Per coincidències metafísiques han coincidit en el temps el centenari del Berlanga i la baixada de pantalons davant de Europa del Régimen Constitucional Quenosdimosentretodos, en forma dels indultets concedits pel Gobierno de Pedro Sànchez al Liceu 👇
El posicionament favorable als indults, a corre cuita, per part de les elits econòmiques catalanes del Cercle i Foment, que ahir picaven de mans a la platea del temple operístic, ha estat rebut de manera ferotge pel Deep State espanyol i els seus mitjans.
Aquest fet m’ha fet recordar l’argumentari que fèiem servir a Empresaris x la Independència quan explicàvem la bondat de la secessió des del punt de vista del món dels diners d’obediència catalana, abans l’ANC no caigués en mans del Madí i en Jordi Sànchez.
Els diners no tenen cor ni sentiments, pel broc gros. Tanmateix això significa que si bé no són independentistes, no tenen més raó que l’estabilitat per romandre unionistes, no és res personal, only business. Veient ahir 13TV l’aposta espanyola de Pedralbes és incomprensible.
El Règim fill del franquisme del 78 segueix considerant les elits catalanes com a catalanes i, per tant adversàries, més que com elits i, per tant, aliades. El fet d’anar a sentir en Pedro Sànchez al Liceu ha despertat tots els dimonis falangistes del “catalán judío renegado”.
Per molt que poseu Jorge al fill, en comptes de Jordi, les 300 famílies no tenen redempció possible a ulls de l’Espanya del BOE, la Llotja del Bernabeu i les togues. Crec que haurien de reflexionar, perquè 40 anys més tard, segueixen essent com en Saza a l’Escopeta Nacional.
Entenc que no se’n refiessin de la Generalitat. Els socis de l’Ecuestre morts el 36 són un testimoni que sobreviu en l’inconscient familiar del poder econòmic a Catalunya. Però les apostes polítiques que han fet a favor del Pont Aeri els han fet perdre un llençol a cada bugada.
Les elits han afavorit polítics constitucionalistes experts en el lobbisme com Piqué o Duran Lleida. Tan efectius que tenen el rècord de les derrotes sectorials. En 40 anys els han fotut primer la Borsa, després la Banca, les elèctriques, les galeries d’art, les caixes...
Els plançons dels estiuejants de la Cerdanya es veuen obligats a ESADE i marxar a Madrid a treballar en un fons d’inversió, perquè els d’aquí no poden pescar al BOE. A fer de Jaume Canivell pagant les caceres als terratinents de sempre per sortir a la foto. Val la pena?
Un cop a Madrid veuen que els seus iguals tenen mitja família als tribunals, als ministeris o a les corporacions del INI -ara privatitzades en mans dels de sempre, mentre ells segueixen fent-se perdonar ser del Barça, per molt que dissimulin l’accent català quan parlen castellà.
Sabem que la classe política independentista no els fa el pes, gent de vol gallinaci emmerdats amb el què dirà l’esquerra. Però haver apostat pel fill d’un militar -Fernández Díaz- un Guàrdia Civil -Sánchez Camacho- o un policia -Arrimadas-, no ha millorat gaire el nivell.
Els pota negra tenen la iaia empadronada a Madrid per l’impost de successions. Però és que la Generalitat no té un duro. No per pagar Jocs Florals, sinó mestres, mossos o metges Se’n diu dèficit fiscal És el Règim qui ens empeny a tenir els impostos més alts de la galàxia!
Haurien de veure que la Gene no pot ni refer la platja de Llafranc -per tal que puguin anar a fer bronzo- si no té més ingressos. Diners que per acabar-ho d’adobar, ara alimenten les famílies de Madrid amb les que competeixen per la millor taula als restaurants de la Vall d’Aran
En comptes de pagar les caceres de la competència, les elits catalanes haurien d’ajudar a conservaduritzar part de l’independentisme i ajudar a fer un país amb cara i ulls que els permetés ser unes elits normals, i no haver de competir al món amb una ma lligada a l’esquena.
La darrera Berlangada ha estat fer-nos empassar la Colau com a alcaldessa de Barcelona “perquè no era independentista”. Per fer-se els simpàtics amb el Rei han posat al Monstre de les Galetes d’encarregat de Sacha. Espero que sigui la darrera jaimitada que se’ls acudeixi, por fa.
Share this Scrolly Tale with your friends.
A Scrolly Tale is a new way to read Twitter threads with a more visually immersive experience.
Discover more beautiful Scrolly Tales like this.