Thread by @harcamedievalis

Hui és #9dOctubre i no pot faltar el fil del Grup Harca sobre el tema. Intentarem donar una visió actual d'esta festa històrica, i tractar algunes de les conseqüències que més es deixen de banda normalment: la situació en la que van quedar els musulmans amb la conquesta.

1) Primer cal fer una distinció molt important: no és el mateix commemorar (recordar), que celebrar (festejar en positiu). Tothom sap que el 9 d'Octubre es commemora un fet històric concret, que és l'entrada de Jaume I a la ciutat de València dies després de la rendició dels...

2) ...seus habitants andalusins a l'exèrcit feudal encapçalat pel rei que l'havia conquerida. Però els valencians actuals no celebrem això, en absolut. El 9 d'Octubre és la data simbòlica que s'agafa, com es podia agafar una altra, per a celebrar el naixement del poble valencià.

3) Perquè a penes uns pocs mesos després de la conquesta de la capital, Jaume I va proclamar els Furs que definien la creació d'un nou regne amb lleis i institucions pròpies que, a la llarga, crearien una primera identitat valenciana. Ací està el gran simbolisme del 9 d'Octubre.

4) Per això és important diferenciar la commemoració de la celebració, ja que celebrar la conquesta al segle XXI, com es feia abans, seria una aberració. Hem de reinterpretar la data per a donar-li el seu vertader sentit actual, que va més enllà de lloar reis i guerres medievals.

5) Per descomptat, no tot és tan fàcil, puix no es tracta d'esborrar una part de la història per a centrar-nos sols en la que ens interessa. Cal ser conscients com a societat actual i moderna que el nostre origen remot com a poble està basat en la destrucció d'una altra societat.

6) I això és precisament del que volem parlar ara, dels vençuts al segle XIII. Perquè nosaltres com a societat no podem flagel·lar-nos, ni tampoc amagar el que no ens agrada del nostre passat, sinó que cal conéixer-lo com va ser, comprendre què va passar i per què, i aprendre'n.

7) Durant la conquesta l'estratègia fou clara. Quan es posava setge a una ciutat o un castell, si la població es resistia molt després era expulsada, o potser acabava sent esclavitzada i venuda als mercats europeus. Si es rendien de seguida, signaven un pacte i es podien quedar.

8) Així, les primeres conquestes acabaren en expulsió, i això explica que el nord del regne quedara buidat de musulmans. Però a partir de 1236 això va canviar, perquè la por funcionava i els andalusins es rendien de seguida, evitant l'esclavitud i aconseguint pactes avantatjosos.

9) El desenvolupament de la guerra, amb la intromissió castellana al sud en plena conquesta, va fer que Jaume I signara molts pactes i que inicialment hi haguera poques expulsions. No perquè volguera permetre als andalusins seguir amb la seua vida, sinó per l'estratègia bèl·lica.

10) Per això en 1248, amb la conquesta cristiana formalment acabada però sense controlar del tot el territori, els andalusins van decidir reprendre la guerra i intentar fer fora els conqueridors. És el que es coneix com la revolta d'al-Azraq, tot i que hi va participar més gent.

11) Una vegada vençuts, com a represalia, Jaume I va trencar tots els pactes i decretà l'expulsió de tots els musulmans del regne de València. Eixe era el seu desig des del principi, però no ho podia fer pels pactes signats i per la por a buidar el regne i no poder repoblar-lo.

12) De fet, per això la majoria de senyors feudals amb vassalls musulmans es van negar a obeir el rei. Tenien por a no poder substituir-los, en un context d'escassesa de colons cristians vinguts del nord, i ja s'havien adonat que als vassalls musulmans se'ls podia explotar més.

13) Encara així, van eixir per la frontera del regne fins a cent mil andalusins, que es diu prompte, tots en filera, que serien poc menys de la meitat de la població total andalusina prèvia a la conquesta. Imagineu l'escena en l'actualitat, amb cues de refugiats camí de l'exili.

14) No és que els que es van quedar (per voluntat del senyor, o resistint-se per la força a l'expulsió i signant nous pactes) van córrer millor sort. Sí, van poder seguir a les seues cases i terres, però a canvi de sotmetre's al pagament de fortes rendes i a treballs obligatoris.

15) D'altra banda, no tot van ser expulsions, també va haver trasllats interns reallotjant població musulmana per la força allà on interessava posar-los. Així és com es van crear algunes moreries com la de Vila-real, en 1279, amb andalusins deportats de Biar i Castalla al sud.

16) Les moreries van ser barris externs a les viles cristianes, sense muralles, on famílies de musulmans desarrelats s'afinaven. Però totes les viles volien una moreria, perquè eren una gran font d'ingressos per al senyor i una font de mà d'obra barata per a l'oligarquia local.

17) En resum, doncs, entre els morts per la guerra, els esclaus, els expulsats i els deportats, més de la meitat de la població nativa del regne va desaparéixer. I uns anys abans, a Mallorca, tota la població fou esclavitzada. Imagineu el que significaria això en l'actualitat.

18) Però nosaltres no podem jutjar això quasi 800 anys després des de la nostra talaia de superioritat moral contemporània. Hem de saber-ho i difondre que allò va passar, per a prendre'n i no repetir-ho, ja que fer això hui sí seria un crim de guerra amb els valors ètics actuals.

19) Tornem al principi. És normal lloar actualment un rei que va fer tot açò i que, d'acord amb els valors actuals, seria qualificat de criminal de guerra i genocida? Evidentment no. Però nosaltres no ho fem per això, sinó pel que va fer després i les conseqüències que va tindre.

20) És necessari entendre que una societat actual no pot celebrar la conquesta com si fora un fet bo i positiu. Però tampoc no podem jutjar els fets ni les persones del passat amb els nostres ulls, perquè per a la societat medieval això era molt normal, i sempre hi ha un context.

21) De fet, la conquesta valenciana no es pot entendre fora del seu context en l'expansió feudal. No sols a la península Ibèrica, sinó també de manera paral·lela a Irlanda amb els celtes, als països bàltics amb els eslaus pagans o a Terra Santa amb els musulmans. Poca diferència.

22) Que hui açò en dia aquells fets ens horroritzen és la prova que alguna cosa hem avançat. Som conscients que molta gent discreparà en un sentit o altre. Això és sa en una societats democràtica. Però així ho veiem nosaltres, com a historiadors i ciutadans valencians actuals.

23) Al remat, només desitjar-vos que passeu un bon 9 d'Octubre, celebreu el nostre origen com a poble pel que de veritat ha de significar hui dia i, a més, tingueu sempre present la història d'eixos altres valencians andalusins que ho van perdre tots perquè altres ho guanyaren.