Demà és #1deMaig, dia del treball. Com era treballar a l'època romana? Tothom ho feia? En quines condicions?
"Això depèn de la classe social", pensareu, i tindreu raó... En part. Benvinguts al #filTREBALLAR
1/15
Comencem per dalt? Sobre el paper, la gent de la classe senatorial es dedicava a l' "otium" (oci) en contraposició al "negotium" (negoci). A la realitat, això no es complia: invertien en les seves finques (i en venien el vi, oli, etc) i finançaven expedicions comercials.
2/15
Ho feien a través de la seva clientela, és a dir, persones vinculades a la família que feien feines per a ells a canvi de diners i protecció. Llavors els rics no feien CAP feina? Els homes feien carrera militar i política, com Luci Licini Sura
Les dones de classe alta feien tasques filantròpiques i influïen en les decisions de la família. També podien fer de sacerdotesses, amb un paper clau en la societat.
4/15
Per sota dels més rics hi havia la classe dels equites, o cavallers. També eren privilegiats, però no estava mal vist que participessin directament en negocis. També podien accedir a càrrecs públics. A la imatge, senador (toga amb franja ampla) i equites (franja estreta).
5/15
Baixem un graó i arribem als ciutadans lliures "de base". Tenien drets civils, però hi podem trobar tant artesans i comerciants acomodats com persones molt humils que treballen a compte d'altri, tant a les ciutats com al camp, navegant, a les mines...
6/15
En aquestes classes més humils, treballaven tant homes com dones. Tampoc hi havia límits d'edat: de ben petits ja treballaven. Els més desvalguts havien de viure dels ajuts públics o els collegia, institucions de caire social.
Imatge: tomba d'un nen miner.
7/15
Com segueix passant a l'actualitat, allistar-se a l'exèrcit podia ser una sortida de la pobresa. Era arriscada, però rebien un bon sou i, en cas de resultar ferits o morts, la família rebria diners.
8/15
En una situació diferent (però no necessàriament amb menys recursos) hi havia les persones lliures que no tenien la plena ciutadania romana o bé que no estaven adscrits a la ciutat on vivien. Sembla estrany, però un ciutadà d'Aeso podia no tenir drets a Roma.
9/15
Fins ara hem parlat de persones lliures perquè, precisament, hi havia gent que no n'era: els esclaus. Quan va començar l'expansió romana, els esclaus eres sobretot presoners dels territoris conquerits. Arribaven a milers, i hi va haver revoltes com la del conegut Espàrtac.
10/15
Quan Roma es va començar a estancar, la major part dels nous esclaus eren fills d'altres esclaus. Una persona lliure també es podia convertir en esclava per culpa dels deutes. Ara bé, a un esclau el podien alliberar.
11/15
Els lliberts prenien el nom dels antics amos, i hi quedaven vinculats. Recordeu l'Antònia Saturnina d'Aeso?
Evidentment, posats a triar és millor ser lliure, però pensem que hi havia esclaus que vivien millor que algunes persones lliures: hi havia esclaus qualificats que feien de mestres, arxivers o bibliotecaris; segurament més ben alimentats que un pagès pobre lliure.
13/15
Les condicions de vida i de feina depenien, doncs, de més factors que l'estament social. Un fet positiu de la societat romana és que es podia ascendir socialment. De retruc, l'arribada d'esclaus de tot arreu + l'alliberament + l'ascens va fer la societat ètnicament diversa.
14/15
Fins aquí el nostre fil d'avui. Si us ha interessat, ens ajudeu a difondre'l fent RT al primer tuit del fil? Gràcies!
Sense ell, demà encetaríem el mes de quintil, no coneixeríem cap noia que es digués Júlia i no hi hauria hagut cap monarca anomenat kàiser, tsar o sha.
Tots coneixem Gai Juli Cèsar però, què en sabien els seus coetanis de l’actual Catalunya?
Us ho expliquem al #FilCÈSAR
Cèsar va néixer l’any 100 aC. Entorn a aquesta data es van fundar moltes de les ciutats romanes de l’actual Catalunya (Aeso, Iesso, Baetulo...). És a dir que, en aquell moment, el territori (majoritàriament habitat per indígenes) tot just es començava a organitzar "a la romana".
