1/30
📢En el Dia Europeu de les PIMES, publiquem la segona part de l'estudi "La magnitud de la tragèdia: Impacte de la covid sobre el comerç català ": ccncat.cat/blog/2021/05/1…
No portem bones notĂcies, però cal que algĂş informi de la situaciĂł.
Fil llarg però necessari. ⬇️
2/30
Impacte de les restriccions:
- El 41% dels establiments comercials tancaran definitivament.
- S'han destruĂŻt 390.000 llocs de treball.
- S'han generat pèrdues directes (com a mĂnim) per valor de 10.842 M€.
6/30
Abans del decret de l’estat d’alarma i de les restriccions a la mobilitat, a CAT hi havia 538.000 persones treballant en establiments comercials a peu de carrer i en centres comercials.
Aquest seria l'efecte en cas de 1) Desescalada i 2) Continuïtat de les restriccions.⬇️
7/30
Efecte en cas de desescalada de les restriccions (rebrots intermitents):
➡️Tancament definitiu de 73.000 establiments comercials (54% del total).
Això provocarà un efecte devastador per a moltes economies domèstiques, especialment pels propietaris autònoms.
8/30
Efecte en cas de noves restriccions a la mobilitat motivades per una quarta onada:
➡️Tancament definitiu de 97.000 establiments
comercials (78,5% del total ❗️).
9/30
L’impacte de la crisi sanità ria varia segons diverses variables com el sector d’activitat comercial, la ubicació de l’establiment o el núm. d'empleats, segons el model elaborat per Eixos aplicant el model de recerca del Massachusetts Institute of Technology (MIT):
10/30
đź”´Impacte en el sector immobiliari:
Abans de la crisi sanitĂ ria Catalunya disposava d’uns 11,3 milions de m² de superfĂcie comercial. En un primer escenari (rebrots intermitents), l’afectaciĂł de les restriccions a la mobilitat suposarĂ la pèrdua de 6,5 milions de m².
11/30
đź”´Impacte sector immobiliari:
En un segon escenari (quarta onada), suposarĂ la pèrdua de 8,8 milions de m² de superfĂcie comercial. Això suposarĂ grans pèrdues per a les arques municipals i un gran repte per a mantenir viu el teixit comercial de les ciutats i pobles de CAT.
12/30
đź”´PrevisiĂł de destrucciĂł d'ocupaciĂł.
→Primer escenari (vacunació i desescalada de les
restriccions):
- DestrucciĂł de 287.000 llocs de feina (54,5% dels llocs que generen els establiments comercials de Catalunya)
Aquesta situació es prolongaria mentre duri la pandèmia.
13/30
đź”´PrevisiĂł de destrucciĂł d'ocupaciĂł.
→Segon escenari (quarta onada):
- Destrucció de 392.000 llocs de treball (74,4% dels llocs dels comerços comercials de CAT).
Aquesta situació es prolongaria mentre duri la pandèmia, amb altes possibilitats de no recuperació.
14/30
đź”´PrevisiĂł de destrucciĂł d'ocupaciĂł.
→La crisi sanità ria provocarà la pèrdua d’entre 134.000 i 287.000 llocs de treball en el sector del comerç i la restauració segons els dos escenaris previsibles. Això suposa un augment de l’atur d’entre el 4% i el 7'15%.
17/30
El mapa de baix representa el sector d’activitat amb major nombre d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) a cada municipi segons la raó social de les empreses.
19/30
- La crisi de 2008 va destruir un 8% de llocs de treball en un any.
- La crisi sanitĂ ria actual destruirĂ el 7,2% de llocs de treball.
20/30
🔴La magnitud de les pèrdues.
- Els establiments catalans han perdut 99.600€ de mitjana per cada 100 m² de superfĂcie.
- A tota Catalunya les pèrdues en el sector comercial ronden els 11.000 M€.
- Les ajudes al comerç català suposen un
14,2% de totes les ajudes pĂşbliques.
21/30
Però el govern espanyol deixarà sense dret a ajudes:
- Al 56% dels establiments catalans.
- Als establiments comercials sense empleats.
- Perruqueries, centres d'estètica, autoescoles, tallers...
❗️En canvi, les cases d’apostes sà que es podran
beneficiar de les ajudes.
