Thread by @DFerrerC

01. Ara, els unionistes actuen com si l’independentisme no els hagués fet mai ni pessigolles (i alguns dels nostres ens ho creiem).

Fals.

02. De fet, penso que, sovint, qui ha cregut més en la possibilitat real d’esdevenir independents ha estat l’Estat espanyol.

03. Pels vols de l’1O, l’Estat va mobilitzar tropes de l’exèrcit misteriosament per Catalunya. De Cospedal va dir que l’exèrcit estava disposat a fer “el que calgués”.

04. El Govierno va retirar quantitats astronòniques en dipòsits del Sabadell i La Caixa per crear situacions de pànic econòmic.

05. I, amb el presumpte ajut de la Corona, va convèncer grans empreses perquè treguessin la seu social de Catalunya.

06. Margallo va reconèixer, també, els milions invertits per comprar adhesions a la causa unionista.

07. Es furga en els dossiers de polítics i expolítics per esquitxar els seus noms i, de retruc, l’independentisme. Qui en col•labora, rep missatges del tipus “gracias por salvar España”.

08. Es munten unes clavegueres de l’Estat que es vanten d’haver-se “carregat el sistema sanitari” de Catalunya.

09. L’Estat ha fet tot això, ha tacat la seva imatge, ha compromès el seu bon nom, i s’ha gastat una milionada, per què?

Perquè tenen por.

10. L’Estat té pànic de la independència de Catalunya. El que passa és que, quan va mostrar les urpes, nosaltres ens vàrem fer enrere.

11. I ara hi ha independentistes que pensen que la independència mai no ha estat possible.

Fals, insisteixo.

12. La independència va estar molt a prop. Però, per lògica de desgast, ara per força ha d’estar més a prop que mai.

Creguem-hi!

13. Amb Espanya desgastada a nivell d’imatge, ja no té més crèdit democràtic (per no parlar de l’econòmic).

Hem d’aprofitar aquesta situació de feblesa.

14. La independència té costos, evidentment. Però els hem d’assumir perquè amb 74 escons i un 52% ja no s’hi valen excuses.

15. Cal fer front a l’Estat i creure en les nostres possibilitats tant com l’Estat va fer.

16. Per a mi, el diàleg amb l’Estat ja s’ha intentat. Seguim asseguts una estoneta més (si ho volem) però anem preparant el pla B (més que probable, inevitable).

I som-hi, que el temps és or!

Bonus track: En plena etapa de diálogo, el gobierno-más-progresista-de-la-historia ha convertit la nostra festa de Sant Jordi en “el día del Español”.

¡Toma diálogo!

Ni Franco hauria gosat a això (també feia coses molt pitjors, I know).