#Taldiacomavui de 1926 va néixer l'arquitecte català Josep Maria Fargas. Associat amb Enric Tous, destacaren als anys 1950s-60s per una arquitectura miesiana i, més endavant, per obres com la Seu de Banca Catalana (1976-79), tota vestida amb el primer jardí penjant de Barcelona.
De fet el client original de l'edifici fou el Banc Industrial de Catalunya, entitat fundada el 1965. Però el 1980, tot just acabada l'obra, l'entitat fou absorbida per Banca Catalana. Al seu torn aquesta fou absorbida pel BBVA el 1988, que la liquidà definitivament l'any 2000.
El 2001 l'espanyolista Editorial Planeta comprà l'edifici (un edifici, per cert, projectat per dos arquitectes catalans, nacionalistes i independentistes com eren Fargas i Tous) per a instal·lar-hi la seva seu central, fins que el 2018 el vengué a un fons nord-americà.
El fons nord-americà, Blackstone, s'ha passat els últims anys reformant l'edifici, l'ha rebatejat com a "D Garden 662" i tot just el passat gener ha començat a sondejar el mercat per a vendre'l per 240 milions d'euros. Ells en van pagar 210 i per a reformar-lo se n'han gastat 10.
Planeta hi segueix, però ara de lloguer. L'editorial ocupa 15.000 m2 dels 27.300 m2 del total de l'edifici mentre que la resta de l'espai és ocupat per altres empreses, inclosa aquella mediocre desgràcia televisiva anomenada Antena 3. dgarden662.com
Quan s'aixecà l'edifici, aquesta zona, la cruïlla d'Avinguda Diagonal amb Gran Via de Carles III, era la que tenia el preu del sòl més car de tota Barcelona. Aquí hi ha també les torres negres de La Caixa, des d'on és feta aquesta foto, i les Trade, ambdues obres de J.A. Coderch.
El nou edifici aixecà expectació i Fargas i Tous se'n sortiren prou bé. Tot i ser una estructura de formigó l'obra és reconeguda com una de les pioneres de l'arquitectura verda. Ni comuns ni Colau: un regidor de CiU, Fargas, i un nacionalista català, Tous, foren els primers.
L'edifici consta de quatre mòduls octagonals. Els tres mòduls grans, maclats, són espais oberts per a oficines. El mòdul petit i separat és per a una sala d'actes. El projecte és una barreja d'estructuralisme holandès i les malles orgàniques que feia Frank Lloyd Wright.
La part singular és el gran jardí penjant. En total són 3.800 metres lineals de vegetació col·locats en dos cinturons de jardineres d'acer pintat de blanc. Fan 50 cm d'amplària per 53 cm d'alt i estan separades entre elles 15 cm, una col·locada lleugerament més amunt que l'altra.
Les jardineres se suporten amb unes mènsules de formigó que també suporten la passera metàl·lica, de 65 cm d'amplària, que separa el vidre de les jardineres...
...i que ocasionalment disposa de bancs de fusta per a prendre la fresca. Les jardineres es reguen amb un sistema hidropònic, de degoteig, desenvolupat pels doctors en biologia Jordi Aguilà i Xavier Martínez. El projecte paisatgístic general fou obra del jardiner Everest Munné.
Ara no ho sé però abans els treballadors de les oficines podien fer-se càrrec del manteniment de les plantes i, segons explicava Enric Tous, un dia un d'ells posà un rusc d'abelles en una jardinera. Quan el rusc era ple l'home repartia la mel entre els seus companys d'oficina.
Originalment, el 1979, hi havia 76 espècies diferents de plantes. Totes mediterrànies, triades expressament perquè no requerissin més manteniment que podar-les de tant en tant. Actualment, després de diverses renovacions, hi ha unes 12.000 plantes de 46 espècies diferents.
I per tot això a l'edifici se'l reconeix com un dels pioners de l'aquitectura verda. No tant per l'estructura, encara de formigó, sinó per la façana vegetal i la tria de les espècies. Una de les millors obres d'un dels millors equips d'arquitectes catalans: Fargas i Tous.
Fi.
Share this Scrolly Tale with your friends.
A Scrolly Tale is a new way to read Twitter threads with a more visually immersive experience.
Discover more beautiful Scrolly Tales like this.