La fusió de Caixabank amb Bankia és una mala idea des de quasi tots els punts de vista. Les fusions bancàries es fan per dues raons: (1) sinèrgies (ex: un banc s’especialitza en negoci familiar i l’altre en empreses) o (2) reducció de costos.
Caixabank i Bankia no tenen sinèrgies ja que els dos s’especialitzen en el mateix mercat. Per tant, la fusió només buscarà reduir costos tot tancant sucursals “redundants”. Això tindrà efectes negatius sobre ocupació (acomiadaments) i sobre clients (menys serveis).
A més, la fusió comportarà menys competència bancària (més oligopoli) i això perjudicarà consumidors: menys capacitat de marxar a la competència voldrà dir més poder per als bancs per a dictar condicions, pitjors serveis i remuneracions d’estalvis més baixes.
Finalment, la fusió perjudicarà potencialment els contribuents: La gran lliçó de la crisi del 2008 és que els bancs tenien un poder POLÍTIC excessiu (Calomiris 2014). La fusió va en la direcció contrària a la que hauríem d’anar ja que crea un nou mega-banc.
I els mega-bancs més susceptibles són d’usar la cantarella del “too big to fail” per a exigir ajudes i rescats quan les coses van mal dades. A la propera crisi financera (que vindrà, no ho dubteu), els contribuents tornaran a rescatar bancs amb els seus impostos.
Conclusió: la fusió perjudicarà els treballadors, els consumidors i els contribuents. L’economia de mercat només funciona bé quan hi ha competencia i no quan hi ha monopolis. La fusió consolida els oligopolis al sistema financer. Una notícia dolenta per als ciutadans.
