1) El ministre més "superdotat" de la història de la humanitat, Don Miguel Iceta, ja té gent q el critica, una "consejera de la Comunidad de Madrid", ha dit q "no té trajectòria", acusació absurda i fora de lloc, q cau per sí sola, només donant un cop d'ull al seu currículum.🔽
2) Pero l'acusació vé acompanyada per la queixa rabiosa d la doña madrileña pel fet q s'hagi deixat la cultureta en mans "d'un nacionalista català". Mentida!! Com es pot acusar d "nacionalista dolent" a un home q ha estat estendard de la botifleria andante nostrada?. Parfavaarrr!
3) A més, per si no n'hi havia prou, la consejera (q es diu Marta Rivera de la Cruz) ha tingut la "desfachatez" d'exigir-li q entengui q ara "és ministre de Cultura DE ESPAÑA" (DE-ES-PA-ÑA, poca broma), cosa q vol dir q de catalanades ni una. ¿ha quedo clarito?.
4) Aquesta dona s'ha passat de frenada i ha demostrat molt poc savoir faire i molta precipitació a l'hora de prejutjar a Don Miguel, pq, jo hem pregunto: Hi ha a la galàxia un èsser viu més cosmopolita, més fidel a l'amo i amb més passió per servir-lo q Don Miguel Iceta?
5) Hi ha algú q dubti q el nou ministre pugui tenir la temptació insana de, des del ministeri, fomentar mindundis com Carner o Foix, en detriment d'icones culturals de l'espanyolitat com Manolo el del Bombo? Qui ho dubti q surti al carrer i m'ho digui a la cara. Avisats esteu.
6) Aquest tuist, apart de ser una pocasoltada, és una ironia. Ho dic pq sigui de general coneixement i així evitar possibles problemes sexuals i/o sentimentals que es puguin despendre d'interpretacions esbiaixades.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
1) Quan es constitueixi la taula de diàleg Cat- Esp, (si és que algún dia es constitueix) dues coses hauran quedat ja ben clares: Que els catalans no en treurem res (així li va prometre Sánchez a Ayuso) i que d'amnistia i independència ni parlar-ne. Això no és toca. I punt.🔽
2) És a dir que totes les possibles solucions del conflicte Cat-Esp passen per seguir pertanyent a Espanya (amb tot el que això comporta) i que la repressió continuarà com un avís per a navegants pels que pensin anar més enllà i com a eina dissuasòria pels que ho intentin.
3) Tot i això un sector del sobiranisme es nega a reconèixer una evidència: q Espanya no és la solució, que Espanya és el problema. I per molt que ho vulguem guarnir amb bombetes i garlandes, al cap del camí ens trobarem sempre el mateix: una Espanya monolítica, uniformista...
1) No n'aprenen. Res a fer. El nou ministre d'Exteriors diu q la prioritat és "presentar Espanya com un Estat democràtic i de dret" i "q tinguin clar q "som Espanya" "un país amb veu i pes". Encara no saben q si realment ho ets, no cal tanta insistència, es dedueix per sí sol.🔽
2) Fa gràcia tambè això de "q tinguin clar que som Espanya". En aquest sentit no cal que s'hi esforcin gaire: ja saben que "són Espanya". A l'estranger estudien geografia als col.legis i els serà fàcil demostrar aquesta obvietat, i aclarir qualsevol dubte q pugui sorgir.
3) Ara bé. Si volen convèncer q són "estat de dret i democràcia homologable", ja serà més complicat. També ho serà q els deixin de considerar "pidolaires" amb cara més dura q el ciment, pq saben q malgasten calers amb luxes i magnificències en lloc d'atendre necessitats reals.
1) L'11.7.1998 es va "suicidar" en un centre penitenciari d #Torino, la jove anarquista argentina Soledad Rosas, de 24 anys. Havia arribat a Italia el 1997, un cop acabats els estudis i s'havia integrat en moviment "squatter". Allí va conèixer la seva parella, Edoardo Massari. 🔽
2) El 5 de març 1988 van ser detinguts acusats de pertanyer als "Lupi Grigi" (un misteriós) grup ecoterrorista del que es dubta de la seva existència real) i que havia comés actes de boicot a la línia del TAV, l'any 1996. …laanarquiayotrostemasii.wordpress.com/2019/04/01/mar…
3) La causa judicial va estar plena d'irregularitats i de proves presumptament manipulades. Quan es van cometre els boicots al Tren d'Alta Velocitat, i altres actes violents contra repetidors de canals de TV, Soledad Rosas ni tan sols estava a Italia. Tot i aixó va ser imputada.
1) Els que som partidaris de "l'unilateralitat", quan parlem "d'unilateralitat" no ens referim al sistema "haitià", és a dir, llogar uns quants mercenaris pq organitzin una "balasera" i quedi tot arreglat, dat i beneït. No, no ens refereim a això. És una mica més complicat.🔽
2) Els unilateralistes creiem q Cat és un subjecte polític susceptible d'acollir-se al dret d'autodeterminació. Un dret recollit als Pactes Internacions de Drets Civils i Polítics, que per la seva naturalesa genera obligacions als Estats, i s'ha d'aplicar amb caràcter general...
3) com tots els drets fonamentals, q difícilment admeten interpretacions restrictives. Un dret q, per altra part, forma part de la legalitat espanyola, des q Espanya va ratificar el PIDCP l'any 1977, i q curiosament (donat q no existeix) va fonamentar la reunificació alemanya...
1) Un dels grans fraus de la democràcia contaminada q ha substituït la democràcia real és "l'imperi de la llei", "la llei q és igual per a tots", la llei com a "norma bàsica q regula i armonitza la convivència i q sorgeix de la voluntat popular expresada de diferents formes.🔽
2) Tot i això no és més q retòrica lamentable de xerraire de fireta, la llei "sorgida de la voluntat popular" queda totalmente condicionada al caprici i la voluntat d'aquells que l'han d'interpretar i/o manipular en interés propi o dels seus interesos polítics.
3) No cal donar gaires exemples de lleis que s'han aplicat amb total impunitat d'una manera contraria al seu esperit i al seu contingut real, i no cal fer-ho pq tothom ha pogut ser testimoni d'aquesta actitud aberrant i molts ho han patit en pròpia carn.
1) El llenguatge q utilitza l'Estat espanyol per referir-se a Cat és gairebè idèntic al d'un maltractador masclista. Hi ha centenars de llocs comuns. Aqui us en deixo uns quants d'ús habitual q tant poden sortir de la boca d'un maltractador com de qualsevol polític espanyol.
🔽
2) - "TAN BIEN QUE VIVIAMOS ANTES!".- És a dir, q bé q ens anàven les coses quan jo fotia el q em donava la gana i tú et limitaves o obeir i a callar, i com a molt ploraves una mica, tancada al wc. "YO NO QUERIA, PERO ME HAS OBLIGADO A HACERLO" Aquesta ens la va dir el Rajoy...
3) "Nos van a obligar a hacer lo que no queremos hacer", és a dir, la culpa no es del agressor, és de la víctima, que ho ha provocat i s'ho mereixia. Ell, només ha fet una cosa que no li agrada però que s'ha de fer pq les coses segueixen sent "com han de ser".