Thread by @somdelhospi

Un fil / reflexió sobre l'Hospi

El juny de 2016, dies després de guanyar les eleccions al @CELHospitalet, el president @sballestec em proposa dur la comunicació del club. Rebutjo l'oferiment i li faig saber que no confio ni en el seu projecte ni en les persones implicades.

Recordo que em va donar un esquema en paper del seu mandat. Al 2021 havíem d'estar lluitant per ser equip de Segona Divisió. La realitat diu que serem equip de cinquena categoria però sí, lluitarem per l'ascens a Segona... RFEF. Juvenil i filial també tenien el seu lloc. 🤭

Més enllà d'això, el gran error ha estat entregar el destí del @CELHospitalet a Risueño, a algú que per no haver aconseguit res ni tan sols havia aconseguit el carnet d'entrenador. Amb una virtut, sí: se sap moure bé. Entabanar és tot un art. I ser la mà dreta del capo, també.

I Risueño ha acabat fagocitat pel seu parany. Ha fet i desfet, s'ha carregat allò que li molestava i ha dibuixat una realitat paral·lela amb hagiografies recurrents per reforçar l'ego d'algú que necessita creure's algú que, per capacitació, mai podrà arribar a ser. Llàstima

Ser un bon entrenador és molt més que fer RT de Bielsa i parlar de bloc baix i pressió alta. És gestionar el dia a dia, el vestidor i l'entorn. És ser bona persona. És tenir mà dreta i capacitat d'adaptació. Fer coses. Fer canvis. És tenir empatia.

Però ser un bon president no és "salvar" el club. És veure qui resta més que suma i no estat pendent més de qui critica que de qui perjudica de debò. És escoltar (de debò) el soci per pocs que siguem i tontos que semblem. També és tenir empatia, sí.

El problema no és el doble descens. És el dia a dia i la imatge. L'externa. Quanta gent us ha dit que l'Hospi cau malament per Risueño? Quin valor afegeix la seva figura? Aquesta defensa aferrissada perquè sí quina justificació té?

La realitat, objectiva, és que el club té el primer equip a la 5a categoria i el juvenil a Preferent. Que socialment està pitjor que abans (i mira que era difícil). Sense ressò mediàtic i comunicativament deficient malgrat l'aparició d'aquella empresa amb roda de premsa inclosa.

Tampoc tenim res que no ens mereixem. Som els que som i som el que som. Un club no és el que passa cada 15 dies a casa. Si l'única crítica passa per guanyar o perdre estem morts. Més morts encara, vull dir. Guanyar o perdre un partit és el de menys. L'orgull és el triomf real.

No m'alegra el descens del @CELHospitalet, però sí que crec que les patacades poden ser més útils que els èxits. Ara només cal que els que tenen la paella pel mànec demostrin, per una vegada, que el que els importa de debò és el futur del club.

I sí, des de dins o des de fora, amb un esperit més o menys crític, som de l'Hospi. Com diuen les bosses per vomitar a Vueling: respira que pronto se pasa.

#Saludos

Per cert, probablement sigui cosa meva però hi ha algun jugador de l'Hospi que hagi dit alguna cosa del descens? Baixes de categoria i joder, potser a l'afició li agradaria veure algun tipus de reacció. Que després per guanyar un partit qualsevol la foto al vestidor no falla, eh?