts 🧵🎶👇👇👇 Moltes van ser les trucades que va rebre en Ricard aconsellant-lo que marxés de seguida, però ell pensava que no havia "fet mal a ningú" i va romandre a la ciutat.

El diapasó és un estri conegut sobretot per la seva gran utilitat en la pràctica musical, però amaga molt més del que us podeu imaginar.

Us ho explico en aquest enfilall:
#curiositarts 🧵🎶👇👇👇 El seu nom és una paraula d'origen grec (διαπασῶν) que originalment designava l'interval d'octava (literalment significa "totalment" o "a través de tots", en aquest cas, totes les notes contingudes en una octava).

El quadre més famós de Gustav Klimt és, sens dubte, El petó. Menys conegut, però, és un altre petó (igualment apassionat) que va pintar inspirant-se en la 9a simfonia de Beethoven.

Si em voleu acompanyar us ho explico en aquest enfilall: 🧵🎶

#curiositarts Tot va començar quan Klimt va rebre l'encàrrec de pintar un fris per a una exposició en homenatge a Beethoven que es va fer a l'edifici de la Secesió vienesa (a la imatge).

Coneixeu l'espiral de Fibonacci? És una de les presències matemàtiques en l'art i la natura més fascinants que es poden trobar. Si em voleu acompanyar us ho explico en aquest recargolat enfilall:
#curiositarts 🧵 L'espiral es diu així perquè està fonamentada en la sèrie de Fibonacci en la qual es van afegint termes a partir de la suma dels dos termes anteriors: 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13... En aquesta pàgina del Liber Abaci, ell mateix ho explica detalladament:

Al s. XIV es va cultivar un estil musical molt particular anomenat ars subtilior. Una mostra d'aquest estil és aquest cànon infinit de Baude Cordier titulat Tout par compas suy composé, que vindria a dir He estat compost amb un compàs (d'aquí la forma circular). Enfilall va:🧵🎶 El pentagrama del cercle exterior conté la melodia que es canta com un cànon a dues veus, i la interior, una veu que acompanya. El podeu escoltar en aquesta animació que Jordan Alexander Key ha publicat a Youtube:

Us imagineu un segell discogràfic capaç de mesclar música clàssica i de cobla en una mateix CD? Bach, Haydn, Vivaldi al costat de Garreta, Casals, Saderra i Puigferrer? Doncs això ha passat i, curiosament, no ha estat a Catalunya. Us ho explico a continuació: L'àlbum de 4 CDs va ser publicat el 2013 per Werner Classics i és un recull de les millors versions d'un dels violoncel·listes més singulars i apreciats de tota la història, l'estimat Pau Casals. Al primer volum hi ha obres per a violoncel i orquestra (Dvorak, Elgar, Bruch):

Els grecs clàssics tenien una expressió, Kalòs kagathós, que es podria interpretar com l'existència d'una unió indissoluble entre la bellesa corporal i moral (vaja, que si ets guapo has de ser bo, i a l'inrevés 😄). La història que us explico a continuació ho exemplifica: 👇 Resulta que cap el s. IV aC. vivia a Atenes una dona anomenada Friné que era una 'hetera', és a dir, una d'aquelles dones 'lliures' que oferien companyia intel·lectual i sexual per diners, i podien arribar a tenir molt poder i influència social.

Un dia com avui però de l'any 1961, en un bosc del Montseny, es va realitzar un concert històric que va involucrar a alguns dels millors compositors del país (i, a sobre, en va quedar constància videogràfica). Us ho explico en aquest enfilall:🧵🎶 El bosc en qüestió era a Riells del Montseny. No sabem si per manca d'un auditori o per quin altre motiu, quan venia el bon temps allí tenien el costum d'organitzar concerts al bell mig del bosc (ja sabeu que l'acústica dels boscos és molt adequada per a la pràctica musical 😅).

[1/4] El Musica enchiriadis és un important tractat del s. IX en què s'exposen els fonaments de la incipient polifonia. Va ser una referència indiscutible durant els següents segles i s'hi explica la tècnica de l'organum, que consistia en melodies doblades a intervals consonants. [2/4] Els intervals que en aquella època es consideraven consonants eren l'octava, la quinta i la quarta. Aquest exemple d'organum que surt en el tractat és el més antic que es coneix:

El temps s'ha esgotat. Aquí teniu les solucions del test d'ahir amb l'estadística de les respostes encertades. Espero que us hagi anat bé i, sobretot, que us hagi agradat! 💪

https://twitter.com/xpagescorella/status/1669052230991765507

1. "Després del silenci, el que s'apropa més a expressar l'inexpressable és la música" — Aldous Huxley (escriptor).
❌3a posició (19,9%)

Avui fa 92 anys que va morir Santiago Rusinol, un dels artistes modernistes més polifacètics del nostre país. Malgrat que no va arribar a compodre, la seva relació amb la música va ser notable. Us ho explico en aquest enfilall:🧵🎶 D'entrada ens va deixar aquesta meravellosa pintura titulada La música que es troba al Cau Ferrat de Sitge cosa que mostra la gran devoció que li tenia:
@MuseusDeSitges

