Thread by @harcamedievalis

1) Hui és festa a bona part d’Europa, Dilluns de Pasqua, i, pandèmies a banda, és moment d’eixir a gaudir de la primavera, a jugar en colla, empinar el catxerulo i, per descomptat, a menjar-se la mona. Però quin és l'origen de la mona? És un costum només nostre? Obrim fil! 👇😉

2) La mona és el ‘brioix’, ‘panou’ o ‘pa socarrat’ tradicional de textura esponjosa amb un o diversos ous durs incrustats, a la qual generalment es dona forma de rosca, cistella o d’animal perquè són sobretot per als infants.

3) De fet, el costum per ací és que la regalen els padrins, els avis o els tios als seus fillols, nets o nebots, i antigament es posava un ou dur per cada any d’edat del xiquet/a, però això ha desaparegut i ja fa temps que hi ha tendència a reduir-ho a un únic ou per mona.

4) Però encara que coste de creure, la mona com a pastís no és realment cap originalitat nostra, ja que el brioix amb el seus ous durs està estés per tota Europa com a dolç que es pren a Pasqua. Si bé és cert que només valencians, catalans i murcians en diem ‘mona’ com ara vorem.

5) Abans un incís per a despistats. A Catalunya la mona tradicional l’han substituïda de fa temps per altres pastissos o figures de xocolate, com cada any ens recorda la tele, però abans eren igual a les nostres i encara ara a les Terres de l’Ebre i altres pobles les fan així.

6) En Aragó l'anomenen ‘culeca’ o 'torta culeca', és a dir 'clueca', com una gallina covant, perquè els ous els fiquen dins. En la major part de Castella i Andalusia en diuen 'hornazo', tot i que actualment el nom es pot confondre amb altres tipus de preparats al forn salats.

7) A Galícia i Astúries se'n fan paregudes amb ous o sense, i els diuen 'rosca de Pascua'. A Portugal es diu ‘folar da Páscoa’. I a França l’anomenen generalment 'brioche de Pâques', amb forma de panou o de niu i l’ou al mig, a no ser que siga una ‘couronne de Pâques'.

8) Abans al sud en deien 'ponha' en occità, però hui en dia quasi tot el món empra el nom francés. Per cert, que allí també en diuen ‘mouna’, però això és molt recent i els ha vingut des d’Algèria amb els pieds-noir, on la portaren els valencians durant els segles XIX i XX.

9) A Itàlia ‘Pane di Pasqua’ i té forma de niu o corona com a Occitània. Però a Calàbria i Sicília té diversos noms com 'cudduraci', ‘cuzzupe’ o ‘sguta’ entre d’altres. Igual que nosaltres, tenen tendència a donar-los forma de cistella o d’animals. A l'Alguer és cocarrois, un pa.

10) Però açò no acaba ací. A Grècia i Xipre tenen una cosa idèntica, si bé no en la forma. Els 'tsureki' (τσουρέκι) solen ser allargats amb forma de trena i, com en fan tot l’any, els de Pasqua reben el nom específic de 'lambropsomo', que significa pa lluent, i sí porten ous durs

11) També en fan els armenis, que en diuen ‘xoreg’, i a Turquia els cristians l’anomenen 'Paskalya çöreği', que significa literalment pasta de Pasqua. Fixeu-vos que 'çöreği' sona paregut al grec 'tsureki', puix realment és el mateix, com tantes altres coses que compartixen.

12) A Croàcia se'n diu 'pinca' i a Bulgària 'kozunak', que és com totes però sense l'ou dur; tot i que abans en portaria segurament. A Romania fan també la 'Pasca', que difereix de la resta perquè porta formatge, però pareix una evolució del brioix tradicional. Té bona pinta!

13) Finalment, pegant tota la volta a Europa, a Alemanya en diuen Osterkranz (corona de Pasqua), i a Àustria ‘osterpinze’, que etimològicament s'assembla al nom croata (Oster és Pasqua en alemany). Allí també tenen el costum de menjar el pastís per a berenar en família a Pasqua.

14) La forma més antiga a tot arreu pareix la corona amb els ous per damunt, o bé un niu amb l’ou al bell mig, i les altres formes que hui són habituals pareixen evolucions. Pel que fa als ous, solen ser de diversos colors a l'Europa occidental, i només rojos a l'oriental.

