Els indults si arriben no seran cap èxit. De fet, serien una decisió política intel·ligent del govern espanyol contra l’independentisme. No només perquè en queden fora els exiliats i els 3.000 represaliats sinó perquè políticament ens desarmen i internacionalment són nefastos (1)
L’indult “pardon” en anglès, “grâce” en francès, mostra l’Estat com a benevolent, i pot tenir l’efecte pervers de retardar les causes a Estrasburg, un tribunal sobrepassat de recursos i que ha de prioritzar. Si ja són lliures, la causa no és tan urgent. (2)
La llei d’amnistia per sí sola tampoc resoldria res. Les amnisties acompanyen processos de grans reformes polítiques, el pas del franquisme a la transició el 1977, la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació després de la fi de l’apartheid a Sudàfrica,... (3)
Si no va acompanyada d’un referèndum d’autodeterminació acordat que resolgui el conflicte polític, una llei d’amnistia, que igualment no hi serà, posaria el comptador a zero, sí, però no impediria condemnar de nou qualsevol dirigent o activista que tornés a intentar-ho. (4)
L’Estat espanyol, amb una cara més cínica, la del PSOE i el “gest” dels indults, o més descarnada, la de la judicatura de les altes magistratures i de la dreta espanyola, té un mateix objectiu: acabar amb el moviment independentista, perquè els vam vèncer l’1 d’octubre. (5)
Per tot això, des del realisme, i des del coneixement de la dificultat enorme del repte, a l’@assemblea ens mantenim determinats en la lluita per la independència. Serà la República Catalana la que portarà l’amnistia per a tots els represaliats. #IndependènciaÉsLlibertat (6)
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Arran d'un titular de la Vanguardia, s'està generant confusió a xarxes sobre la proposta que va fer l'@assemblea respecte al Consell per la República. Mai hem proposat que el deixi de liderar el President Puigdemont.
Fa 15 dies es va saber que les negociacions d'investidura estaven encallades perquè ERC i la CUP defensàven una taula a 5 de partits i entitats com a direcció estratègica del moviment fora del Consell per la República, i Junts el Consell.
Arran d'aquesta divisió, des de l'Assemblea vam fer una proposta d'integració: l'espai de coordinació estratègica del moviment independentista hauria de ser el Consell, reformulant-lo perquè hi fossin tots. Ara la CUP no hi és i ERC no hi és amb els màxims dirigents.
Se'm fa estrany poder tornar a escriure lliurement a twitter, han estat vàries setmanes de restriccions imposades per les normes electorals de l'@assemblea. És per això que no he contestat preguntes, explicat propostes, ni contestat cap crítica (FIL)
Aquestes normes electorals des dels inicis de l'@assemblea només permeten fer campanya als espais electorals creats per la pròpia entitat. Aquest any eren el web d'eleccions, només per socis, on teníem una fitxa personal i rebíem preguntes i els debats electorals telemàtics.
A banda tenim prohibit intervenir en mitjans de comunicació (entrevistes, tertúlies, articles d'opinió). L'objectiu dels qui van establir aquestes normes era la igualtat d'oportunitats entre tots els candidats. Que els "mediàtics" no ho tinguessin més fàcil que els no coneguts.
Ja n'hi ha prou. En la batalla per denunciar internacionalment la vulneració de drets civils i polítics ens ho juguem tot. No només la llibertat dels presos sinó la causa de l'autodeterminació de Catalunya. Aquesta lluita no es mereix aquesta guerra partidista i sectària (1)
Hi ha juristes de prestigi internacional que han mirat d'ajudar a tots els partits i entitats conscients de la importància de la unitat en aquest front, que n'estan farts. S'han perdut oportunitats per aquesta manca de visió estratègica (2)
I això val també per les lliçons sobre si exili val més que presó o inversa. Es va fer una declaració d'independència sense ni intentar sostenir-la. La decisió exili o presó, presa improvisadament en ple desori, és el de menys (3)
Aquest estiu s’ha parlat força de l’@assemblea als mitjans. Hi ha hagut de tot, opinadors pels qui com a “reducte unilateralista” som una pedra a la sabata, alguns articles d’opinió de suport i altres descriptius (1) (FIL)
Molts articles han donat xifres desfasades de socis i algun ha mentit directament dient que tenim “baixes a centenars”. Com que segurament és culpa nostra per no informar prou sovint d’aquest tema, donaré algunes dades. (2)
El 31 de març de 2018 (quan aquest secretariat començà el seu mandat de 2 anys) @assemblea comptava amb 39.191 socis i 46.859 simpatitzants. Una massa social de 86.05 persones.
El jutge Llarena ha demostrat avui que només busca la humiliació i la venjança en una causa política i que no li importa el descrèdit internacional de la justícia espanyola. Vol condemnes fortes pels presos polítics i mantenir en un exili per vida els exiliats (1)
L'objectiu és polític: acabar amb el moviment independentista per la via de la repressió política. Que només ens preocupem de la repressió i abandonem els objectius polítics (2)
Per tant en aquesta causa política la defensa ha de ser política, denunciant la vulneració de drets fonamentals arreu, a totes les instàncies, en una estratègia coordinada (3)
[Fil]
1. La interlocutòria i els empresonaments de polítics el divendres, la posada a disposició de la justícia belga i escocesa dels consellers/es exiliats i especialment la detenció del President Puigdemont a Alemanya han indignat el país. Busquen la nostra humiliació.
2. Les accions de resistència pacífica que de manera espontània s’estan desenvolupant arreu del país estan essent reprimides amb desproporció policial i vulneració de protocols en un context de forta intervenció dels Mossos dirigits pel Sr. Puigserver nomenat pel ministre Zoído.
3. Des de l’@assemblea demanem al cos dels Mossos que no malbaratin el prestigi que s’havien guanyat amb actuacions proporcionades pròpies d’una policia democràtica.