Viure al carrer en pandèmia:
Més persones migrades, poc ús dels espais d’allotjament i sense pla de cribratge ni vacunació
Al novembre @ArrelsFundacio va enquestar les persones que viuen al ras a Barcelona per saber, entre d’altres, com viuen la pandèmia de la covid-19
Més persones migrades, poc ús dels espais d’allotjament i sense pla de cribratge ni vacunació
Al novembre @ArrelsFundacio va enquestar les persones que viuen al ras a Barcelona per saber, entre d’altres, com viuen la pandèmia de la covid-19
El 22% ha explicat que mai abans havia viscut al carrer.
Destaca el fet que 8 de cada 10 persones que han començat a viure al carrer des de l'inici de la covid-19 són migrades.
Destaca el fet que 8 de cada 10 persones que han començat a viure al carrer des de l'inici de la covid-19 són migrades.
Fins a un 83% no han utilitzat les places d'emergència habilitades.
L’11% de les persones entrevistades ens ha explicat que en algun moment s’ha pogut protegir als equipaments d’emergència que l’Ajuntament va anar obrint des de finals de març; de mitjana, hi han estat dos mesos.
L’11% de les persones entrevistades ens ha explicat que en algun moment s’ha pogut protegir als equipaments d’emergència que l’Ajuntament va anar obrint des de finals de març; de mitjana, hi han estat dos mesos.
El 60% de les dones entrevistades i el 45% dels homes afirmen que estan pitjor que abans.
A més, la meitat de les persones entrevistades expressen dificultats per alimentar-se amb àpats calents o per trobar llocs on descansar durant el dia.
A més, la meitat de les persones entrevistades expressen dificultats per alimentar-se amb àpats calents o per trobar llocs on descansar durant el dia.
El 34% de les persones afirmen que en algun moment els han fet una prova PCR.
Des de l’inici de la pandèmia, no s’han activat plans de cribratge específics per a les persones que viuen al carrer ni s’han dotat els equips de carrer de professionals de la salut.
Des de l’inici de la pandèmia, no s’han activat plans de cribratge específics per a les persones que viuen al carrer ni s’han dotat els equips de carrer de professionals de la salut.
8 de cada 10 persones que han començat a viure al carrer des de l’inici de la covid-19 són migrades (55% de països extracomunitaris).
El context de la crisi social de la covid-19 consolida un increment de les persones migrades que es troben en situació d’haver de viure al carrer
El context de la crisi social de la covid-19 consolida un increment de les persones migrades que es troben en situació d’haver de viure al carrer
Qui s’ha pogut allotjar als equipaments temporals per la covid-19 i l’estat d’alarma?
Només l’11% de persones que viuen al carrer a Barcelona han explicat que en algun moment s’han pogut protegir als equipaments d’emergència que l’Ajuntament va anar obrint des de finals de març
Només l’11% de persones que viuen al carrer a Barcelona han explicat que en algun moment s’han pogut protegir als equipaments d’emergència que l’Ajuntament va anar obrint des de finals de març
La pandèmia ha agreujat la situació de les persones que viuen al carrer a Barcelona i les dones han estat especialment afectades: més d’un 60% afirmen que estan pitjor que abans de l’inici de la pandèmia (45% homes). També persones migrades de països extracomunitaris (un 52%).
La meitat de persones enquestades han explicat q tenen dificultats per alimentar-se amb àpats calents (el 52%), per fer tràmits documentació (51%), trobar llocs on descansar durant el dia (47%). Difícil contactar amb el referent social (46%), accedir a robers (45%), higiene (42%)
Sense pla de cribratge ni pla de vacunació
Des de l’inici de la covid-19, no s’han activat plans de cribratge específics per a les persones que viuen al carrer ni s’han dotat els equips de carrer de professionals de la salut
Des de l’inici de la covid-19, no s’han activat plans de cribratge específics per a les persones que viuen al carrer ni s’han dotat els equips de carrer de professionals de la salut
Y podria reforçar la difícil vinculació de persones sense llar al sistema sanitari i a l’atenció primària, més enllà dels serveis d’urgències. És un dels reptes de l’atenció sanitària a les persones que viuen al ras, que pren més importància en un context de pandèmia com l’actual
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
