El proper cap de setmana dels dies 9 i 10 de Juliol podreu experimentar les sensacions d’esdevenir arqueòlegs i arqueòlogues per un dia, tot excavant un jaciment arqueològic simulat d’època romana…
… però us heu preguntat mai què és tot el que troben les arqueòlogues a un jaciment romà?
Com han d’excavar el jaciment?
Quins objectes i estructures els apareixen?
Com apareixen?
Què fan amb ells?
EL GRAN PHIL 🧶 DE L’#ARQUEOLOGIA
Primer de tot, els arqueòlegs i les arqueòlogues han de saber com es van formar les capes de terra que cobreixen les restes arqueològiques.
Si mai heu fet un forat a la platja, haureu descobert que, tot sovint, a partir de certa profunditat la terra pot canviar d’aspecte:
Per exemple, pot ser que canviï el gruix de la sorra, el seu color o la seva textura.
Cada capa de terra que els arqueòlegs troben a un jaciment arqueològic la anomenen ESTRAT, i saber com es va formar cadascun és FONAMENTAL.
En alguns casos, els estrats es van formar de manera natural. L’aigua de la pluja, dels rius i les rieres o bé el vent poden aportar la terra necessària per a formar un estrat, però són estrats molt variables. A Pompeia fou un volcà el què enterrà la ciutat en dos dies…
… però en canvi l’aigua d’un riu pot generar una capa de terra bastant gruixuda en poques dècades o segles, mentre que la sorra portada pel vent i la pluja pot tardar molts segles a formar un estrat gaire gruixut.
Per exemple, la necròpolis romana de la Pl. Vila de Madrid de Barcelona es conservava molt bé perquè l’aigua de la riera de la Rambla aportava tants sediments, que el jaciment va quedar enterrat ja al final de la pròpia època romana.
Però, en d’altres casos, són les pròpies persones les qui formen un estrat. A vegades ho fan de manera progressiva, com quan els pagesos i els camperols anivellen els seus camps de conreu afegint terra (o excavant-la) en algunes zones.
Per exemple, les restes de la #villaromana del #PontdelTreball van quedar durant molts segles sota els camps de conreu del voltant de Barcelona, i al paviment de mosaic es poden veure els solcs de les arades perquè l’estrat que cobria les restes no devia ser gaire gruixut.
I, a vegades, els propis humans provoquen els estrats de manera ràpida, per exemple quan enderroquen un edifici. Les pedres, la sorra i la pols de destruïr un edifici provoquen una capa de terra que els antics sovint reaprofitaven per als fonaments de les cases.
Això últim passa, i es pot veure l’acumulació de parets i d’estrats, al jaciment de sota la Plaça del Rei de Barcelona, a la ciutat grega d’Empúries, o a qualsevol altre jaciment arqueològic que hagi estat habitat per persones durant molt de temps.
Per tant, la primera COSA IMPORTANT a tenir en compte quan s’excava un jaciment arqueològic és que queda TOTALMENT PROHIBIT fer un forat directament en vertical que travessi els estrats.
És obligatori excavar retirant la terra de la superfície amb el paletí i un recollidor.
Aquesta és la raó per la qual els saquejadors d'Antiguitats són tan perjudicials per al nostre #patrimoni. Per a poder extreure un objecte, fan un forat destruïnt una acumulació d'estrats de milers d'anys!!
Si us agrada molt molt la #Història i voleu saber-ne més que ningú, el millor que podeu fer és estudiar #Arqueologia i reivindicar als nostres polítics que posin molts recursos als arqueòlegs, no pas anar fent forats per a buscar tresors.
Fins aquí, el Primer Capítol del Gran Phil sobre l'#Arqueologia.
Estigueu atents a les properes entregues i no oblideu apuntar-vos al nostre #Taller d'Arqueologia! 👇👇👇
eventbrite.com/e/entradas-tal…
El segon capítol continua aquí:
Share this Scrolly Tale with your friends.
A Scrolly Tale is a new way to read Twitter threads with a more visually immersive experience.
Discover more beautiful Scrolly Tales like this.