Thread by @xavidomenech99

1) Potser no ho acabo de "pillar" prou bé, però em sembla q hi ha alguns independentistes q s'han contagiat del virus de "l'equidistància" o s'han convertit a la fé "light" i defensen q hi ha altres prioritats abans de l'independència o q es pot "ser" sense "deixar de ser".🔽

2) Al meu entendre són gent poc amant del risc i molt partidària del "poc a poc i bona lletra" q han vist que s'hauran de trencar els ous abans de fer la truita i això els incomoda i han decidit buscar fòrmules "d'encaix" i "consensos" no fos que prenguèssin mal déu no ho vulgui.

3) Potser, només potser, el dia q s'adonin q la independència és més una qüestió de supervivència q un projecte de futur (un anem fent i ja ho veurem), rebràn un bany de realitat i assumiràn q mai podrem "ser" sense "deixar de ser" i no embolicar la troca...però no n'estic segur.

4) L'independència no admet mitges tintes. I hem de tenir una cosa molt clara al meu entendre: No ha d'existir ni la més mínima relació de subordinació de Cat amb Espanya. La relació ha de ser la mateixa q manté França amb Alemanya, p.ex, amb pactes de cooperació preferent...

5) convenis de col.laboració en diferents àmbits, acords q tinguin en compte relacions q s'han establert després de segles de "convivència" i qualsevol eina q pugui repercutir en benefici dels 2 països. Però relació de subordinació ni una. Les coses clares des del principi.

6) Plantejar una situació de "semisobirania" o qualsevol fòrmula d'encaix, seria un suicidi, només podem optar per la ruptura. Cap altra fòrmula ens val. I intentaré argumentar-ho d'una manera molt esquemàtica:

7) Cat té una economía pròpia, i és capaç de generar recursos, riquesa i benestar i d'accedir als mercats internacionals per si mateixa, sense necessitat que algú li marqui les pautes a seguir. També té una llengua i una cultura pròpia. I, sobretot, té un projecte de futur propi.

8) I AQUI ESTA LA CLAU DE TOT: la manera pròpia veure el món; aquest projecte de futur propi no té res a veure, i fins i tot és incompatible, amb la manera q té Espanya de veure el món, de projectar el seu futur i de projectar-se al món. No vull dir q sigui millor o pitjor...

9) només dic q és diferent, amb tot el q això comporta. Espanya mai ha respectat aquesta "peculiaritat catalana", ni tan sols l'ha tingut en compte, s'ha limitat a menysprear-la: no és susceptible ni de ser valorada pq no coincideix, amb la "comú": la q es dicta des de Madrid...

10) i q aplicarà a tot el territori com si fos dogma de fe, sense qüestionar-la, només obeïnt-la i acatant-la en nom d'una obsessió malaltissa per la "unidad". Cat no és pot desenvolupar dins Espanya pq el rol de la Cat espanyola es redueix a subministrar recursos a altres CCAA.

11) Cat ha estat espoliada sistemàticament, el seu potencial ha estat sempre condicionat a interesos aliens, amb unes infraestructures insultanment insuficients pel potencial que pot desplegar, i les més importants controlades des de Madrid i al servei dels interesos de Madrid.

12) Catalunya sap perfectament que Espanya l'asfixiarà econòmicament si vol fer prevaldre la seva diferència, al menys ho intentarà sense dubtar-ho, tal com va fer quan va "facilitar" fugida d'empreses catalanes a altres comunitats de l'Estat com a represàlia pel 1-O i el 27-O.

13) La "diferència" és una tragèdia per a Espanya, pq si la reconeix, es veurà obligada a qüestionar-se a ella mateixa i renunciar a tot allò q li dona sentit. I més si prové d'una minoria. Ferida en l'orgull no farà més q reduïrla a excepció que surt de la norma, a "anomalia".

14) Per molt q s'hi esforcin, no hi ha una 3ª via per solucionar el conflicte. Espanya no cedirà pq això comportaria renunciar a la seva essència. Ells saben el q han de fer. Nosaltres encara no. Ens hi va la supervivència, però per a alguns, sembla q sobreviure no és prioritari.

15) En fi, hi ha moltes coses més a dir, però ja no tinc més temps i tinc que retallar i tancar-ho aquí. Si algú vol afegir alguna cosa, endavant.