Bé, un 71% assassinat premeditat i un 29% mala sort, seguim
Per seguir cal explicar una cosa, la Reserva Federal dels EUA, el Banc d'Anglaterra, el Banc del Japó i el Banc Central Europeu (dels 12 països europeus que van adoptar la moneda comuna europea el 1.999) són institucions amb un poder enorme, molt més del que podeu imaginar
Aquests dominen a tots els bancs, i tenen una influència poderosa en les condicions financeres virtualment en tots els països del món incloent els seus propis, podem dir q si volen, poden fer caure persones,un país, nació, estat…
Un altre poderós banc forma també part del món financer actual, és el Banc de Pagaments Internacionals (BIS, per les sigles en anglès), hermètic, inviolable i sense responsabilitat davant ningú, fundat el 1.930 i establert a Basilea, Suïssa.
Aquest banc, és el banc central dels bancs centrals, cinematogràficament sería "l'anell q els governa a tots" del senyor dels anells, però referent a temes bancaris, el banc dels bancs.
Alguns acadèmics i altres que han estudiat el BIS creuen que l'elit dominant del capitalisme financer va establir aquest banc de bancs perquè estigui al cim del poder per tal que exerceixi la seva autoritat sobre un sistema financer mundial posseït i controlat per ella a…
…l'estil feudal, la idea és que aquesta súper-elit vol regir el món, i que va establir aquest totpoderós banc de bancs supranacional perquè així ho fes.
Però això no ho podem afirmar i entraria dins de les categories conspiranoiques, per tant no podem donar-ho com a informació vàlida, el q és important és q la gent sàpiga, (i crec q la majoria no ho sap) q existeix aquest banc de bancs, el BIS
Els bancs centrals dominants i el BIS, juntament amb la majoria dels altres, exerceixen la seva influència en una aliança mútua per assegurar-se que tots es beneficiïn. Amb el seu immens poder aquestes institucions financeres governen a el món.
Això és així, perquè són capaços de crear diners, finançar les necessitats dels seus governs, les seves despeses militars i tota l'activitat de negocis que no podria funcionar sense un subministrament de diners.
Per tant: La Reserva Federal dels EUA, el Banc d'Anglaterra, el Banc del Japó, el Banc Central Europeu i el BIS governen el món, i això no és teoría, és absolutament cert, i tb és cert q a dia d'avui no hi ha cap banc central més poderós q la Reserva federal dels EEUU
Ara q ja heu vist el poder d'aquesta reserva federal podem ja explicar el seu origen
El 2 de novembre de 1907, enmig d'un pànic terrible apunt del col·lapse al sistema financer dels Estats Units, John Pierpoint Morgan (el fundador del que avui és el major banc del món, i dels gegants de Wall Street, Morgan Stanley) va convocar als 120 majors financers de Nova…
…York a la biblioteca de la seva mansió.
A continuació, Morgan va tancar per fora la sala (segons algunes versions, va ordenar posar cadenes en els panys) i va dir als seus col·legues que no sortirien d'allà fins que no acordessin injectar liquiditat en l'economia.
A les 5 menys quart de la matinada, els últims recalcitrants es van rendir. Els banquers van acordar comprometre 25 milions de dòlars de llavors amb l'objectiu d'estabilitzar el sistema financer.
Per no agreujar el nerviosisme de l'opinió pública, van dictar ordres a les esglésies protestants, ortodoxes i catòliques de Nova York que els mossens religiosos de diumenge incloguessin sermons d'índole optimista i pacífica.
Així es va salvar el capitalisme nord-americà
Hi ha estudiosos q diuen q tots els pànics financers els va provocar Morgan i els seus col·legues Rothschild i Rockefeller les de 1873,1884,1893 i 1907 amb la intenció de pressionar per un sistema bancari molt més fort.
