Thread by @peppuigiboix

1/10 Què significa ser persona catalana avui a Catalunya, una terra a la riba nord-occidental de la mar Mediterrània, que manté una llengua i una cultura que s’ha bastit al llarg de més de 1000 anys. Per descomptat que ser català no fa referència ni al color de la pell, . . . .

2/10 . . . ni fa referència a les formes tradicionals de ser educat. Tampoc fa referència a practicar l'estil de vida com el de “l’hereu escampa” i que tan s’ha practicat, sobretot a la segona meitat del segle XX. Ser català avui a Catalunya simplement fa referència a ser . . . .

3/10 . . . guardià del tresor comú de la terra que acull la cultura catalana. Per a moltes cultures indígenes del món, hi ha una única paraula per denominar ‘el nostre lloc en la terra’ i ‘el nostre llenguatge’. Això significa que la terra ha ensenyat el llenguatge als humans . .

4/10 . . . que l’habitaven. La forma com moltes cultures han sobreviscut és a través de parlar el llenguatge que la terra els ha ofert com a ensenyament. També moltes cultures indígenes empren la mateixa arrel per denominar la terra i el cos humà. Això significa que el nostre. .

5/10 . . . cos no és res més que bocins de terra que incorporem a través de les coses que la terra ens ofereix i nosaltres mengem en alimentar-nos. Nosaltres som part de la terra, del lloc que habitem. No reconèixer això i no celebrar-ho vol dir estar desposseït de llenguatge . .

6/10 . . . i desposseït de la Terra. Vol dir ser una persona des-plaçada. Estar arrelat a la terra, conèixer i parlar el llenguatge que la terra ens ha ofert – el català -, ser guardians dels llocs on vivim i tenir-ne cura, tot això vol dir ser català en ple segle XXI., . . . .

7/10 . . . Però, com ser català avui en ple segle XXI, a la riba de la Mediterrània?. Avui per ser català a la riba de la mar Mediterrània, on la Terra ens ha ofert la llengua catalana, es fa necessari recuperar les arrels que els humans tenim amb la terra, es fa necessari . . .

8/10 . . . defensar activament el llenguatge que la terra ens ha ensenyat, es fa necessari esdevenir guardians dels llocs on habitem. En una paraula, es fa necessari tenir cura dels indrets on vivim. Avui, per ser català a la riba del mar Mediterrani cal defensar la terra . . . .

9/10 . . . de les agressions que pateix, cal desenvolupar sistemes de subsistència que respectin la vitalitat i la salut dels sistemes naturals, i cal fer-ho emprant la llengua que la terra ens ha ofert. . . . .

10/10 . . . No reconèixer tot això i no celebrar-ho, vol dir estar desposseït de la llengua catalana i desposseït de la terra. Vol dir, ser una persona des-plaçada dins de les terres de parla catalana.
Fi de l’enfilall!