1) Avui, l'Ajuntament de Donosti ha convocat acte en memòria de María José Bravo, una jove de 16 anys q el 1980 va ser violada i assassinada pel grup parapolicial Batallón Vasco Español. La seva parella, Javier Rueda, va morir 8 años després a causa de seqüeles de l'agressió.🔽
2) Mai hi va haver cap investigació. Van desaparèixer totes les proves, entre elles la roba que portava la parella. L'assassinat va ser reivindicat pel BVE, un grup d'extrema dreta format per mercenaris i membres dels cossos de seguretat de l'Estat. noticiasdegipuzkoa.eus/actualidad/pol…
3) Ni a María José Bravo ni a la seva parella se'ls coneixia activitat política. Possiblement els assassins es van confondre de víctimes, o les víctimes van veure alguna cosa que no havien de veure o simplement estàven en el pitjor lloc en el pitjor moment.
4) Sobre Batallón Vasco Español ha planejat sempre l'ombra del terrorisme d'Estat. Actuava contra el nacionalisme abertzale basc. Entre 1979-80 i va provocar 22 morts. Quan es va dissoldre va aparèixer el GAL, una "casualitat" sobre la q el Psoe potser tindria alguna cosa q dir.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Us sona el nom de Carmelo González? Si no us sona, potser seria bo fer una mica d'història: Carmelo Gonzàlez era un individu resident a Catalunya q allà pel 2006 va iniciar una croada per aconseguir q els seus fills fòssin escolaritzats només en castellà. Res de nou.🔽
2) Don Carmelo va recòrrer a totes les instàncies, va queixar-se davant totes les institucions, va promoure manifestos, recollides de firmes i avals pq no volia que als seus fills els hi ensenyèssin català, només castellà. Considerava q el català era aberració. El castellà no.
3) Un dia va decidir tirar pel dret i va anunciar q faria vaga de fam a la Plaça Sant Jaume si la seva exigència no era atesa. I així ho va fer, al maig del 2006 es declarava en vaga de fam, i demanava el suport de l'unionisme, la botifleria i de l'anticatalanisme en general.
1) No se li ha donat massa importància, però jo crec q en té, i molta. L'informe del Consell General del Poder Judicial sobre la Llei de Memòria Democràtica, deixa meridianament clara la naturalesa la "presumpta democràcia" espanyola. Per si algú encara no se n'havia adonat.🔽
2) El "pronunciament" q "l'exaltació i l'exhibició de símbols feixistes" està emparada per la llibertat d'expressió i q les entitats que fan apologia del feixisme (com la Fundación Franco) no es poden tocar pq constituiría una vulneració de la llei no deixa lloc al dubte.
3) Els gurus de la sagrada Transició, sabien perfectament q per implantar un règim pseudodemocràtic havien de respectar escrupolosament 3 condicions essencials q havien de quedar fora per sempre, no només d'allò q es podia votar o reformar, sinò fins i tot del q es podia parlar.
1) El president Aragonés i Pedro Sánchez s'han citat per "reemprendre el fil del diàleg". Suposo q les parts ja deuen tenir idea "d'allí fins on es pot arribar" i "d'alli fins on es vol arribar". Però, al marge d'això s'hauria de tenir clar q només hi ha 2 sortides possibles.🔽
2) Ho deixa ben clar Salvador Cardús en l'article publicat a finals de l'any passat en "La Repùblica" i q porta per títul "La veritable naturalesa del conflicte". Com a avís previ Cardús ja adverteix "q els pactes de bona fe amb el govern i l'Estat espanyol sempre són parany".
3) I que "si algú pensa que Sánchez tindrà el coratge de resoldre el problema del conflicte amb Catalunya" que s'ho faci mirar, pq "és com suggerir a l'enemic que tingui el coratge de rendir-se". Un fet més propi "d'un acudit de Gila" que d'una estratègia de negociació política.
1) L'informe del CGPJ sobre la Llei de Memòria Democràtica adverteix q l'apologia i l'exhibició de simbología feixista está protegit per la llibertat d'expressió i q la llei empara a entitats com la Fund. Franco. Per tant, la LLMD podria vulnerar la legalitat espanyola.
🔽
2) Un cop més altes institucions d l'Estat espanyol intenten evitar q qualsevol instrument legal pugui afectar els privilegis i la impunitat de la q gaudeix el feixisme en territori espanyol. Cada cop més desacomplexadament no dubten en protegir-lo i evitar-li qualsevol problema.
3) L'informe és molt greu pq contribueix a "blindar" el feixisme. Una cosa és q l'apologia del feixisme no sigui "il-legal" i altra cosa molt diferent, i inquietant, q estigui protegida per la llibertat d'expressió. I més, si es té en compte q altres democràcies més sòlides...
1) Possiblement, el funcionari del Ministeri d'Exteriors q ha redactat la resposta al projecte de resolució del Consell d'Europa sobre la repressió a polítics a Espanya i a Turquia i ha deduït que era un aval al Govern espanyol, ha patit un atac d'indecència o anava mamat. 🔽
2) Un aval? Que et situïn junt a Turquia en una resolució que té com a objectiu denunciar i corregir vulneracions de drets és un aval al teu tarannà democràtic? que et recordin que la simple expressió d'opinions no és un delicte penal és un aval del qual et pots sentir orgullós?
3) Q et diguin q no pots exigir als presos catalans q abjurin de les seves "conviccions polítiques profundament arrelades" a canvi de suavitzar el seu règim carcerari és un aval que consolida a Espanya com una "democràcia modèlica"?
I tots els altres retrets, són també un aval?
1) Surrealista i intolerable el que he pogut veure sobre el judici a 13 universitaris per la seva - suposada- participació en aldarulls després d'una manifestació el març 2017. 🔽
2) Començant per les declaracions del Mossos q reconeixen que van identificar als acusats per les imatges que es van captar des d'un helicòpter (de nit), que només poden assegurar - d'aquella manera - la participació en els aldarulls d'un d'ells. (el van identificar per la roba),
3) i que de la resta, no hi ha seguretat de participació directa en els fets, però q, d'alguna manera, "van ajudar q es poguessin produir els fets". L'ùnic "lògic" és l'actitud de Fiscalia: 8 anys i mig a cadascún d'ells, tan se val si van fer o no van fer. Por España, i avall.