D'entrada pot semblar inofensiu, però dirigir el famós inici de la 5a simfonia de Beethoven és un dels reptes més difícils que es pot trobar un director d'orquestra. Us ho explico en aquest enfilall: 🧵🎶 Per un costat està el repte tècnic d'iniciar un motiu que, a més de ser ràpid i precís, no comença sobre la pulsació sinó després d'una breu pausa. A més, el fet que l'orquestra entri amb un cert retard (a vegades, bastant gran), fa la cosa encara més complicada! 😅

Aquest que veieu és un dels retrats a l'oli més coneguts del compositor i musicòleg Felip Pedrell assegut al seu despatx. Va ser pintat per Josep M. Marquès, però amaga un petit secret... En Ricard Marco del Servei de Digitalització de la @BiblioCatalunya va descobrir un negatiu que, un cop digitalitzat va mostrar aquesta fotografia:

🔔 Com totes les obres mestres, el Parsifal de Richard Wagner és un pou sense fons. Avui us parlaré d'un instrument que es va inventar expressament per aquesta òpera i sembla ser que cap disseny el va acabar de convèncer... Si no feu campana, us ho explico en aquest enfilall:🧵🎶 La primera referència a aquest instrument es troba a l'esbós en prosa de 1865, on a l'acte primer diu que Parsifal "sent uns sons meravellosos. Notes de trompeta, tingudes llargament, respostes des de la distància per un repicar gentil, com de campanes de cristall".

Aquests dies s'està representant el Parsifal de Richard Wagner al Liceu. Si em vols acompanyar, en aquest enfilall t'explico algunes curiositats que potser no sabies sobre aquesta esplèndida òpera i la seva relació amb Catalunya: 👇🎶🧵 ✍ Wagner va realitzar el primer esbós de l'obra el 1857, però va ser abandonat vàries vegades per la composició d'altres òperes: Tristany i Isolda, Els mestres cantaires de Nuremberg i l'Anell del Nibelung! 20 anys després va començar els 2 esbossos definitius. Aquest n'és un:

La rajola catalana d'arts i oficis és un dels patrimonis artístics de caràcter popular més rics i singulars que tenim. Si em voleu acompanyar us ho explico en aquest enfilall: 🧵👇 Aquest tipus de rajoles es van fer sobretot entre els segles XVII i XIX i, malgrat el seu nom, no totes eren d'oficis. Les temàtiques eren diverses i estaven inspirades en auques, gravats i altres tipus de representacions (fins i tot d'altres països).

¿Sabíeu que els últims anys de la seva vida, Mozart va tenir una mascota que s'estimava molt? (i no era precisament un 🐈 o un 🐕). A més li va dedicar una mena de Requiem... no tant famós com el que coneixeu, és clar! Us ho explico en aquest #enfilall: Com ja deveu haver intuït pel vídeo anterior, aquesta mascota que apreciava tant era estornell. Resulta que el dia que el va comprar, va anotar en una llibreta el seu preu (34 corones) juntament amb aquesta melodia...

Potser us sembla que és algú que ha perdut el seny... 🤪 però res més lluny de la realitat! Aquest senyor que canta apassionadament com un #ocell és Oliver #Messiaen, un dels més grans compositors del s. XX i també #ornitòleg. Si m'acompanyeu us ho explico en aquest #enfilall:🦅 El cant dels ocells sempre ha fascinat als compositors... Ja al S. I a.C el #poeta i #filòsof #Lucreci (a la imatge) va atribuir l'origen de la música al cant d'aquestes meravelloses bestioles (fins el punt de dir que les melodies dels humans n'eren una simple imitació!).

El 'Llibre per a guitarra' és un d'aquells projectes que ens haurien de fer sentir orgullosos com a país. És una recopilació de peces per a #guitarra de compositors contemporanis que va publicar @clivismusic el 1992 i n'hi ha per sucar-hi pa! Us en parlo en aquest #enfilall: @clivismusic A part del seu gran valor musical, el Llibre per a guitarra ens ofereix una radiografia de l'estat de la composició a #Catalunya de finals del segle passat. És fascinant veure els contrast d'estils i personalitats dels compositors en tota mena de detalls.

Tothom coneix la genialitat de #Bach i la seva increïble habilitat per 'jugar' amb la música. Tot i així, el que us explicaré sobre aquesta enigmàtica (i sintètica) obra, espero que us deixi bocabadats! Si m'acompanyeu, us ho explico en aquest #enfilall: Ja sabeu que a #Bach li encantava fer malabars amb les notes. Aquesta obra no n'és una excepció: és un #cànon a 4 veus que va dedicar a 'Monsieur Houdemann', un estudiant de dret que va conèixer a #Leipzig (a les imatges) el 1727. Però no us penseu que és un simple cànon...