1/5 Algunes reflexions sobre el concert frustrat de Barcelona. El mal més gran que ha provocat el govern de la ciutat és a la cultura. Hi ha un populisme, estès també a certa esquerra, que considera que la cultura ha de tendir a ser gratis, perquè pensen que així és accessible.
2/5 La pèssima gestió d'aquest assumpte que n'ha fet l'alcaldessa ha provocat el pitjor debat que es pot provocar: el del "valor" monetari de la cultura. És fàcil oposar-se a una despesa cultural quan hi ha sectors de la societat que no tenen cobertes les necessitats bàsiques.
3/5 Però l'accessibilitat a la cultura no depèn, principalment, del cost dels seus creadors i professionals. Depèn d'un munt de factors, el darrer dels quals és el cost (que també hi influeix). La remuneració digna de creadors i professionals és precisament la clau.
4/5 Una societat que tracta amb respecte creadors i professionals educa més en el valor de la cultura que no una que n'abarateix els costos, o que quantifica l'encert d'una política cultural en funció del pressupost que s'hi destina (i no vull dir que això no sigui important!)
5/5 Caldrà recuperar el terreny que tristament s'ha reculat per culpa de l'oportunisme. I sí, ens caldran concerts... però no pas com a regal embolcallat en cel·lofana, sinó perquè sense cultura no podem superar els efectes de les crisis que tenim a sobre. S'entén la diferència?
