Benvinguts a un nou #FilRomà del @MuseuConcaDellà. Recordeu que en fem un cada darrer diumenge de mes, intercalats amb els de paleontologia. Avui el dediquem als Antonis, que ens portaran d’Isona a l’Àfrica. Comencem el #FilANTONIS
Hem dit Antonis? Quins Antonis? Ens referim a la família dels Antonii d’Aeso. Ja us hem explicat anteriorment que els homes romans lliures tenien tres noms: el praenomen, el nomen i el cognomen. Les dones només tenien nomen i cognomen. Posem d’exemple la família de Cèsar:
Tot i que praenomen, nomen i cognomen es repetien sovint dins d’una família, el nomen és el que correspon al nostre cognom. Per tant, quan parlem dels Antonis (o Antonii, fent servir el plural en llatí) ens referim al cognom de la família. Què en sabem dels Antonis d’Aeso?
Coneixem els Antonis d’Aeso gràcies a l’epigrafia. A partir de 6 inscripcions (com sempre, n’hi ha de més llargues i curtes, ben conservades o fragmentàries...) trobem vàries persones amb el nomen Antoni. Algunes d’elles poden estar repetides.
A partir d’aquests noms podem fer prosopografia, és a dir, refer les relacions existents entre un grup de persones que, al seu torn, podem vincular amb d’altres. D’aquesta manera, aconseguim una visió de conjunt més rica. Fem un cop d’ull als dos personatges que tenen més suc?
El primer és Antònia Saturnina, una esclava alliberada pel seu amo, Luci Antoni Silvà. Amb la llibertat seguia havent-hi un vincle amb la família i, com veiem, s’aconseguia el dret d’adoptar-ne el nomen. 📸 Inscriptions Romaines de Catalogne, II (IRC, II), al @macarqueologia
La inscripció més extensa és la de Gai Antoni Verecund, fill (com ja hem vist de Gai Antoni (?) i de Pòrcia Serana. A més dels vincles familiars, veiem que va ser dos cops duumvir de la ciutat i dos cops tribú militar de la legió III Augusta. 📸 IRC, II, també al @macarqueologia
Com hem explicat en fils anteriors, els homes de les famílies més riques d’Aeso formaven part de l’Ordo Decurionum, una mena de senat local. D’entre ells s’elegien cada any dos homes (duumvirs) per fer de co-alcaldes. Gai Antoni Verecund va exercir aquest càrrec dos cops.
Els que exercien aquest càrrec aconseguien la plena ciutadania romana, el que els permetia exercir càrrecs arreu de l’Imperi, ja a l’administració o a l’exèrcit. Però a Roma no es tractava tan sols de ser o no ciutadà: eres adscrit a una classe social en base a la teva riquesa.
I pertànyer a una classe o altra acotava a quins càrrecs podies aspirar. En el cas de Gai Antoni Verecund, va ser tribú angusticlavi (dos cops!), el que vol dir que pertanyia a la classe dels equites (cavallers). Cada legió tenia 5 tribuns angusticlavis, uns oficials d'alt rang.
Per damunt seu només hi havia el legat, que pertanyia a la classe dels senadors. La seva legió, la III Augusta, tenia la base principal a Lambaesis, a l’actual Algèria. A més de controlar la regió, també va participar al llarg del temps en diverses guerres (Dàcia, Pàrtia...).
Desconeixem si Gai Antoni Verecund va participar en cap d’aquestes guerres. Tampoc sabem si va coincidir amb Luci Minici Natal, de Barcino, legat de la III Augusta i conegut per haver guanyat la cursa de quadrigues dels Jocs Olímpics del 129 dC. @arqueologiabcn
A més de la seva carrera en l’administració municipal d’Aeso i la seva carrera militar, es probable que Gai Antoni Verecund fos un important terratinent. Això va fer que es relacionessin amb ell les inicials G.A.V. de la inscripció del castell d’Oliana. 📸Paul M.R. Maeyaert
Anys després, però, va aparèixer a Abella de la Conca la inscripció de Gai Antoni Var, que també hi encaixaria. Això ens dona un exemple de com cada nova inscripció pot canviar o completar el que coneixem.
Hi ha una darrera inscripció que, si bé és molt fragmentària, és l’única apareguda en context arqueològic. Es tracta d’una làpida de marbre de Luni/Carrara trobada durant l’excavació de 1993-1994 a la muralla del carrer de la Torreta. Era a l’interior d’una casa que s’hi adossava
Aquí en veiem la recreació feta per E. Revilla i Glòria Llompart. Podria haver estat la domus dels Antonii? Potser futures intervencions ens permetran saber-ho. Fins aquí el nostre #FilANTONIS dedicat a una de les famílies més destacades de l’Aeso Romana.
📖Si hi voleu aprofundir:
- Inscriptions Romaines de Catalogne, volum II (Lleida)
- Article d'Arturo Pérez Almoguera sobre dues de les inscripcions a raco.cat/index.php/Pyre…
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Sense ell, demà encetaríem el mes de quintil, no coneixeríem cap noia que es digués Júlia i no hi hauria hagut cap monarca anomenat kàiser, tsar o sha.