Sense entrar en aquestes valoracions explicaré el pq hi ha estudiosos q creuen això,
1) el 1869, JP Morgan i Anthony J. Drexel (fill de fundador de la banca més influent a Filadèlfia), es van reunir amb els Rothschild a Londres i, a través de 'Northern Securities Corporation', van començar a consolidar el poder i la influència dels Rothschild als EUA
2) Al 1901, Morgan va comprar la companyia d'acer d'Andrew Carnegie amb l'intenció de fusionar les companyies d'acer més grans en una gran companyia coneguda com United States Steel Corporation on per un temps, els Rockefeller van ser els principals accionistes
Però si mireu les referències oficials, a Morgan el pinten com el "Salvador" de la crisis del 1907, ja q aquella crisis va venir per culpa dels trusts, companyies fiduciàrias, i la banca de Morgan va actuar com prestamista per solucionar la falta de líquidessa, mai es contempla…
…q Morgan prepares minuciosament una estrategia amb Rothschild i Rockefeller per crear pànic i així anar venent l'idea de la necessitat d'una banc central, la reserva federal.
Una vegada Morgan va haver controlat el pànic, el senador republicà Nelson Aldrich el 1908, (sogre de John Rockefeller) va proposar un projecte de llei en què els bancs, en una situació d'emergència, emetrien una moneda recolzada per fons federals i estatals.
El projecte de llei Aldrich-Vreeland, es va aprovar el 30 de maig de 1908 i va portar a la creació de la Comissió Monetària Nacional, que estava integrada per membres de Congrés.
Aldrich va ser nomenat cap de la Comissió i des de 1908 fins a 1910, amb un cost de 300,000$, aquest comitè de 16 homes va viatjar per Europa per estudiar el sistema bancari central.
Quan Aldrich va tornar a Estats Units, estava convençut que el país necessitava un banc central, però controlat per bancs privats.
No obstant això, hi havia una sèrie d'influents personalitats que estaven frontalment oposades a la creació d'una banca central.
Recordeu?
Els més importants Benjamin Guggenhein, Isidor Strauss, John Jacob Astor IV, l'home més ric del món amb una fortuna de 87 milions $ de l'època.
Així que Aldrich es va posar discretament en contacte amb els cinc majors bancs dels EUA, i amb ells va acordar el següent: una nit de novembre de 1910, cada entitat bancaria enviaria a un dels seus màxims directius disfressat de caçador d'ànecs a una estació de tren al poble…
…de Hoboken, a l'estat de New Jersey, just davant de Nova York, però a l'altra banda del riu Hudson.
Cada banquer viatjaria sol. Quan arribés a Hoboken, es dirigiria a l'estació de tren, on hi hauria un comboi aparcat. Es pujaria a l'últim vagó, que era propietat d'Aldrich.
I allà es trobarien tots.
El tren viatjaria durant dos dies fins arribar al Club de la Illa de Jekyll, a l'estat de Geòrgia, on residirien durant una setmana, discutint els detalls de la creació d'un banc central pels EUA.
Els assistents només utilitzarien els seus noms de pila, per evitar que el servei pogués identificar-los pels seus cognoms. No hi hauria cap registre d'entrada o sortida de Jekyll Island.
Estarien només els cinc banquers, Aldrich, i l'assistent de secretari del Tresor, Abram Piatt Andrew.
El pla es va complir a la perfecció.
El senador i Piatt es van reunir amb Henry P. Davison i Benjamin Strong (en representació de JP Morgan & Company); Paul Warburg (de Kuhn, Loeb & Co, que acabaria donant lloc a Lehman Brothers i a American Express); i Frank Vanderlip i Charles Norton (presidents,…
…respectivament, de National City Bank i First National Bank que, amb el pas el temps, generarien Citygroup).
Tots ells van acordar la creació d'un banc central controlat pels bancs privats, amb desenes de bancs regionals. Ningú es va assabentar de la reunió.
Pero el projecte mai va ser sotmès a votació al congrés, Aldrich va fracasar per complet, encara hi havien uns opositors molt poderosos
Astor, Guggenhein i Strauss
No va ser fins q aquest magnats van morir al titànic al 1912, q al 2013 es va aprovar la reserva federal americana, no exenta de polémica.
