Jose Mansilla Profile picture
'On your left' (Steve Rogers, 2012)

Jun 25, 15 tweets

Avui i demà parlarem sobre cultura popular a la #UB. És gratuït, per si us voleu passar aquí està el programa 👉

No obstant com imagino que hi haurà molta gent que no podrà ser-hi, us deixo aquí la meva aportació.

Petit fill🧵🔴👇 tinyurl.com/3vhtt7de

1.- El primer que s'ha de dir és que el concepte cultura popular és una mica complex. L'antropòleg J. Prat (1981) va fer una meca com de classificació sinonímica per oposicions: cultura tradicional/modera, rural/urbana, nacional/estatal, obrera/burgesa.

2.- És precisament aquesta darrera dicotomia la que ens pot resultar més interessant. Dolores Juliano (1986) va proposar que la cultura popular serien 'aquelles manifestacions visibles dels conflictes entre classes socials' seguint els postulats de Gramsci.

3. Cal dir que Gramsci quan fa referència a la cultura popular parla de produccions artístiques. De fet, la definició que proposa és la següent: 'Conjunt de pràctiques ordinàries que adquireixen un sentit comú en conjunció amb un art allunyat de la imatge de l'artista individual'

4.- És així que moltes de les primeres aproximacions a la cultura popular fetes amb un enfocament gramscià per part de la sociologia i/o l'antropologia segueixen aquest mateix criteri. Aquest és el cas de Richard Hoggart i el seu llibre: 'Los usos del analfabetismo'

5.- Això no obstant, una aproximació més ampla acaba per imposar-se de forma que podrien dir que la cultura popular, des d'aquesta perspectiva, serien 'aquells elements populars, formes de relacions i també expressions materials, pròpies i al servei de la classe obrera'.

6.- De fet, és aquest factor, 'al servei' el que la fa veritablement interessant i amb tocs de estratègia transformadora. Sí, perquè, també seguint a Gramsci, la cultura popular és també part de la lluita de classes.

7.- Una lluita on altres formes de cultura, de classe mitjana o burgesa tracten d'imposar-se. Exemples d'això en tenim molts, però ja que tenim aquí l'estiu, podríem parlar de les formes d'apropiació de les platges pròpies de les classes populars vs. la seva mercantilització.

8.- Cosa que també es veu reflectida en les apropiacions d'elements urbanístics com les fonts o les àrees verdes de ciutats com Barcelona () on discursos neohigienistes al servei de les classes mitjanes fan servir referències xenòfobes. catalunyaplural.cat/ca/el-poder-en…

9.- O una relació natura/cultura que també es presenta com diferent però que no deixa de ser de l'atenció i l'interès per part d'altres classes socials o la mateixa administració i cauen en relats estigmatitzadors i criminalitzadors.

10.- La cultura popular, per tant, no és una altra cosa que la cultura de les classes populars; unes classes que estan en continu canvi a les ciutats contemporànies i que, amb la diferenciació d'aquestes classes amb la terciarització de l'economia urbana, també va canviant.

11.- És així com hem d'entendre la solidaritat dels manters basada en conceptes i rituals sufís propis de la cultura africana del Senegal () i la seva conformació de classe en un sindicat revistes.ub.edu/index.php/Scri…

12. -O com les pràctiques de les dones migrants d'origen latinoamericà han acabat per impregnar les organitzacions populars (mai millor dit) de lluita pel dret a l'habitatge.

i 13.- En definitiva, tot un seguit de formes de fer, crear i sentir que són inherents a les classes populars, unes classes que canvien, adapten i lluiten sempre al servei dels seus propis interessos i contra els de les classes superiors.

I ja, apa

@threadreaderapp please #unroll

Share this Scrolly Tale with your friends.

A Scrolly Tale is a new way to read Twitter threads with a more visually immersive experience.
Discover more beautiful Scrolly Tales like this.

Keep scrolling