Dilluns Espanya posarà tot el que té i més per vendre al món la idea de la reconciliació amb Catalunya fent un acte sobre els indults convocat al Liceu pel President del Gobierno Pedro Sànchez. Cal demostrar que és una pantomima. 👇
La repressió judicial de l'1-O morirà als Tribunals Europeus, i els enemics de la UE tenen en el cas català una mina de comparacions contra la política exterior comunitària que retreu els excessos dels altres i aquí no fa res. Han de fer quelcom quan abans millor.
Espanya necessita els indults i escenificar la fi del conflicte. Per això els mateixos que se’ns van tirar al coll -patronals, església, guàrdia civil (nou cap de Catalunya parlant en català) i policia nacional (cursets de català) gesticulen ara el seu amor per Catalunya.
Tot és d’una hipocresia gegantina. Uns indults a uns presos a punt d’entrar al tercer grau, mentre els Tribunals i les FFSS de l’estat poden seguir inventant-se casos de terrorisme o malversació a la carta contra qualsevol català manifestament independentista.
Espanya no té intenció de reformar-se, ni de reconèixer Catalunya com a nació i, per tant, amb dret a l’autodeterminació -sempre unilateral- Si volguessin canviar la relació haurien derogat el delicte de sedició i tot arreglat. No ho faran, per molt que ens entabanin els comuns
Dins d’aquest context el dilluns hi haurà un aquelarre espanyol amb 300 catalanets bons minyons i momificats que no podran dir que no al convit, i aniran a picar de mans i fer cara d’herois de la segona transició.
Els mitjans de comunicació nostrats, mentre mouen l’espantall de VOX i els frikis amb cap de brau i samarreta de la Roja, pretenen enlluernar-nos amb el “que en són de bons els peperos del Cercle d’Economia que no s’oposen als indults”. Vergonyós.
L’acte del dilluns al Liceu és una provocació del status quo perquè considera que ja ha guanyat havent comprat les voluntats dels nostres polítics. Potser té raó de manera momentània, però sabem que no és cer car el conflicte roman sense solució si no marxem d’aquest infern.
La gent d’infanteria, la que acaba a la presó, ha quedat fora de les moixaines del Règim del 155. Què hem de fer doncs? Si volem deixar clar als d’aquí, als d’allà i als de fora, ja sabeu el que cal fer. El 20-S no calia que ens convoquessin, oi? Doncs això.
A la gent només ens queden les XXSS, de fet jo no me’n refiaria de cap convocatòria que impulsi Òmnium o la ANC, o cap dels tres partits del 52% -evidentment-, i crec que tots sabem el que el país espera de nosaltres aquest dilluns, no cal convocar-ho, de fet no cal ni dir-ho.
Share this Scrolly Tale with your friends.
A Scrolly Tale is a new way to read Twitter threads with a more visually immersive experience.
Discover more beautiful Scrolly Tales like this.