La Llei de la Reserva Federal de 1913 va establir el Sistema de la Reserva Federal com el banc central dels Estats Units per proporcionar a la nació un sistema monetari i financer més segur, més flexible i més estable
L'Acta original de la Reserva Federal va ser signada pel president Woodrow Wilson a les 06:02 PM el 23 de desembre de 1913, si, si, la nit abans de la nit de nadal
Els experts diuen q mai hauria estat aprovada si no hagués estat canalitzada mitjançant una reunió de Comitè Parlamentari de Conferència organitzada en plena nit entre les 1.30 i les 4.30 AM (mentre dormia la majoria dels membres de Congrés) el 22 de desembre de 1913.
La Llei va ser votada a l'endemà ja aprobada tot i que molts membres de l'organisme havien partit per a les seves vacances de Nadal i la majoria dels que es van quedar no havien tingut el temps necessari per a llegir-la o conèixer el seu contingut.
Com a curiositat dir q Woodrow Wilson president dels EUA en aquell temps, va admetre posteriorment que havia comès un terrible error, dient "vaig arruïnar inconscientment al meu país.
" És hora que el públic ho comprengui i comenci a exigir que s'acabi amb més de 90 anys de danys"
Després de la fundació de la FED es va produir l'adopció de la 6a esmena de la Constitució nord-americana, que va permetre que el govern cobrés un impost sobre els ingressos.
Era conseqüència del fet que el govern no pogués ja emetre la seva pròpia moneda. D'aquesta manera, els banquers internacionals s'apropiaven indirectament del patrimoni privat del ciutadà nord-americà. En aquell moment, els accionistes més importants de la FED eren:
1. Els bancs Rothschild de París i de Londres
2. El Banc Lazard frères de París
3. El Banc Israel Moses Seif a Itàlia
4. El Banc Warburg a Amsterdam i Hamburg
5. El Banc Lehmann a Nova York
6. El Banc Kuhn Loeb & Co.en Nova York
7. El Banc Rockefeller Chase Manhattan a Nova York
8. El Banc Goldman Sachs a Nova York.
Després de la Primera Guerra Mundial, les reserves mundials d'or es van acumular en aquell banc privat que en realitat era la FED, de manera que nombrosos bancs centrals no van poder seguir mantenint el patró or i els seus països es van veure immersos en la deflació,…
…produint-se així la primera crisi econòmica mundial.
Com a anècdota us he de dir q saber quins són aquests bancs de la FED a dia d'avui és gairebé impossible ja que és secret d'estat.
Segons l'investigador Thomas D. Schauf, deu bancs controlen la Reserva Federal:
Goldman Sachs de New York, JP Morgan Chase Bank de Nova York, N.M.
Rothschild de Londres, Rothschild Bank de Berlín, Warburg Bank d'Hamburg, Warburg Bank d'Amsterdam, Lehman Brothers de New York (fins abans de la seva caiguda en 2008), Lazard Brothers de Paris, Kuhn Loeb Bank de Nova York i Israel Moses Seif Bank d'Itàlia.
Com anècdotes:
El primer president de la Reserva Federal va ser el banquer Paul Warburg, l'agent q el 1900, els Rothschild van enviar als Estats Units pq havia de cooperar amb el Banc Kuhn Loeb & Co Jacob Schiff
Des de finals de segle XIX, els bancs que es trobaven sota control de l'imperi Rothschild van emprendre una gran campanya per apoderar-se de l'control de l'economia nord-americana.
Els Rothschild, provinents d'Europa, van finançar el Banc J.P.
Morgan & Co, el Banc Kuhn Loeb & Co, John D.Rockefellers, Standard Oil Co, els ferrocarrils d'Edward Harriman i les fàbriques d'acer d'Andrew Carnegie.
Encara no he donat tota l'informació però tornarem a fer l'enquesta, qui creu
q va ser un assassinat premeditat, o per contra va ser fruit de la mala sort i casualitat la mort al titànic dels tres opositors a la reserva federal? Gràcies
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Si heu seguit els diversos fils enllaçats, segur q heu llegit coses q no sabíeu, i ara potser dubteu de si una gent és capaç d'assesinar persones per cobrar d'una aseguradora, o enfonsar un vaixell per ofegar competidors,
Un va creient més o menys amb això a mida q va veient la trajectòria dels esdeveniments, és a dir, el comportament d'aquestes élits al llarg de l'història.
