Algun dia heu intentat fer sonar una copa fregant-la amb el dit? El so que en surt és una mica fantasmagòric, oi? Doncs resulta que hi ha un instrument, aparentment maleït 😱, que utilitza el mateix principi. Si en voleu saber més, us he preparat aquest #enfilall: ⬇️
Tot va començar quan el 1744 a un irlandès, Richard Pockrich, se li va ocórrer disposar unes quantes copes per crear una escala de notes musicals, però enlloc de colpejar-les, les va fregar amb els dits humitejats.
Amb això va aconseguir un original instrument que ràpidament es començà a escampar per tot Europa. Una de les primeres intèrprets famoses va ser #AnnFord (a la imatge) que, a més de tocar de meravella, va escriure un tractat sobre l'instrument.
Al cap d'un temps, es va produir un altre feliç enllaç entre música i ciència: el conegut Benjamin #Franklin (creador del #parallamps, entre d'altres enginyoses invencions) va viatjar a Anglaterra i en sentir aquest extraordinari instrument se li va ocórrer disposar (...)
(...) les copes de vidre de tal manera que giressin continuadament amb l'ajuda d'un motor, permetent a l'intèrpret fer-les sonar sense haver de girar els dits (a la foto, Benjamin Franklin tocant l'harmònica de vidre):
De la mateixa manera que l'instrument original, la nova harmònica de vidre (glass harmonica, en anglès) va guanyar una gran popularitat. #MarianneDavies en va ser una gran virtuosa que va rebre l'instrument del propi Franklin i el va portar per tot Europa.
Una altra intèrpret, #MarianneKirchgessner va ser qui va embadalir a W. A. #Mozart amb les seves interpretacions el 1791. El compositor, que va morir poc després, va dedicar a aquest instrument l'Adagio und Rondo K. 617. El podeu escoltar aquí:
A part de #Mozart, altres coneguts compositors han utilitzat aquest instrument. Per exemple, #RichardStrauss a La dona sense ombra o #Donizetti a la famosa ària de la bogeria de Lucia di Lammermoor, on va haver de ser reemplaçada per dues flautes a petició dels productors...
També és molt coneguda la seva utilització al Carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns (en dos moviments: Aquarium i Finale). Aquí teniu la primera pàgina del manuscrit autògraf:
Un cop finalitzat el segle XVIII, l'harmònica de vidre va caure en desús ràpidament. Una de les raons més probables va ser el seu baix volum i la seva fragilitat, però també va adquirir una reputació un tant misteriosa: es deia que els músics que la tocaven es tornaven bojos!
Les dues Mariannes de qui hem parlat, van patir alguna malaltia que va contribuir a aquesta llegenda. Tot i que no hi ha evidències científiques, s'explica que l'origen podria estar en el #plom que contenia el vidre. (A la imatge La casa dels bojos de #Goya)
Una altra curiositat d'aquest instrument és que, degut al rang de freqüències dels seus sons (entre 1000 i 4000 Hz), és especialment difícil percebre d'on prové el seu so, cosa que encara el fa més misteriós!👻.
Es veu que la localització del so per sota de 1000 Hz prové de la diferència de fase entre les ones que arriben a les dues orelles, i per sobre de 4000 Hz, per la diferència en volum. Entre 1000 Hz i 4000 Hz és terra de ningú, i el nostre cervell està bastant perdut...
Recentment, alguns compositors han recuperat aquest meravellós instrument. Un exemple de la seva utilització és el que va fer Jörg Widmann (sí, el mateix que va actuar fa uns dies al @palaumusicacat). Si teniu curiositat la podeu escoltar aquí:
@palaumusicacat En aquest web dedicat exclusivament a l'harmònica de vidre, podreu trobar molta informació sobre els seus antecedents, variants, intèrprets i compositors:
glassarmonica.com/armonica/
Les imatges provenen majoritàriament de la #Viquipèdia.
@palaumusicacat Això es tot. Espero que us hagi interessat aquest #enfilall sobre l'harmònica de vidre, un instrument poc conegut però que ha interessat a molts compositors al llarg dels darrers segles. Gràcies per llegir fins aquí i no oblideu posar m'agrada ❤️ o retuitar 🔄 si us ha agradat!
Sembla ser que la famosa Dansa de les fades de sucre del #Trencanous de #Txaikovski també estava pensada per a harmònica de vidre. Malauradament, sempre s'interpreta amb la celesta... En aquest vídeo us podeu fer una idea de com podria sonar:
Share this Scrolly Tale with your friends.
A Scrolly Tale is a new way to read Twitter threads with a more visually immersive experience.
Discover more beautiful Scrolly Tales like this.