Fins a quin punt un indígena que visqués en una ciutat "catalana" participava del món romà? En són un bon exemple els 3 lleidatans que van formar part de les tropes auxiliars que van assetjar Àscoli l’any 89 aC. Ser dins l’òrbita de Roma et feia participar en els afers de Roma.
Hem viatjat en el temps. Ens trobem en una ciutat romana plena de vida, colors, crits i aromes. Quan fem la primera passa ens adonem que ens costa caminar. No és un malson, sinó la realitat de moltes persones. Com era tenir una discapacitat a l’antiguitat? 🧵
Hi ha molts tipus de discapacitats que poden afectar a com les persones es relacionen amb el seu entorn. Algunes són més limitants que d’altres, però també a l’antiguitat s’hi mirava de posar remei. Bé, malauradament, no sempre...
Alguns textos antics (com les Lleis de les XII taules, del segle V aC) contemplaven pràctiques tan dures com matar o deixar morir les criatures nascudes amb determinades malformitats. Recordeu que també trobem aquesta "exposició" dels infants en el mite de Ròmul i Rem.
És un dia de primavera de l’any 150 dC. Els darrers rajos de sol il·luminen Aeso i la propera vil·la de Llorís.
Aquesta imatge màgica és possible gràcies a la mà d’en @par_virtual. Al @filAeso3D us explicarem la recerca arqueològica que ens permet fer aquesta proposta.
Comencem pel perquè. Com sabeu, el @museudelleida organita l'exposició "Romans a Ponent. Lleida, Iesso, Aeso". Fa temps (anys!) que s'està ideant, i en Xavier Payà, comissari de l'exposició, tenia ben clar que calia fer recreacions en 3D de les tres ciutats.
I ho tenia claríssim per experiència. A l'@ArxiuArqueolgic saben que per explicar Ilerda el plànol és més precís, però la imatge en 3D ajuda més a fer-se una idea de com era la ciutat.
Benvinguts a un nou fil sobre la ciutat romana d’Isona... SENSE ROMANS. No us estem enredant, simplement volem posar el focus en els indígenes: què va passar amb els ibers d’abans, durant i després de la fundació d’Aeso? Endavant amb el #FilIBERS
Qui eren els ibers? Donem aquest nom als pobles que van habitar la franja mediterrània de la península ibèrica durant la 2a edat del ferro. El nom d’Ibèria i la descripció d’aquests pobles com a conjunt és donat pels autors grecs i llatins, que van forjar imatges com aquesta.
Quan els mateixos autors (sempre forans) entren a descriure’ls amb més detall, sí que ens parlen d’una realitat més diversa: pobles amb nom propi vinculats a un territori concret que responen de manera autònoma davant d’una guerra, per exemple.
Benvinguts a un nou #FilRomà del @MuseuConcaDellà. Recordeu que en fem un cada darrer diumenge de mes, intercalats amb els de paleontologia. Avui el dediquem als Antonis, que ens portaran d’Isona a l’Àfrica. Comencem el #FilANTONIS
Hem dit Antonis? Quins Antonis? Ens referim a la família dels Antonii d’Aeso. Ja us hem explicat anteriorment que els homes romans lliures tenien tres noms: el praenomen, el nomen i el cognomen. Les dones només tenien nomen i cognomen. Posem d’exemple la família de Cèsar:
Tot i que praenomen, nomen i cognomen es repetien sovint dins d’una família, el nomen és el que correspon al nostre cognom. Per tant, quan parlem dels Antonis (o Antonii, fent servir el plural en llatí) ens referim al cognom de la família. Què en sabem dels Antonis d’Aeso?
Amb 18 anys, havia acabat els estudis i es volia menjar el món. Sí, avui us volem parlar d’un adolescent (hola, @adolescents_cat!), però #SpoilerAlert la història acaba amb el nostre protagonista mort. Es deia Publi i va viure a Aeso (Isona, Pallars Jussà) fa 1900 anys #PubliFIL
Posem-hi una mica de context: com coneixem la història d’un noi de fa tant de temps? Precisament, gràcies a la seva mort. Recordeu aquesta imatge del fil #CenturióPatern? Doncs és just la inscripció fúnebre que ens parla d’en Publi Calpurnià
Deixem un moment la inscripció i fem quatre pinzellades de com era la vida fins els 18 anys. En un món sense vacunes ni molts medicaments, hi havia molta mortaldat infantil. Per això la canalla portava penjat al coll un amulet protector: la bulla els nens i la lúnula les nenes.