15) En definitiva, malgrat la diversitat de noms i formes, està clar que la mona és una tradició més estesa del que ens pareixia a simple vista i, per tant, ha de ser una tradició molt antiga. L’origen exacte se’n desconeix, si bé hi ha teories per a donar i vendre. Veiem-les!

16) Es diu que podria estar relacionat amb les 'munda', plural de 'mundum', que eren unes paneres amb dolços que els romans oferien a la deessa Ceres per l'abril. I també hi ha qui ho retrotrau a les 'muniquies', que era una festa grega dedicada a la deessa Artemisa.

17) Però tot això són especulacions basades en el nom semblant al de la nostra mona, sense cap base documental o històrica comprovable. De fet, és estrany que una tradició tan antiga traspasse els grans canvis socials de la història amb el mateix nom i només es conserve ací.

18) Altra cosa és la relació dels ous amb la Pasqua, i més concretament amb la primavera, que sí és general a tota Europa, incloent-hi la del nord, atés que les gallines ponen més ous conforme augmenten les hores del llum del dia.

19) Això segurament sí que té un origen vinculat a les tradicions agrícoles antigues, que es va reconvertir per a relacionar-lo amb la Resurrecció quan el Cristianisme es va estendre per l’Imperi Romà i va adoptar i adaptar costums pagans per tal de facilitar les conversions.

20) Però si tan estesa està la mona per Europa, d'on ve el el nom que li donem nosaltres? Les referències escrites més antigues a la ‘mona de Pasqua’, amb eixe nom i entesa com a pastís, són del segle XVIII i alguna del XVII, de manera que, segurament, el nom és un poc més antic.

21) Hi ha diverses hipòtesis etimològiques que fan derivar el mot mona de l’àrab o del llatí, però totes tenen pegues. Per exemple, el diccionari de la RAE diu que ve de l’àrab 'ma‘unah', que voldria dir queviures o proveïments.

22) Segons l’arabista Miguel Asín derivaria de la paraula àrab ‘munna’, un imperatiu que significa ‘donar’, ‘regalar’, i a partir d’ací s’ha inventat una teoria molt estesa que seria un present que feien els musulmans i els moriscos als seus senyors cristians per Pasqua.

23) Més enllà del costum d'atribuir als moros tot allò tradicional amb un origen desconegut, l'etimologia és factible però l'explicació que se'n dona no sembla creïble des d'un punt de vista històric, almenys per al que nosaltres entenem per una mona, perquè...

24) ...què havia de fer el senyor amb tantes mones com vassalls? Menjar-se-les totes? Si l’etimologia és certa, en origen la 'munna' podria haver sigut el lliurament d'ous i gallines per part dels vassalls musulmans als seus senyors, per Nadal i per Pasqua, com una renda feudal.

25) I eixe nom hauria passat després al valencià per a referir-se a les nostres mones que, efectivament, són regalades als fillols. Però esta renda no està documentada enlloc amb eixe nom i, per tant, no té cap base històrica demostrable i caldria descartar-la ja d'una vegada.

26) Una altra proposta diu que podria vindre del llatí ‘munda’, que significa net, polit, com les mones redones, però etimològicament és difícil perquè hauria de perdre la /d/ i, per contra, les paraules de la família de 'mundar' i 'mondar' l'han mantinguda en valencià.

27) Una proposta versemblant és que vinga del llatí ‘munus’, que significa ‘regal’, ‘donatiu’. El mot apareix en sermons medievals i moderns, de manera que, tenint en compte que a casa nostra la mona es regala, esta etimologia podria ser la correcta tot i ser el pastis més antic.

28) Tot i això, tampoc està clar des de quan la mona es regala, ni si arreu on es diu mona es feia així des del principi, de manera que potser el nom de la mona ve d’ací, del llatí ‘munus’, però de moment no s'ha pogut demostrar històricament i tampoc no podem saber des de quan.

29) En qualsevol cas, com que el pastis en si és molt més antic que el nom que ara li donem, és molt probable que la mona abans es diguera d’una altra manera a casa nostra, tenint en compte la varietat de noms que rep ara per tota Europa. Potser corona de Pasqua seria prou lògic.

30) Siga com siga, amb això ja arribem al final del fil. Mengeu-vos la mona que és una tradició ben bonica i molt antiga, tot i que enguany haja de ser amb precaució i distància social. Gaudiu, gogeu i fruïu de la vida, com més millor. Molt bona mona, bon profit i feu bondat!