Museu Conca Dellà Profile picture
Dinosaures, romans i molt més! La vostra porta d'entrada al patrimoni i el paisatge del Pallars Jussà des de l'any 1995.

May 30, 2021, 17 tweets

Benvinguts a un nou #FilRomà del @MuseuConcaDellà. Recordeu que en fem un cada darrer diumenge de mes, intercalats amb els de paleontologia. Avui el dediquem als Antonis, que ens portaran d’Isona a l’Àfrica. Comencem el #FilANTONIS

Hem dit Antonis? Quins Antonis? Ens referim a la família dels Antonii d’Aeso. Ja us hem explicat anteriorment que els homes romans lliures tenien tres noms: el praenomen, el nomen i el cognomen. Les dones només tenien nomen i cognomen. Posem d’exemple la família de Cèsar:

Tot i que praenomen, nomen i cognomen es repetien sovint dins d’una família, el nomen és el que correspon al nostre cognom. Per tant, quan parlem dels Antonis (o Antonii, fent servir el plural en llatí) ens referim al cognom de la família. Què en sabem dels Antonis d’Aeso?

Coneixem els Antonis d’Aeso gràcies a l’epigrafia. A partir de 6 inscripcions (com sempre, n’hi ha de més llargues i curtes, ben conservades o fragmentàries...) trobem vàries persones amb el nomen Antoni. Algunes d’elles poden estar repetides.

A partir d’aquests noms podem fer prosopografia, és a dir, refer les relacions existents entre un grup de persones que, al seu torn, podem vincular amb d’altres. D’aquesta manera, aconseguim una visió de conjunt més rica. Fem un cop d’ull als dos personatges que tenen més suc?

El primer és Antònia Saturnina, una esclava alliberada pel seu amo, Luci Antoni Silvà. Amb la llibertat seguia havent-hi un vincle amb la família i, com veiem, s’aconseguia el dret d’adoptar-ne el nomen. 📸 Inscriptions Romaines de Catalogne, II (IRC, II), al @macarqueologia

La inscripció més extensa és la de Gai Antoni Verecund, fill (com ja hem vist de Gai Antoni (?) i de Pòrcia Serana. A més dels vincles familiars, veiem que va ser dos cops duumvir de la ciutat i dos cops tribú militar de la legió III Augusta. 📸 IRC, II, també al @macarqueologia

Com hem explicat en fils anteriors, els homes de les famílies més riques d’Aeso formaven part de l’Ordo Decurionum, una mena de senat local. D’entre ells s’elegien cada any dos homes (duumvirs) per fer de co-alcaldes. Gai Antoni Verecund va exercir aquest càrrec dos cops.

Els que exercien aquest càrrec aconseguien la plena ciutadania romana, el que els permetia exercir càrrecs arreu de l’Imperi, ja a l’administració o a l’exèrcit. Però a Roma no es tractava tan sols de ser o no ciutadà: eres adscrit a una classe social en base a la teva riquesa.

I pertànyer a una classe o altra acotava a quins càrrecs podies aspirar. En el cas de Gai Antoni Verecund, va ser tribú angusticlavi (dos cops!), el que vol dir que pertanyia a la classe dels equites (cavallers). Cada legió tenia 5 tribuns angusticlavis, uns oficials d'alt rang.

Per damunt seu només hi havia el legat, que pertanyia a la classe dels senadors. La seva legió, la III Augusta, tenia la base principal a Lambaesis, a l’actual Algèria. A més de controlar la regió, també va participar al llarg del temps en diverses guerres (Dàcia, Pàrtia...).

Desconeixem si Gai Antoni Verecund va participar en cap d’aquestes guerres. Tampoc sabem si va coincidir amb Luci Minici Natal, de Barcino, legat de la III Augusta i conegut per haver guanyat la cursa de quadrigues dels Jocs Olímpics del 129 dC. @arqueologiabcn

A més de la seva carrera en l’administració municipal d’Aeso i la seva carrera militar, es probable que Gai Antoni Verecund fos un important terratinent. Això va fer que es relacionessin amb ell les inicials G.A.V. de la inscripció del castell d’Oliana. 📸Paul M.R. Maeyaert

Anys després, però, va aparèixer a Abella de la Conca la inscripció de Gai Antoni Var, que també hi encaixaria. Això ens dona un exemple de com cada nova inscripció pot canviar o completar el que coneixem.

Hi ha una darrera inscripció que, si bé és molt fragmentària, és l’única apareguda en context arqueològic. Es tracta d’una làpida de marbre de Luni/Carrara trobada durant l’excavació de 1993-1994 a la muralla del carrer de la Torreta. Era a l’interior d’una casa que s’hi adossava

Aquí en veiem la recreació feta per E. Revilla i Glòria Llompart. Podria haver estat la domus dels Antonii? Potser futures intervencions ens permetran saber-ho. Fins aquí el nostre #FilANTONIS dedicat a una de les famílies més destacades de l’Aeso Romana.

📖Si hi voleu aprofundir:
- Inscriptions Romaines de Catalogne, volum II (Lleida)
- Article d'Arturo Pérez Almoguera sobre dues de les inscripcions a raco.cat/index.php/Pyre…

Share this Scrolly Tale with your friends.

A Scrolly Tale is a new way to read Twitter threads with a more visually immersive experience.
Discover more beautiful Scrolly Tales like this.

Keep scrolling