1) Una de les primeres coses que vaig aprendre dels alemanys es referia a la seva manera de procedir per dissenyar estratègies i solucionar problemes. La primera reacció que vaig tenir va ser preguntar-me si eren humans o els havien implantat una tecnologia que jo desconeixia.🔽
2) El sistema era el següent: en 1r lloc no donar mai per bó i definitiu el 1r model o el 1r projecte, sinó utilitzar-lo només com a punt de partida per aconseguir la solució perfecta. Un cop aconseguida la solució perfecta, ser conscient q sempre hi ha marge per a millorar-la.
3) Això (q no deixa de ser llegenda urbana) t'ho deien per posar de relleu el poder de la feina ben feta, de l'esforç i la persistència en trobar solució a allò q sembla no tenir-la. És el caràcter d'un país capaç de fer miracles però també d'intentar destruir mitja humanitat.
4) Els catalans mirem cap al nord quan volem buscar un model de país per desenvolupar el nostre potencial. Tenim la matèria prima necessària: capacitat d'esforç, de valorar la feina ben feta, treballar dur, la certesa q ningú regala res... Però tenim una rèmora q es diu España.
5) Si encara estem disposats a desempallegar-nos d'Espanya i construir un país on, sense interferències ni imposicións alienes, puguem aspirar a un futur en llibertat i digne del nostre esforç, hem de començar per creure q això és possible i q estem capacitats per fer-ho.
6) I ho estem, sens dubte. Però haurem de fer un esforç per coneixer-nos més bé i per valorar una mica més desacomplexadament les nostres capacitats. I també crec que hauriem de fer una mica més de cas a gent com Gaziel que van posar de manifest els aspectes que hem de millorar.
7) El 1r és l'ancestral falta de sentit estratègic (i d'ambició) de bona part de les elits polítiques de Cat. El 2n és retallar distància entre el q volem fer i el q finalment fem. I el 3r és deixar de fer cas als q ens volen enredar q Espanya es pot reformar i q hi tenim cabuda.
8) Hem de parar compte amb el 3r punt. Ens proposaran sortides "raonable" a la demanda de sobirania: uns quants canvis cosmètics, collarets de vidre i una bossa d'engrunes a canvi d'oblidar, d'autoimposar-nos la disciplina de l'amnèsia. Si acceptem ja ens podem donar per morts.
9) Deia Xavier Roig "Aviat es posará escena el tradicional vodevil hispànic que apel-la a la solidaritat entre els pobles i nacions peninsulars. Un discurs fraternal que ja es va encetar a l'època de la IIª Repùblica, que es va reencetar amb la Transició...
10)...i q ha propiciat q aquells q denunciàvem l'espoli del contribuent català fóssin titllats, fins i tot a casa nostra, d'insolidaris." "Els q manen a Madrid saben q per enganyar els cargols cal posar-los en aigua freda. No com el Pp q els tiren directament al aigua bullent"
11) Tenint en compte els aspectes q hem de millorar, a Eu encara queden valors q ens poden ser molt ùtils. Deixem de costat els cants de sirena d'una Espanya q no ens oferirá res més q la negació i el menyspreu de tot allò q som. I sobre tot no oblidem. No ens ho podem permetre.
12) "No oblidar... no pas per mantenir rancùnies,- diu Xavier Roig - sinó per defensar els nostres interessos amb radicalitat" No oblidem les barbaritats pq, per molt que parlin de diàleg i de convivència, les tornaran a repetir quan els hi vingui de gust.
13) "La veritable cara de molts, ja s'ha evidenciat. No ens hauria de fer recança recordar q els de la sucursal dels q manen a Madrid, van ajudar els prevaricadors a posar innocents a la presó. I tot mentre ballaven" Les coses clares i endavant les atxes, aquesta és la feina.
