Thread by @MuseuConcaDella

Demà és #1deMaig, dia del treball. Com era treballar a l'època romana? Tothom ho feia? En quines condicions?
"Això depèn de la classe social", pensareu, i tindreu raó... En part. Benvinguts al #filTREBALLAR
1/15

Comencem per dalt? Sobre el paper, la gent de la classe senatorial es dedicava a l' "otium" (oci) en contraposició al "negotium" (negoci). A la realitat, això no es complia: invertien en les seves finques (i en venien el vi, oli, etc) i finançaven expedicions comercials.
2/15

Ho feien a través de la seva clientela, és a dir, persones vinculades a la família que feien feines per a ells a canvi de diners i protecció. Llavors els rics no feien CAP feina? Els homes feien carrera militar i política, com Luci Licini Sura
3/15

Les dones de classe alta feien tasques filantròpiques i influïen en les decisions de la família. També podien fer de sacerdotesses, amb un paper clau en la societat.
4/15

Per sota dels més rics hi havia la classe dels equites, o cavallers. També eren privilegiats, però no estava mal vist que participessin directament en negocis. També podien accedir a càrrecs públics. A la imatge, senador (toga amb franja ampla) i equites (franja estreta).
5/15

Baixem un graó i arribem als ciutadans lliures "de base". Tenien drets civils, però hi podem trobar tant artesans i comerciants acomodats com persones molt humils que treballen a compte d'altri, tant a les ciutats com al camp, navegant, a les mines...
6/15

En aquestes classes més humils, treballaven tant homes com dones. Tampoc hi havia límits d'edat: de ben petits ja treballaven. Els més desvalguts havien de viure dels ajuts públics o els collegia, institucions de caire social.
Imatge: tomba d'un nen miner.
7/15

Com segueix passant a l'actualitat, allistar-se a l'exèrcit podia ser una sortida de la pobresa. Era arriscada, però rebien un bon sou i, en cas de resultar ferits o morts, la família rebria diners.
8/15

En una situació diferent (però no necessàriament amb menys recursos) hi havia les persones lliures que no tenien la plena ciutadania romana o bé que no estaven adscrits a la ciutat on vivien. Sembla estrany, però un ciutadà d'Aeso podia no tenir drets a Roma.
9/15

Fins ara hem parlat de persones lliures perquè, precisament, hi havia gent que no n'era: els esclaus. Quan va començar l'expansió romana, els esclaus eres sobretot presoners dels territoris conquerits. Arribaven a milers, i hi va haver revoltes com la del conegut Espàrtac.
10/15

Quan Roma es va començar a estancar, la major part dels nous esclaus eren fills d'altres esclaus. Una persona lliure també es podia convertir en esclava per culpa dels deutes. Ara bé, a un esclau el podien alliberar.
11/15

Els lliberts prenien el nom dels antics amos, i hi quedaven vinculats. Recordeu l'Antònia Saturnina d'Aeso?

12/15

Evidentment, posats a triar és millor ser lliure, però pensem que hi havia esclaus que vivien millor que algunes persones lliures: hi havia esclaus qualificats que feien de mestres, arxivers o bibliotecaris; segurament més ben alimentats que un pagès pobre lliure.
13/15

Les condicions de vida i de feina depenien, doncs, de més factors que l'estament social. Un fet positiu de la societat romana és que es podia ascendir socialment. De retruc, l'arribada d'esclaus de tot arreu + l'alliberament + l'ascens va fer la societat ètnicament diversa.
14/15

Fins aquí el nostre fil d'avui. Si us ha interessat, ens ajudeu a difondre'l fent RT al primer tuit del fil? Gràcies!