,
8 tweets,
3 min read
Read on Twitter
Ja està bé. Durant la campanya i durant el sainet dels pactes, he preferit no parlar de que fèien els Comuns a BCN. No he signat manifestos, ni he fet batalla tuitera i m'he contingut molt de dir allò tan estúpid de "vieu com tenía raó?". Fins ara he callat per 3 raons:
1) He après que en política assumir contradiccions és imprescindible si es volen fer coses de veritat. Curiosament ho he après rebent lliçons de "puressa esquerranista" dels que ara es fan amb el poder amb tonelades de "pragmatisme". OK. Lenin va pactar amb el Kaiser Guillermo II 
2) He criticat molt els Comuns. Des de dins i, després, des de fora. Però encara avui puc dir clar: a l'equip d'Ada hi ha gent meravellosa. Per exemple: no crec que l'àrea de salut mai hagi estat tan ben portada com amb la @GemmaTarafa. I si em donen a triar: VULL QUE SEGUEIXI!
3) Perquè ara tampoc ens flipem. ERC-BCN no ha estat precisament "progressista", no fotem. En contra de la funerària pública. Vergonyós amb el CAP Misericòrdia. Lliçons de "progressisme" poques. Aquests motius segueixen vigent, PERÒ JA NO ES POT CALLAR.
1) Els Comuns no fan un pacte pragmàtic per cap revolució A BCN. Ho hem sabut fa uns minuts: és una operació de gran abast. Acaben de donar el govern al PSC a Sabadell. Ho faran a TGN i a la Diputació.
PD: COLAU VA FER CAMPANYA CONTRA DOLORS SABATER!!!!
PD: COLAU VA FER CAMPANYA CONTRA DOLORS SABATER!!!!
Ni funeràries, ni "millorar la vida de la gent" ni pragmatismes. Després de fer fora tothom, ICV torna a manar i fer el que calgui per pagar la hipoteca i col·locar totes les mòmies possibles a càrrecs ben retribuits. Tothom ho fa. Però haviem dit que Comuns no. Ja està.
El moviment dels Comuns no té com a objectiu que gent com @GemmaTarafa, per exemple, pugui seguir fent la magnifica feina que ha fet. És perpetuar-se a costa de fer de crossa del més fosc del Règim del 78. No és una renuncia "moral". És política i és definitva. Ja està.
Ni una lliçó més. L'espai és irreformable. A partir d'avui ja no hi ha ni espai. Han triat règim, corrupció, politiqueria i Monarquía. A la resta només ens queda construir, desobeir i posar el cos. I si cal assumir contradiccions, amb els reprimits i no amb els repressors. Adéu.