Tots coneixem Gai Juli Cèsar però, què en sabien els seus coetanis de l’actual Catalunya?
Us ho expliquem al #FilCÈSAR
Cèsar va néixer l’any 100 aC. Entorn a aquesta data es van fundar moltes de les ciutats romanes de l’actual Catalunya (Aeso, Iesso, Baetulo...). És a dir que, en aquell moment, el territori (majoritàriament habitat per indígenes) tot just es començava a organitzar "a la romana".
Fins a quin punt un indígena que visqués en una ciutat "catalana" participava del món romà? En són un bon exemple els 3 lleidatans que van formar part de les tropes auxiliars que van assetjar Àscoli l’any 89 aC. Ser dins l’òrbita de Roma et feia participar en els afers de Roma.
Hem viatjat en el temps. Ens trobem en una ciutat romana plena de vida, colors, crits i aromes. Quan fem la primera passa ens adonem que ens costa caminar. No és un malson, sinó la realitat de moltes persones. Com era tenir una discapacitat a l’antiguitat? 🧵
Hi ha molts tipus de discapacitats que poden afectar a com les persones es relacionen amb el seu entorn. Algunes són més limitants que d’altres, però també a l’antiguitat s’hi mirava de posar remei. Bé, malauradament, no sempre...
Alguns textos antics (com les Lleis de les XII taules, del segle V aC) contemplaven pràctiques tan dures com matar o deixar morir les criatures nascudes amb determinades malformitats. Recordeu que també trobem aquesta "exposició" dels infants en el mite de Ròmul i Rem.
És un dia de primavera de l’any 150 dC. Els darrers rajos de sol il·luminen Aeso i la propera vil·la de Llorís.
Aquesta imatge màgica és possible gràcies a la mà d’en @par_virtual. Al @filAeso3D us explicarem la recerca arqueològica que ens permet fer aquesta proposta.
Comencem pel perquè. Com sabeu, el @museudelleida organita l'exposició "Romans a Ponent. Lleida, Iesso, Aeso". Fa temps (anys!) que s'està ideant, i en Xavier Payà, comissari de l'exposició, tenia ben clar que calia fer recreacions en 3D de les tres ciutats.
I ho tenia claríssim per experiència. A l'@ArxiuArqueolgic saben que per explicar Ilerda el plànol és més precís, però la imatge en 3D ajuda més a fer-se una idea de com era la ciutat.
Demà és #1deMaig, dia del treball. Com era treballar a l'època romana? Tothom ho feia? En quines condicions?
"Això depèn de la classe social", pensareu, i tindreu raó... En part. Benvinguts al #filTREBALLAR
1/15
Comencem per dalt? Sobre el paper, la gent de la classe senatorial es dedicava a l' "otium" (oci) en contraposició al "negotium" (negoci). A la realitat, això no es complia: invertien en les seves finques (i en venien el vi, oli, etc) i finançaven expedicions comercials.
2/15
Ho feien a través de la seva clientela, és a dir, persones vinculades a la família que feien feines per a ells a canvi de diners i protecció. Llavors els rics no feien CAP feina? Els homes feien carrera militar i política, com Luci Licini Sura
Benvinguts a un nou fil sobre la ciutat romana d’Isona... SENSE ROMANS. No us estem enredant, simplement volem posar el focus en els indígenes: què va passar amb els ibers d’abans, durant i després de la fundació d’Aeso? Endavant amb el #FilIBERS
Qui eren els ibers? Donem aquest nom als pobles que van habitar la franja mediterrània de la península ibèrica durant la 2a edat del ferro. El nom d’Ibèria i la descripció d’aquests pobles com a conjunt és donat pels autors grecs i llatins, que van forjar imatges com aquesta.
Quan els mateixos autors (sempre forans) entren a descriure’ls amb més detall, sí que ens parlen d’una realitat més diversa: pobles amb nom propi vinculats a un territori concret que responen de manera autònoma davant d’una guerra, per exemple.
Amb 18 anys, havia acabat els estudis i es volia menjar el món. Sí, avui us volem parlar d’un adolescent (hola, @adolescents_cat!), però #SpoilerAlert la història acaba amb el nostre protagonista mort. Es deia Publi i va viure a Aeso (Isona, Pallars Jussà) fa 1900 anys #PubliFIL
Posem-hi una mica de context: com coneixem la història d’un noi de fa tant de temps? Precisament, gràcies a la seva mort. Recordeu aquesta imatge del fil #CenturióPatern? Doncs és just la inscripció fúnebre que ens parla d’en Publi Calpurnià
Deixem un moment la inscripció i fem quatre pinzellades de com era la vida fins els 18 anys. En un món sense vacunes ni molts medicaments, hi havia molta mortaldat infantil. Per això la canalla portava penjat al coll un amulet protector: la bulla els nens i la lúnula les nenes.