Thread by @Bernat_Deltell

1)
Josep Borrell va ser un dels pocs representants de la vella guàrdia socialista que va donar suport a Pedro Sánchez en les primàries del PSOE. Susana Díaz (la recordeu?) partia amb el suport de tot el socialisme oficial i bona part de la premsa suposadament independent.

2)
Un exemple és "l'analista" José Antonio Zarzalejos, qui en el programa Al Rojo Vivo de La Sexta, dies abans de les primàries socialistes, va dir: “lo mejor que puede hacer Pedro Sánchez es retirarse, ya que no tiene ninguna opción, y dar paso a una estadista como Susana Díaz”.

3)
Pedro Sánchez guanya les primàries del PSOE tot i Felipe González, la vella guàrdia socialista, Zarzalejos i la Sexta. Temps després, i gràcies a una moció de censura, fa fora Mariano Rajoy i el PP del govern espanyol pactant amb Podemos, Bildu, PNB i els independentistes.

4)
Un cop accedeix a la presidència, Pedro Sánchez forma govern (juny 2018) i escull Josep Borrell com a ministre d'Exteriors. L'aposta Borrell té doble lectura:
1. Recompensa pel suport a Sánchez a les primàries del PSOE
2. Aposta per algú que coneix bé les institucions europees

5)
Josep Borrell havia estat president del Parlament EU i un furibund antiindependentista. És una aposta segura: un català que lluitarà contra els independentistes (situant el marc mental en un conflicte entre catalans) i que coneix bé les institucions europees. Què podia fallar?

6)
Doncs el que va fallar va ser el propi Borrell, qui va convertir el ministeri d'Exteriors en un circ: va relativitzar el genocidi dels indígenes americans, va interrompre irat una entrevista en una TV alemanya quan li van preguntar sobre Catalunya i Gibraltar, etc...

7)
Una de les primeres decisions que pren el nou ministre d'Exteriors és designar Alfonso Dastis com a nou ambaixador espanyol a Itàlia. Queda clar que Borrell no llegia The Guardian, que va definir Dastís com un "polític autoritari" al costat de Nicolás Maduro i Bashar al-Assad.

8)
I és que la política d'exteriors Ñ sempre ha tingut un punt surrealista. Per exemple, el nomenament del "comunista" Gonzalo Puente Ojea com ambaixador a la Santa Seu als anys 80. Precisament, qui el nomena és un govern socialista en el qual... hi havia Borrell!

(coses meves)

9)
Cal recordar també que Borrell, a final dels 90, va ser un ferm defensor dels alts càrrecs d'Interior José Barrionuevo i Rafael Vera, empresonats per la seva implicació en la guerra bruta de l'Estat contra ETA duta a terme pels GAL. O sigui, que les patinades venen de lluny...

10)
En tot cas, quan l'abril de 2019 es convoquen eleccions generals el candidat Pedro Sánchez, conscient dels incendis que provoca Josep Borrell al capdavant del ministeri d'Exteriors, decideix que potser li convé un canvi d'aires. I Sánchez decideix enviar Pepito Borrell a EU!

11)
Josep Borrell va ser l'escollit per encapçalar la llista del PSOE a les eleccions europees. Borrell s'hi va oposar des del principi, ja que considerava que la seva feina de ministre d'Exteriors era més eficient en la lluita contra aquests "indepes" als quals "cal desinfectar"

12)
¿Fem una mica de memòria sobre això que acabo d'escriure que Josep Borrell no volia ser candidat a les eleccions europees?

Novembre 2018:

elconfidencialdigital.com/articulo/polit…

13)
Però el PSOE n'està fart dels incendis diplomàtics provocats pel seu ministre Borrell. Hauria estat millor jubilar-lo? No, Pedro Sánchez no pot fer-ho perquè Borrell és l'únic "dinosaure" que li va donar suport a les primàries del PSOE (veure punt 1).

14)
Finalment, Borrell és l'escollit i guanya les eleccions europees el maig de 2019. Però tot i el bon resultat els càrrecs promesos per a Borrell passen de llarg. Per això, pocs dies després, en un gir sorprenent, anuncia que renuncia a ser eurodiputat:

https://twitter.com/JosepBorrellF/status/1143876959950266368

15)
O sigui, Josep Borrell fa una piulada on diu que tot i haver guanyat les eleccions europees renuncia a ser eurodiputat i insisteix: "Ambos pensamos que en las actuales circunstancias soy más necesario como Ministro de Exteriores". No, Pedro Sánchez no ho pensa, això...

16)
I la prova que Sánchez no pensa com Borrell és que en les negociacions posteriors el PSOE continua apostant per Josep Borrell a Europa. Objectiu? Que no torni al govern d'Espanya, potser o segurament una condició "sibil·linament" pactada amb alguns partits independentistes.

17)
Finalment, Sánchez guanya i troba un lloc per a Borrell: màxim responsable de la diplomàcia europea! La caverna mediàtica ho ven com una gran victòria, però la realitat és molt diferent. Què deien abans els diaris espanyols d'aquest càrrec?

Això 👇
elpais.com/internacional/…

18)
La victòria que obté Sánchez és que finalment es pot treure del damunt a Borrell, un home molt incòmode però que va ser clau en la seva victòria a les primàries. Borrell ocuparà un dels cinc càrrecs més importants de la UE, però el que té menys poder i menys competències.

19)
Un cop nomenat "ministre d'Exteriors" europeu, Borrell torna a fer "borrellades" i cada vegada que obre la boca crea un nou conflicte diplomàtic (sovint amb Catalunya pel mig). Però l'estiu passat (2020) apareix una notícia que passa molt desapercebuda, i és aquesta:

👇👇👇

20)
Divendres 10 de juliol de 2020. Brussel·les. El president Emmanuel Macron i la cancellera Angela Merkel han aconseguit que Kosovo i Sèrbia reprenguin de manera gradual i discreta el diàleg per normalitzar les seves relacions, trencades des del 2018.

21)
L'objectiu d'aquesta primera reunió és normalitzar les relacions entre Kosovo i Sèrbia amb un acord vinculant, un requisit de la UE perquè els dos països puguin avançar cap a la seva integració a la UE. A les reunions telemàtiques hi va participar també Josep Borrell.

i 22)
Poc es podia imaginar Pedro Sánchez quan va enviar Josep Borrell a Europa que aquest negociaria l'entrada de Kosovo a EU! I això dóna una idea exacta del pes real d'Espanya al món, i per això Borrell no volia anar a Europa!

Realpolitik

https://twitter.com/JosepBorrellF/status/1378802490179719168