Crec que aquest article cau en tots els errors que critica. Bàsicament, que s'està fent mala ciència i ens creiem els articles que diuen allò que volem sentir.
Diu coses que cal dir encara que no agradin, però es deixa al tinter les coses que TAMBÉ cal dir.
2 essencials.
FIL
/1
La primera: la inclusió de la tecnologia educativa requereix una transformació pedagògica A FONS.
Sinó, estem mesurant FATAL el seu impacte.
Per entendre'ns: si posem un motor elèctric a un cotxe i, enlloc d'endollar-lo, li seguim posant benzina, NO FUNCIONA.
/2
Doncs això estem fent amb l'educació i la tecnologia.
Tenim unes eines digitals que transformen radicalment la manera d'accedir al coneixement, de treballar amb ell i, en conseqüència, d'aprendre'n.
I seguim fent el mateix a classe.
/3
Pitjor encara: seguim mesurant el mateix de sempre.
Exemple: inventem la bicicleta, però enlloc de mesurar quant triguem en anar d'A a B, mesurem les passes que hem fet.
- Oh, els nens fan menys passes!
Però arriben abans a lloc o no!?
/4
Això no vol dir passar per alt els inconvenients de la tecnologia.
Però si la bicicleta era per anar més ràpid, mesurem si anem més ràpid.
Si la tecnologia ens dóna accés a tota la informació del món, de veritat hem de mesurar la memòria... o la capacitat per cercar i trobar?
/5
Estic simplificant, però va per aquí.
D'acord a veure els inconvenients i allò que perdem.
Però. 1) mirem si allò que perdem és essencial o era instrumental 2) mesurem els objectius a assolir i els impactes desitjats, no els resultats de tota la vida.
/6
La segona: la tecnologia no suma, multiplica.
Això vol dir que si sumem positius, millorem.
Si sumem negatius, anem a pitjor.
Però, sorpresa, això no pertany només a Internet: s'ha mesurat amb les biblioteques i amb els diaris.
Posem un altre exemple, simplificat, però REAL
/7
Si un "bon estudiant" té accés a Internet, fa millor els deures perquè té mil recursos per enriquir l'aprenentatge.
Si un "mal estudiant" té accés a Internet, no fa els deures perquè té accés a jocs en línia i porno.
Ara bé, la qüestió, aquí, no és què fa Internet.
/8
La pregunta és per què hi ha "bons" i "mals" estudiants.
I sabem, perquè la recerca és tossudament consistent, que el principal factor d'"èxit" o "fracàs" escolar és l'extracció social. I punt.
Si els teus familiars són Nobel d'Economia i tenen un banc, te'n surts.
/9
Si els teus familiars fan jornades de 14h i vius en un cau -per no parlar de si entren i surten de la presó o de les drogues- no te'n surts.
I llavors et donen un ordinador i què fas?
- no fer-lo servir, perquè a casa tampoc en saben
- jugar, que és com no fer-lo servir "bé"
/10
Per tant.
Sí, les pantalles tenen molts riscos.
En tenen MOLTS i alguns gravíssims.
Però és com si quan es va inventar el cotxe n'haguéssim posat un en mans de tots els menors de 10 anys.
Alguns haurien sobreviscut i ara serien rapidíssims.
La resta s'haguessin matat.
/11
Si hem adaptat les ciutats als cotxes i hem fet una formació per conduir i unes regles a respectar, el mateix ha de passar amb els ordinadors i l'aprenentatge:
- necessitem adaptar el sistema educatiu
- necessitem formar tothom
- i sí, calen unes noves regles
/12
Acabo amb l'últim exemple.
L'autor diu que els nens no necessiten pantalles, que necessiten "somriures i abraçades".
Sí, jo també necessito gaudir de la natura, però no puc anar a peu a treballar.
/13
Saber cercar
què és un algorisme i quina lògica té
què és una base de dades
què és i com es gestiona una identitat digital
és ESSENCIAL, tan essencial com llegir o escriure.
El món, TOT ELL, ja funciona així.
/14
Al final, l'autor reconeix que es poden anar introduint les pantalles "si els continguts són adequats".
Hauria d'haver començat per aquí.
I enlloc de parlar de "política de prevenció protectora" parlar de "política de foment empoderador".
És semblant
Però és TAN diferent...
/i 15
BONUS: penseu en març-juny i en què ha passat en el vostre entorn escolar.
Qui ha pogut seguir el curs i qui no?
Qui ha pogut suplir d'alguna manera la pèrdua de l'escola i qui no?
Calen més pantalles, no menys.
Però cal, això sí, una estratègia: com hauria de ser AMB TOT.
