Les AUQUES són una de les formes d'expressió popular més nostrades. Sabíeu que provenen d’un joc que es va arribar a prohibir?

Enfilall que fa baixada!
🧵👇👇👇 1/ La història de les auques es remunta a un joc català del s. XVI.

Es jugava sobre un taulell amb 48 caselles i una bossa amb 48 boles. Els nombres i símbols de les caselles i de les boles coincidien.

1/ Aquest caganer pertany a un dels manuscrits musicals més curiosos i irreverents de la història. Fins i tot m'atreviria a qualificar-lo de Kama Sutra musical.

Us ho explico en aquest nou enfilall de #curiositarts:
🧵🎶👇👇👇 2/ El manuscrit va ser encarregat el 1542 per un ric comerciant de Bruges aficionat a la música i porta el seu nom: "Cançoner de Zeghere van Male".

En aquest quadre surt en Zeghere amb la seva nombrosa família:

1/ Els músics sempre hem estat una mica bojos, però el nivell de bogeria a què van arribar els pianistes per a millorar les seves capacitats tècniques és difícil d'igualar —alguns fins i tot hi van prendre mal!

Us explico en aquest nou enfilall de #curiositarts: 🎶👇👇👇 2/ Tot va començar amb el desenvolupament dels primers pianos que requerien un esforç físic més gran que els antics pianofortes o claves.

Si a això hi afegim que el repertori va assolir dificultats mai vistes, en poc temps l'augment d'exigència per als intèrprets va ser enorme.

1/ Què pot tenir a veure aquest vídeo de les Andrews Sisters ballant el bugui-bugui amb l'obra pictòrica de Piet Mondrian?

Us ho explico en aquest nou enfilall de #curiositarts:

🧵🎶👇👇👇 2/ Doncs resulta que a Piet Mondrian (a la imatge) li encantava el jazz i també moure l'esquelet a les sales de ball.

1/ Aquesta meravella de melodia que sentiu té més de 2.000 anys i correspon a la notació musical completa més antiga del món.

Si en voleu saber els secrets, afanyeu-vos a llegir aquest nou enfilall de #curiositarts:

🧵🎶👇👇👇 2/ L'Epitafi de Seikilos (així és com es diu) es va trobar en una làpida prop d'Efes, Turquia, que va ser esculpida entre els anys 200 i 100 aC.

1/ Avui havia de fer una entrevista a @CatalunyaRadio sobre l'efecte de la música sobre la salut que ha estat cancel·lada per problemes tècnics.

Per aprofitar la feina que he fet, he pensat que seria bona idea compartir-ho en aquest nou enfilall de #curiositarts:

🧵🎶👇👇👇 @CatalunyaRadio 2/ Tothom que hagi escoltat música alguna vegada sap que, en menys o més mesura, és capaç d'alterar el nostre estat d'ànim i, com veurem, també afectar les nostres condicions físiques.

1/ Heu utilitzat mai els operadors de cerca a Twitter? Són més útils del que us podeu imaginar.

En aquest nou enfilall us n'explico els seus secrets.

#curiositarts 🧵🎶👇👇👇 2/ Si entreu això a la casella de cerca, obtindreu tots els tuits que continguin "música", "mozart" i "simfonia":

música AND mozart AND simfonia

És equivalent a escriure:

música mozart simfonia

Avui us parlaré d'un fenomen de la natura que si no existís, probablement la música no seria tal com la coneixem. Nou enfilall de #curiositarts: 🧵🎶👇👇👇 Per començar, cal dir de que la forma de so més simple i regular que podem percebre prové de l'ona sinusoidal, és a dir, aquella ona que emet un diapasó quan el fem vibrar:

Ricard Lamote de Grignon va haver de destruir una de les seves composicions més polítiques en entrar les tropes franquistes a Barcelona el 1939.

Us ho explico en l'aniversari de la seva mort en aquest enfilall:
#curiositarts 🧵🎶👇👇👇 Moltes van ser les trucades que va rebre en Ricard aconsellant-lo que marxés de seguida, però ell pensava que no havia "fet mal a ningú" i va romandre a la ciutat.

El diapasó és un estri conegut sobretot per la seva gran utilitat en la pràctica musical, però amaga molt més del que us podeu imaginar.

Us ho explico en aquest enfilall:
#curiositarts 🧵🎶👇👇👇 El seu nom és una paraula d'origen grec (διαπασῶν) que originalment designava l'interval d'octava (literalment significa "totalment" o "a través de tots", en aquest cas, totes les notes contingudes en una octava).

El quadre més famós de Gustav Klimt és, sens dubte, El petó. Menys conegut, però, és un altre petó (igualment apassionat) que va pintar inspirant-se en la 9a simfonia de Beethoven.

Si em voleu acompanyar us ho explico en aquest enfilall: 🧵🎶

#curiositarts Tot va començar quan Klimt va rebre l'encàrrec de pintar un fris per a una exposició en homenatge a Beethoven que es va fer a l'edifici de la Secesió vienesa (a la imatge).