Aquest escrit de Wolfgang Freisleben m'ha semblat un resum excel·lent sobre la reserva federal americana i els seus prolegòmens.
He de dir q he trobat tant poca informació d'aquest home q no sabia si realment existía, i fins i tot tinc dubtes si aquest escrit és seu.
Atenció!! Mireu el fil, trobareu molta informació q no sabeu sobre el Titànic
Molta gent ho desconeix pero el Titànic tenia dos germans bessons si us fixeu en l'imatge l'Olympic i el Titànic eren clavats, desde fora imposible de diferenciar
L'Olympic però, va tenir un desafortunat accident, el 20 de setembre de 1911, quan es disposava a realitzar la seva sisena travessia, amb un vaixell de guerra, l'HMS Hawke
El Hawke va acabar colpejant el casc de l'Olympic pel costat d'estribord, obrint un gran forat a la zona de les cabines de tercera classe i danyant l'eix d'una hèlix. Aquest accident no va causar ferits.
Hi ha un senyors q manen al món, però la cosa hagués pogut ser molt diferent si…
M'agradaria exposar uns fets q segurament la majoria de gent desconeix.
Fil
A principis del SXX, eran tres les nissagues de banquers que més van lluitar per establir una banca central particularment a EEUU, el q sería després la reserva federal americana
JP Morgan propietari de la White Star Line una companyia naval la del Titànic, propietari tb de US Steel, General Electric, així com de la firma mundial de serveis financers JP Morgan Chase & Co, segur q us sona, el banc de la Superlliga,
Podría ser q moltes cançons populars principalment per nens tenen un missatge "adult" ?
Per exemple, "el Senyor Ramón empaita les criades.. les pobres criades quan ja són al llit, tururu, tururu, qui gemega ja ha rebut" és un denuncia d'assetjament sexual crec q clarissim
Fil
Les noies maques al dematí, s'alcen i reguen el seu jardí, jo tb rego el meu hortet faves i pèsols, julivert meu com t'has quedat sense cap fulla i el cap pelat"
Aquesta cançó jo hi veig una dona q viu del sexe i ja està en una edat avançada,
S'alcen i reguen el seu jardí, el jardí per mí és refereix a l'aparell reproductor femení, la persona q denuncia (podría ser prostituta) diu vosaltres sou joves però jo em paso per la pedra encara a molts homes,"rego el meu hortet amb faves i pèsols"
Voldria fer una reflexió en veu alta, van trucar-me d’Omnium perque em fes soci amb una aportació voluntària, era el moment adequat per respondre sense pèls a la llengua, sobretot despres de veure com la generalitat és una simple gestora franquiciada de l’estat
Fil
He de dir q en tot moment vaig ser molt respectuós amb la persona q m’havia trucat, va tenir una gran paciencia escoltant tot el que li havia d dir, però precisament ho vaig dir pq ens cal una recapacitació molt profunda als independentistes.
El que li vaig dir és que ja m’havia cansat de pagar per res, a mi em van dir q farien la independencia i no l’han fet, no penso contribuir a cap més aixecada de camisa, per molt q em diguin q ells son els garants de la llengua i cultura catalana,
M'ha arribat aquest text, no és meu, i m'ha semblat tant ben explicat q l'únic q puc fer és donar-li difusió, podría discrepar amb un punt, però certament pensem en TV3 ara.
Reflexiones sobre la democracia española y el coste de mantenerla
Fil
1.- Algunos creen que en España hay socialdemócratas, conservadores o liberales, se equivocan. El Estado Español es una estructura de saqueo y expolio a las clases medias,con un sistema impositivo cuyo único objetivo es robar todo lo posible a la parte productiva de la sociedad
2.- El sistema impositivo explota, saquea y roba, con un impresionante despliegue técnico, humano y propagandístico. En Hacienda están los mejores profesionales, tienen los mejores ordenadores, el resto de la administración son servicios auxiliares de Hacienda.