Pol Junyent Molins Profile picture
PhD in Medieval History. Medieval Mediterranean, Naval Warfare and Medieval Navy. Docent en paleografia, diplomàtica i arxivística.

Nov 18, 2022, 28 tweets

VI. La creació del sistema i la gestió dels reclutaments en les armades reials de la Corona d'Aragó (XIV i XV).

Aquest podria ser el darrer fil que publico aquí, esperem que no, per tant, endavant enfonsem el vaixell! #TwitterDown

Espero que en gaudiu (22 tuits)🧵🚢

1. Un contingent humà com el que exigia una armada era difícil d'assolir. La demografia dels estats de la Corona d’Aragó, la seva fragmentació política i una “pobra” fortalesa del poder reial contribuïren, a crear un perfil poc adient, en comparació amb altres potències navals.

2. Segons alguns estudis, tant la "Signoria", Venècia, com la "Sereníssima", Gènova, podien haver avantatjat enormement a la Corona d'Aragó en les seves possibilitats per a captar bosses de població útil per a fornir els seus estols gràcies a les quotes per territoris.

3. Entre els segles XIV i XV la Corona d’Aragó es veié immersa en una sèrie de canvis i millores en les seves estructures militars, dels sistemes de reclutament, de l’administració militar i, finalment, en la professionalitat i continuïtat del servei de les tropes.

4. D'aquesta forma, en els exèrcits i flotes reials s’acabaren imposant les formes del contracte assalariat i una administració militar relativament centralitzada des de la casa reial. Un canvi situable en el context de les guerres mediterrànies de consolidació de la Corona.

5. Aquests canvis es gestaren, i posteriorment consolidaren, arran dels conflictes que la Corona tingué a Sicília, Mallorca, Sardenya, Còrsega i Nàpols, un període que abastaria uns 200 anys. Un escenari conflictiu que David Abulafia ha anomenat “La guerra dels dos-cents anys”.

6. Un període on se succeïren tot un seguit de conflictes entre la C. d’Aragó, Gènova i l’eix franco-angeví. Al llarg d’aquests anys, les necessitats de la Corona en matèria de guerra afectaren amb gran dinamisme en les seves estructures militars.

7. Com dèiem, els regnes de la Corona d'Aragó no destacaren pel seu potencial demogràfic. Això, i que les institucions de la Corona i la participació de la noblesa era de forma desigual, ens esbossa un perfil poc adient per a satisfer les ambicions expansives d’alguns monarques.

8. A la C. d'Aragó el sistema d'acordament ja estava ben establert al s. XIV. Es duia a terme a través de les taules d’acordar i els contractes d’acordament. Així doncs, la taula esdevenia el centre de reclutament que se situava en la ciutat, o espai d’aquesta, més convenient.

9. Tripulació (mariners, remers i servicials) i dotació (ballesters), s'acordaven mitjançant un reclutament, és a dir, un contracte o pacte entre la institució reclutadora, en aquest cas la Corona i l'acordat, per a servir, de forma VOLUNTÀRIA, a canvi d'un salari.

10. El procés preveia que, en acordar-se, els homes que ho volguessin havien de presentar-se a la taula d’acordament. Allí, els oficials reials delegats per aquestes tasques en registraven el nom al llibre d'acordament i se'ls entregava la paga, o bestreta, del seu salari.

11.Els actes de convocatòria per a l’allistament de les armades reials es revestien d’un caràcter solemne, carregats de la simbologia dels que hi intervenien, generalment el rei acompanyat de l’almirall o del capità general de l’armada, i de diversos membres de la seva cort.

12. Es procurava que s’expressés rotundament l’adhesió a les empreses de la corona. Aquestes solemnitats eren revestides de cerimònies que, segurament, tenien la funció de persuadir la bonhomia de l’empresa naval que s’organitzava.

13. La solemnitat que acompanyaven l’organització de les armades i que marcaven l’inici de la contractació, són mostra de imatge pública del poder reial i de tots aquells elements formals que eren part de la seva fisonomia.

14. Per tant, l’apel·lació a l’honor regi “per honor e reverència de Déu e exalçament de sa reyal corona”, era una qualitat moral amb la qual la monarquia vestia el seu discurs per tal d’aconseguir l’adhesió dels súbdits de la Corona en els ambiciosos projectes de la monarquia.

15. Així doncs, la convocatòria per a l’acordament de tropes i marineria en un estol reial esdevenia un moments d’exalçament de la monarquia i, en particular, de la figura del rei.

16. Aturem-nos en un cas que tinc ben documentat, l'armada reial de 1432. La inauguració solemne de l'obertura de la taula d'acordament i, per tant, de l'inici de la contractació de tropes succeí a Barcelona, ja que Alfons el Magnànim hi residia des de mitjans de març de 1431.

17. L'inici de la contractació d'homes d'armes i ballesters per a la flota es realitzà mitjançant una solemne cerimònia el 6 de setembre de 1431, registrada en diversos dietaris i cròniques. Veiem-la!

18. La cerimònia constà d'una processó encapçalada pel monarca, seguit del bisbe i diversos membres del clergat barceloní, acompanyats de diversos cavallers. Els cavallers importants foren el rossellonès Gispert de Tragura, que duia l’estendard del capità general de l'estol.

19. Hug de Copons, duia l’estendard del comte Ramon Folc de Cardona, gran almirall de la Corona, i Bernat Miquel, el penó del vicealmirall de Catalunya, Joan de Ventimiglia, l’estendard de Sicília i, finalment, Ramon de Perellós, l’estendard reial, ja que era el Capità General.

20. La processó inicià el seu recorregut a les portes de la catedral i acabà a la plaça que hi havia davant la Llotja. Al davant de l'edifici s'hi instal·là la taula i un entarimat de fusta on hi havia el tron del rei envoltat dels estendards reials i de l'estol.

21. Quan la processó arribà a la llotja, el rei Alfons pujà al cadafal i s'assegué al ric i ornat tron, “devant del estendard major”, mentre els cavallers que l'acompanyaven ja havien col·locat els penons “en lur loch” i “ab grans sons de trompetes alçaren los dit stendards”.

22. Tot seguit, Ramon de Perellós, capità general de l'armada, i el còmit de la galera reial, començaren a llençar monedes als congregats davant de tal solemnitat per, finalment, dipositar a la taula la quantitat de 15.000 florins i així iniciar el procés d'acordament.

Moltes gràcies a tothom! Com sempre s'agraeix la difusió del fil i no us oblideu de seguir als següents perfils:
@harcamedievalis @guillelopezjuan @GPursals @ProyectoHistor2 @velasc_alberto @vicentbaydal @CatalunyaColor @LauPeris @MiquelVilam
@LordCirencester @aurosgart

Bibliografia bàsica:
ABULAFIA, D. La guerra.
BALARD, M. "Les équipages"
HOCQUET, J. C. "Gens de mer"
MOTT, L. "Serving"
PISTARINO, G. "Genti"
SÁIZ, J. “Los ejércitos”
SÁIZ, J. "Del amprament"

I finalment, disculpeu els errors, algunes faltes i els typos.

Share this Scrolly Tale with your friends.

A Scrolly Tale is a new way to read Twitter threads with a more visually immersive experience.
Discover more beautiful Scrolly Tales like this.

Keep scrolling