Coneixeu l'espiral de Fibonacci? És una de les presències matemàtiques en l'art i la natura més fascinants que es poden trobar. Si em voleu acompanyar us ho explico en aquest recargolat enfilall:
#curiositarts 🧵 L'espiral es diu així perquè està fonamentada en la sèrie de Fibonacci en la qual es van afegint termes a partir de la suma dels dos termes anteriors: 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13... En aquesta pàgina del Liber Abaci, ell mateix ho explica detalladament:

Al s. XIV es va cultivar un estil musical molt particular anomenat ars subtilior. Una mostra d'aquest estil és aquest cànon infinit de Baude Cordier titulat Tout par compas suy composé, que vindria a dir He estat compost amb un compàs (d'aquí la forma circular). Enfilall va:🧵🎶 El pentagrama del cercle exterior conté la melodia que es canta com un cànon a dues veus, i la interior, una veu que acompanya. El podeu escoltar en aquesta animació que Jordan Alexander Key ha publicat a Youtube:

Us imagineu un segell discogràfic capaç de mesclar música clàssica i de cobla en una mateix CD? Bach, Haydn, Vivaldi al costat de Garreta, Casals, Saderra i Puigferrer? Doncs això ha passat i, curiosament, no ha estat a Catalunya. Us ho explico a continuació: L'àlbum de 4 CDs va ser publicat el 2013 per Werner Classics i és un recull de les millors versions d'un dels violoncel·listes més singulars i apreciats de tota la història, l'estimat Pau Casals. Al primer volum hi ha obres per a violoncel i orquestra (Dvorak, Elgar, Bruch):

Els grecs clàssics tenien una expressió, Kalòs kagathós, que es podria interpretar com l'existència d'una unió indissoluble entre la bellesa corporal i moral (vaja, que si ets guapo has de ser bo, i a l'inrevés 😄). La història que us explico a continuació ho exemplifica: 👇 Resulta que cap el s. IV aC. vivia a Atenes una dona anomenada Friné que era una 'hetera', és a dir, una d'aquelles dones 'lliures' que oferien companyia intel·lectual i sexual per diners, i podien arribar a tenir molt poder i influència social.

Un dia com avui però de l'any 1961, en un bosc del Montseny, es va realitzar un concert històric que va involucrar a alguns dels millors compositors del país (i, a sobre, en va quedar constància videogràfica). Us ho explico en aquest enfilall:🧵🎶 El bosc en qüestió era a Riells del Montseny. No sabem si per manca d'un auditori o per quin altre motiu, quan venia el bon temps allí tenien el costum d'organitzar concerts al bell mig del bosc (ja sabeu que l'acústica dels boscos és molt adequada per a la pràctica musical 😅).

[1/4] El Musica enchiriadis és un important tractat del s. IX en què s'exposen els fonaments de la incipient polifonia. Va ser una referència indiscutible durant els següents segles i s'hi explica la tècnica de l'organum, que consistia en melodies doblades a intervals consonants. [2/4] Els intervals que en aquella època es consideraven consonants eren l'octava, la quinta i la quarta. Aquest exemple d'organum que surt en el tractat és el més antic que es coneix:

El temps s'ha esgotat. Aquí teniu les solucions del test d'ahir amb l'estadística de les respostes encertades. Espero que us hagi anat bé i, sobretot, que us hagi agradat! 💪

https://twitter.com/xpagescorella/status/1669052230991765507

1. "Després del silenci, el que s'apropa més a expressar l'inexpressable és la música" — Aldous Huxley (escriptor).
❌3a posició (19,9%)

Avui fa 92 anys que va morir Santiago Rusinol, un dels artistes modernistes més polifacètics del nostre país. Malgrat que no va arribar a compodre, la seva relació amb la música va ser notable. Us ho explico en aquest enfilall:🧵🎶 D'entrada ens va deixar aquesta meravellosa pintura titulada La música que es troba al Cau Ferrat de Sitge cosa que mostra la gran devoció que li tenia:
@MuseusDeSitges

D'entrada pot semblar inofensiu, però dirigir el famós inici de la 5a simfonia de Beethoven és un dels reptes més difícils que es pot trobar un director d'orquestra. Us ho explico en aquest enfilall: 🧵🎶 Per un costat està el repte tècnic d'iniciar un motiu que, a més de ser ràpid i precís, no comença sobre la pulsació sinó després d'una breu pausa. A més, el fet que l'orquestra entri amb un cert retard (a vegades, bastant gran), fa la cosa encara més complicada! 😅

Aquest que veieu és un dels retrats a l'oli més coneguts del compositor i musicòleg Felip Pedrell assegut al seu despatx. Va ser pintat per Josep M. Marquès, però amaga un petit secret... En Ricard Marco del Servei de Digitalització de la @BiblioCatalunya va descobrir un negatiu que, un cop digitalitzat va mostrar aquesta fotografia: