1) El debat sobre si l'independentisme hauria de donar suport a Pedro Sánchez per evitar un govern d'extrema dreta, no será menor. Es de suposar que hi haurà pressions i que hi haurà discrepàncies i tensions entre els propis independentistes, com no podria ser d'altra manera. 🔽
2) Per desesperat q estigui, Sànchez no ens farà cap concessió significativa a canvi de suport. Fer-ho, seria com firmar el certificat de defunció. Seria un regal per l'extrema dreta, q explotaria al màxim la "traició de pactar amb els separatistes", una carta sempre guanyadora.
3) Tot i q no és un escenari de futur immediat, algún intel.lectual mediàtic ja s'ha posicionat sobre el tema en el sentit q no hauriem de dubtar a donar suport a un govern amb el qual "és possible"cert diàleg, abans q permetre q l'extrema dreta ens porti a la catàstrofe.
4) Crec que és un argument enganyós i interessat. Sánchez s'ha aliniat sempre amb la dreta més intransigent en el "cas català", sigui donant suport incondicional al 155, o amb declaracions sumament hostils a les demandes catalanes gens diferents a les que feien Pp i Cs.
5) No hauriem d'oblidar que ens va acusar "de seguir el mateix patró d'enganys, manipulacions i exaltació de les emocions que utilitzen els brexiters", o q en una de les cartes que va enviar al Govern català ens va amenaçar directament i sense anestèsia que...
6) "no dubtaria a enviar les forces de seguretat necessàries a Catalunya a fi de garantir el compliment de la legalitat" i acusava als Mossos "d'injustificable inacció d'una policia que está seguint ordres de polítics que violen manifestament l'ordre constitucional".
7) Tampoc hauriem d'oblidar l'aplaudiment unànime del seu partit a les amenaces en forma de discurs que ens va dirigir el borbó en la seva intervenció televisada del 3 d'octubre i, sobretot la declaració de desembre de 2018, on deixava clar que:
8) "no dubtaria, al igual q el Gobierno Pp "a respondre de manera serena però contundent a qualsevol intent de situar-se fora de la Constitució i de l'ordenament legal". També hem de tenir en compte q no es va limitar a les paraules sinó q aquestes s'han concretar en fets.
9) Possiblement, des del progressisme d'obediència espanyola ens demanin un "exercici de responsabilitat" que es podria veure acompanyat per un desistiment de les reivindicacions sobiranistes a canvi de que ens escanyin amb guants de seda en lloc d'un ferro rovellat.
10) Possiblement si l'independentisme no dona suport a Sánchez, ens trobarem amb l'incomprensió de part de l'opinió pùblica Eu, sobretot de països on tenen assumida la necessitat de "cordons sanitaris" per evitar l'avenç de l'ultradreta. S'haurà de treballar en aquest sentit.
11) S'haurá de treballar per fer-los entendre q la situació és molt diferent, q l'agressió que pateix Catalunya des fa segles no és exclusiva de l'extrema dreta, sinó q té un carácter "transversal" i els haurem de mostrar el compromís radicalment antifeixista d l'independentisme.
12) D'arguments en tenim de sobres... tot i que és pot donar el cas que no siguin necessaris, si l'opinió pùblica Eu cada cop és més conscient, com així sembla, que la metàstasi de l'autoritarisme, a Espanya, s'ha propagat més enllà del seu hàbitat natural.
13) "Imagina q ets una dona i q et donen a triar entre viure amb un violador o un maltractador. Triaries mal menor, oi?. Doncs molt malament, pq hi ha altra via, una via segura q et permet desfer-te d'un i altre i deixar d'estar sotmesa a sicòpates. Saps quina és aquesta via?"
14) ...els catalans ho sabem molt bé. Per això lluitem" Aquest és l'argument q, amb més o menys habilitat acostumo a utilitzar quan, inevitablement, em pregunten sobre el "tema". Segur que n'hi ha de més efectius i convincents. Doncs vinga, q ningú ens hipotequi el futur.