BONUS2: sobre el poder multiplicador d'internet, l'accés a la lectura/biblioteques per aprendre millor o l'accés als mitjans de comunicació per fer un vot informat/crític, vegeu la teoria del salt de coneixement o "knowledge gap".
Aquí un recull: ictlogy.net/bibliography/r…
BONUS3: un exemple pràctic, senzill... i bonic de com la tecnologia pot augmentar l'experiència d'aprenentatge: un apunt sobre la meva experiència llegint Le périple de Baldassare" d'Amin Maalouf, amb Internet al costat:
BONUS4: de fet, la proposta de l'autor de "més contacte humà" és el fonament de la meva proposta per recolzar l'escola #COVID19 des de l'àmbit comunitari, però per fer-ho calen pantalles que ho articulin a tots nivells: escola, famílies, veïnat
Quina edat per tenir mòbil?
Depèn.
En uns dies farà un any que la nostra filla té mòbil. El va estrenar dies abans de començar l'institut, essent una de les últimes de la seva colla en tenir-lo.
A casa hem pensat sovint si tocava o no. Conclusió? Amb son germà hi tornarem.
/1
Primer, una part de context molt rellevant: a casa no hi ha hagut mai televisor.
Això ha fet que el factor audiovisual ha passat, des de sempre, per ordinador, mòbil o tauleta.
I sí, els meus fills tenen tauleta des dels 2-3 anys: enlloc de tele, miren tauleta.
/2
A diferència de la meva infància, on la tele era un més de la família, sempre encesa fessin el que fessin o se la mirés algú o no, la tauleta s'encén i s'apaga, té horari.
A diferència de la tele, a la tauleta es tria què es veu. I què no es veu.
/3
Aquest 👇marc competencial té, per l'@EAPCcat, a més del valor del marc en sí mateix, un gran valor estratègic
Permet establir una fita, en el sentit més literal de la paraula: un punt del camí des del que es veu el camí recorregut i el camí, o camins, que s'obren en endavant
El camí recorregut són 112 anys on l'Escola ha acompanyat una Administració centrada en el tràmit, en l'expedient, en el procediment.
Una EAPC que, (crec que) amb èxit, ha proporcionat formació d'actualització professionalitzadora a centenars de milers de servidors públics.
/2
El camí per recórrer consisteix en acompanyar una Administració que ha de (re)centrar-se en la política pública, en el servei públic, en l'impacte sistèmic per canviar allò que no funciona.
Per això hem fet un nou Model d'Aprenentatge i Desenvolupament
En un món cada cop més complex, incert... es fa molt difícil 1. diagnosticar correctament els reptes 2. fer-ne propostes d'abordatge i resolució
En aquest context cal canviar les polítiques de ciència, tecnologia i innovació (STI)
🧵/1
Els dissenys de polítiques STI han estat tradicionalment molt lineals, sectorials, tancats.
Simplificant MOLT:
* s'identifiquen relacions causa-efecte
* s'impulsa un sector
* es deixa fer als experts
I s'espera que arribi una solució que podrem aplicar i replicar.
/2
En nous entorns, dèiem, més complexos (difícil identificar causes i efectes) o volàtils (les probabilitats i els escenaris canvien constantment) una aproximació tradicional poc flexible no permet abordar les característiques dels nous entorns.
/3
Els motius són molt complexos, però simplifiquem la qüestió en tres fronts: 1) incapacitat tècnica 2) burocràcia i baixa "alfabetització burocràtica" 3) enginyeria pressupostària
/2
Per incapacitat tècnica hem d'entendre la dificultat dels equips d'executar materialment els pressupostos
La gestió dels Next Generation ha estat l'exemple paradigmàtic, però passa cada dia i a absolutament totes les administracions.
- La percepció que l'Administració no funciona, està justificada o és percepció? És tema d'atenció al ciutadà o hi ha més?
Pregunta clàssica.
La meva impressió, crec que molt informada i també molt compartida dins el sector, és que la situació és pèssima i crítica.
🧶/1
A l'Administració hi ha cinc coses que no funcionen:
1. Com s'organitzen les Administracions, intra i inter, com es reparteixen la feina o com concorren a resoldre reptes plegades.
2. Com es planifiquen equips i perfils professionals: accés, promoció, avaluació...
/2
2b. El tema personal té capítol a banda amb la direcció pública professional. Per mi, clau de volta i prioritat total.
3. Com es dissenyen i optimitzen els processos, i no només de cara al ciutadà, sinó i sobretot, cara endins. Capítol a banda: la gestió del coneixement.
/3