22/30
El govern ESP ha demanat grans sacrificis a les empreses, però:
➡️Han continuat fent inspeccions fiscals i ha
continuat enviant cartes certificades amb requeriments que eren impossibles de complir en els terminis requerits donades les limitacions a la mobilitat.
23/30
➡️Al seu torn, algunes administracions locals han mantingut el cobrament d’impostos per activitat econòmica i les taxes per ocupació de via pública als negocis del sector de la restauració, malgrat el cessament forçat de l’activitat i les limitacions d’aforament.
25/30
➡️Les autoritats municipals han arribat a amenaçar els paradistes amb la revocació de la seva concessió si no mantenien obertes les parades. Al mercat de la Boqueria hi ha hagut una dotzena d’expedients oberts.
Exigint sacrificis mentre els amenaçaven.
26/30
đź”´Les conclusions sĂłn terribles:
1) Les empreses que continuïn actives hauran d’afrontar serioses tensions de tresoreria durant els pròxims anys per l’augment del deute al qual han hagut d’incórrer per a salvar-se.
27/30 2) Espanya aprofitarà els fons de la UE per capitalitzar les empreses de l’IBEX 35 (com ha fet en totes les crisis) a costa d’augmentar el deute públic, i obligarà als ciutadans a pagar aquest deute amb retallades pressupostà ries i dels serveis públics.
28/30 3) La UE ha comès un error no activant els
mecanismes internacionals per establir aranzels a les importacions xineses i exigir compensacions a la Xina per la seva responsabilitat en la propagació de la pandèmia fora de les seves fronteres.
29/30
AquĂ teniu la primera part de l'estudi que vam publicar fa uns dies, on fem una radiografia de l'economia catalana. Necessari per entendre la base del teixit empresarial catalĂ :
- És el % de diner que els bancs han de tenir en reserves lĂquides i que no el poden fer servir ni per invertir, ni per donar crèdits. Garanteix la solvència del sistema financer.
- Cada paĂs estableix el coeficient mĂnim de caixa.
Evolució del Fons de Reserva de la Seguretat Social (que ha confirmat les prediccions que el CCN vam fer el 2015.)
Fem una nova previsiĂł pels pròxims anys. Si els nostres polĂtics no fan efectiu el mandat de l'#1oct, ens espera un futur pròxim molt preocupant:
Des del 2012, el govern espanyol ha invertit aquest capital en comprar el seu propi deute pĂşblic, donada la dificultat per col·locar-lo en els mercats financers, pel perillĂłs augment de la prima de risc i la davallada de la qualificaciĂł creditĂcia del deute espanyol.
1/14
Nou estudi del CCN sobre el sistema de pensions i la reforma silenciosa que estĂ preparant el govern espanyol.
Sense independència, anem de cap a aquest desastre (FIL)⬇️
2/14
Els nascuts a partir de 1975 rebran una pensiĂł menor al 40% del seu salari actual.
Els treballadors que ara tenen 40 anys i una cotitzaciĂł mĂnima, rebran el 55% del seu salari actual i el 40% de salari si tenen una cotitzaciĂł mĂ xima.
3/14
A partir del 2020, es produiran importants tensions en el sistema de pensions per l’envelliment de la població; aleshores la generació del baby boom anirà deixant el mercat laboral en arribar a l’edat de jubilació per incorporar-se al sistema de pensions.
#MarcaEspaña: El gobierno español afirma que el 155 ha restablecido la normalidad en la Generalitat de Catalunya.
Como siempre, mentiras.
Como siempre, fáciles de tumbar.
Como siempre, sabemos la razĂłn.
HILO:
- PolĂticos y ciudadanos presos, detenidos y/o juzgados sin fundamento penal.
- Más de 250 personas cesadas.
- 40 organismos suprimidos o intervenidos.
1/13
Albiol empieza la campaña #JuntosPPC engañando y asustando a la gente mayor diciendo que sus #pensiones peligran si el 21-D ganan los independentistas.
3/13
Segundo dato que 'olvida' mencionar: si no hay hucha de pensiones es gracias a que el gobierno español la ha vaciado para comprar su propia deuda (como es obvio, nadie quiere comprar deuda de un paĂs mal gestionado).