Molta gent em pregunta sovint que on pot apuntar el seu fill/filla perquè aprengui a dibuixar, perquè veuen que li agrada molt fer-ho. Mai sé què respondre. Quan jo era petit, ma mare es va trobar que jo l'única cosa que feina (literalment, perquè jo era un pòtol amb l'únic
talent innat de jeure tot el puto dia i gaudir contemplant el menjador cap per avall) era dibuixar sovint, tampoc massa, pequè em veia flipar. Total que em va apuntar a "classes de dibuix". No només vaig aguantar una classe, sinó que quan vaig arribar a casa, segons SEMPRE
explica ma mare, vaig llençar el material al fons d'un calaix, li vaig dir que mai més dibuixaria i em vaig passar un any sense tocar un llapis, així, literalment. Com que ma mare es va sentir malament (i al veure que em passava la vida perfeccionant la meva tècnica de pòtol) va
buscar opinions. Un artista jipi del barri li va dir que si jo realment havia de dibuixar, dibuixaria, que si de cas em posés material ben a l'abast, no amagat ("desat") als calaixos, com fan totes les famílies, allò va funcionar, i al cap d'un temps ja estava dibuixant totes les
fantasies que m'omplien el cap, que era el que realment feia quan feia el pòtol; imaginar, somniar despert, i vigilar de no acabar de saber mai si estava no confonent realitat i ficció. Després he entès que el dibuix era una mica el de menys; si haguera crescut en una casa de
lectors, haguera escrit el que necessitava en lloc de dibuixar-ho, o si a més d'haver-se fixat en la meva debilitat pel dibuix (que repeteixo, era necessitat, no pas talent) s'haguessin fixat en els meus estats de deliri real quan escoltava música, i haguessin tingut calers i
intenció, jo haguera estat músic. Però tot això és un altre tema. Tornant a l'inici, tot això ho explico perquè, puc estar equivocat (segurament ho estic), però per la meva experiència no puc més que afirmar que els nens/es petits (insisteixo, petits) ja saben dibuixar, i més que
que els adults, no estan (tan) contaminats pels estàndards mentals, i tenen una necessitat innata, la de dibuixar (també la de cantar i ballar) que després els adults, la societat, s'encarrega de fer-los-hi oblidar. Estan en un moment ideal per l'experimentació, que és l'única
via de trobar recursos expressius propis, i gaudeixen buscant-los, i trobant-los. Cal allargar aquesta etapa fins al màxim, només això, aquella criatura que vulgui ser una creadora, tindrà un coixí personal més ampli. Després ja vindrà aquella etapa en la que volen dibuixar
com altres, en la que se'ls haurà d'explicar que si bé entenem que gaudeixen fent dibuixos realistes, no és cert que com més s'assembli a la realitat, un dibuix més ben fet està. Especifico que això no és un al·legat en contra del domini tècnic, és una opinió a partir de
l'experiència, pròpia i ara com a pare que ho posa en pràctica. Com més acompanyem en el pur plaer del dibuix (pintura, etc.) i l'experimentació sense límits, l'adquisició posterior de la tècnica es farà d'una forma més personal i sobretot motivada; trobaran un plaer immens
aprenent la tècnica que els ajudarà a seguir endavant amb el seu discurs, i serà menys probable que ho trobin un tràmit frustrant i farragós, perquè no entendran quina ha de ser la seva aplicació, el seu sentit. Acabo el fil especificant que això no és una invitació a polemitzar
ni a dialogar, que ja he estat prou temps amb aquest fil insuportable. És la meva opinió i punt de vista com a professional a qui molts pares i mares (MOLTS) li pregunten molt sovint què poden fer per ajudar a fer que la seva criatura segueixi dibuixant;
no li prohibiu mai, i deixeu-li sempre i arreu, tot el material possible al seu abast per fer-ho, només normalitzant l'activitat creativa, incentivareu que les vostres criatures trobin el seu camí.
I perdoneu la pèssima redacció, faltes, comes de menys i de més i tal, ho he escrit tot a raig i en dos minuts, o ho feia així, o no ho feia, i us ho devia a unes quantes,
M'ha vingut al cap el meu amic d'infantesa de p3 als 8 anys aprox), el meu millor amic, que era un boig per la música, ell no era pòtol, els seus pares sí li van saber veure, he fet una cerca... et voilà!: conservatoriliceu.es/es/professors/…
