Thread by @aleixsarri

1. L'altre dia llegint sobre els orígens de la família Gualbes, una de les més importants de la Barcelona baix-medieval, vaig visitar un parell d'indrets de Barcelona que em van fer pensar en la importància de cuidar millor del nostre patrimoni històric.

Obro fil ⬇️

2. La família Gualbes era una de les grans famílies de mercaders de la Barcelona del segle XIV, i els seus integrants comerciaven amb tota normalitat amb els indrets més llunyants del Mar Mediterrani: Xipre, Alexandria, Gaza, Rodes...

3. Però els Gualbes no només eren grans mercaders a la Catalunya del segle XIV, sinó que tenien un pes polític important a través de la seva participació recurrent en el govern del Consell de Cent de Barcelona.

4. Un d'ells, Bernat de Gualbes i de Terrades va ser un dels 3 delegats catalans al Compromís de Casp el 1412. Un dels moments més decisius de la nostra història. Votà pel candidat castellà, Ferran d'Antequera, i aquest el recompensà nomenant-lo vicencanceller i mestre racional.

5. A tot això, em va semblar bona idea anar a veure on havien viscut els Gualbes de Barcelona. Del carrer Basea no em quedava clar quina casa era la seva. Però al carrer Regomir, casa seva és l'actual Centre Cívic del Pati Llimona. Una d'aquelles joies amagades de Barcelona.

6. La casa, incrustada a la muralla romana, era propietat dels March, i el 1387 va passar a mans de la família Gualbes. Com recentment l'havia visitat, recordava que a la planta baixa a mà dreta, al sostre de fusta hi ha tot de escuts i potser un era dels Gualbes.

7. El símbol dels Gualbes no hi era, tot i que és meravellós observar tots els escuts heràldics que sí que hi són. De qui serien? Queia l'ànima als peus de veure com de descuidat està un sostre amb tanta història. Les institucions no haurien de perdre ni un segon per restaurar-lo

8. No és casual que una mica més avall al mateix c/Regomir, estigui en risc l'altra part de l’antiga casa dels Gualbes, que posteriorment va ser la residència de Frederic Vilana-Perles (mà dreta de l’Emperador Carles a Barcelona i a la cort de Viena). totbarcelona.cat/societat/un-pa…

9. Tornant al llibre de Carme Batlle, hi explica que el 1348, just abans de morir de pesta negra, Jaume de Gualbes va ordenar en el seu testament que es construís una capella pròpia de la família a l’Església de Santa Maria del Mar.

10. Avui encara se’n veuen les traces. Entrant a Santa Maria del Mar per la porta del Passeig del Born, la segona capella a mà esquerra és la que Jaume de Gualbes manà construir.

11. Tot i que no està senyalitzat de cap manera, amb una mica de compte es pot observar l’escut dels Gualbes tant al túmul del terra, com al sostre de la capella i la paret.

12. Ho deixo aquí que no en sé més tampoc. He fet el fil perquè els barcelonins i els catalans tenim un patrimoni històric impressionant, sovint a la vista, i ni ens n’adonem.

13. Els Gualbes són una excusa per recordar que la capitalitat política i comercial de Barcelona no es pot entendre sense tots els homes que l’han construït al llarg dels segles. La història de la ciutat no és un simple decorat turístic, sinó allò que fa que siguem com som.

14. I per acabar, un desig: que les administracions protegeixin el llegat dels nostres antecessors i ben aviat el sostre de la Casa Gualbes estigui plenament restaurat. Moltes ciutats ho donarien tot per un patrimoni com el nostre, no deixem que es degradi i posem-lo en valor.

PS. Un bon amic amant de l'heràldica em diu que l'escut dels Gualbes és un vairat antic i que aquesta forma representa la pell d'un esquirol. A la imatge del segon link es veu perfecte.

dibujoheraldico.blogspot.com/2011/06/veros-…

wikiwand.com/en/Vair

PS 2. En @victorjuan87 em diu que l'escut dels Gualbes sí que hi és a l'actual centre cívic del Pati Llimona. Deixo aquí la seva piulada amb la foto.

https://twitter.com/victorjuan87/status/1392226441098563587?s=19