1/9 S’ha afirmat que “Una instalación fotovoltaica utiliza 25 veces más materiales que una central tèrmica convencional, incluida una nuclear”.
Anem a veure-ho:
- Una CT de carbó: 1000 MW, funcionant 6500 h/any, genera 6,5 TWh/any
- Nomes la caldera pot tenir un pes de 13000 tn
2/9 Generar 6,5 TWh/any amb aprofitament solar FV (1500 hores/any), es fa amb 433,3 horts solars de 10 MW
- comptant plaques de 400 W, se’n necessiten 25000 per un hort de 10 MW, el que representa 562tn, més l’estructura 250 tn addicionals. Total: 812 tn
- 433,3*812 = 351.867 tn
3/9 Però els saberuts que han fet l’afirmació que obria aquest enfilall han oblidat (o amagat) que per fer electricitat en una CT cal cremar material, mentre que en un hort solar no cal cremar res de res.
4/9 Quant carbó es necessita cremar en una CT per generar 6,5 TWh/any?
La nostra estimació per a una CT de 1.000 MWe (o sia 3.030 MWth) és de 354 tn/h de carbó. Cosa que vol dir cremar 2.297.980 tn/any. I en una vida de 30 anys, vol dir cremar 68.939.394 tones de carbó.
5/9 Resumint, generar 6,5 TWh/any durant 30 anys:
- CT carbó de 1000 MW: 13.000 + 68.939.394 = 68.952.394 tones de materials
- Solar FV: 351.867 tn de materials
O sigui, la CT, sense comptar l’aigua de refrigeració del condensador, necessita 195,96 vegades més materials que el FV
6/9 El saberut també qüestionava l’eòlica, dient que funcionava 2000 h/any. El saberut hauria de saber que els aerogeneradors actuals, amb torres de més de 100 m d’altura (quan més alt és el rotor més vent capta), funcionen cap a 3.000 h/any.
7/9 Generar 6,5 TWh/any amb aprofitament eòlic (3000 hores/any), es pot fer amb 394 aerogeneradors de 5,5 MW
- Cada aerogenerador (rotor, góndola, torre i fonaments) pesa 944 tn
- Per tant 393 aeros suposa 371.879 tn
8/9 Resumint, generar 6,5 TWh/any durant 30 anys:
- CT carbó de 1000 MW: 13.000 + 68.939.394 = 68.952.394 tones de materials
- Eòlica: 371.879 tn de materials
O sia, la CT, sense comptar l’aigua de refrigeració del condensador) necessita 185,38 vegades més materials que l’eòlica
i 9/9 Fi de l’enfilall
Deixarem per a un proper enfilall posar en evidència que tampoc és veritat que la solar FV utilitza 25 vegades mes materials que una nuclear . . . .
1/20 Darrerament han rebrotat algunes controvèrsies quan, des de diferents àmbits s’ha plantejat fer algun aprofitament dels bens comuns biosfèrics que poden tenir una utilitat energètica pels humans. Així hem vist com des d’alguns sectors socials es feia oposició a projectes . .
2/20 . . . per aprofitar el sol/vent proposats en alguns indrets del país. I les raons han estat des de proteccionistes i/o conservacionistes (posar en perill hàbitats de determinades espècies animals) fins purament paisatgistes (alteració del paisatge). unilateral.cat/2021/10/20/ren…
3/20 . . . Els humans, igual que tots els éssers amb els quals compartim aquest bonic planeta anomenat Terra, som transformadors d’energia. Però des que s’ha imposat la visió del món i la cultura industrialistes ha estat convertida en ‘consumidora’ d’energia.
Un petit país de dimensions semblants a #Catalunya: als anys 70s va fer cas al moviment popular contra les nuclears i a favor de les renovables, avui no te nuclears i si eòlica GlobalData: Renewables in Denmark to reach nearly 100% share | Energy Global energyglobal.com/special-report…
A aquest petit país va neixer l’eòlica moderna fruit d’un moviment popular i no pas de cap centre de recerca d’alt nivell. Encara avui continua funcionant l’aerogenerador de les escoltes TVIND. Aixi es va fer: energie-partagee.org/ressource/tvin…
Es clar que als anys 70s recollien les experiencies eòliques per generar electricitat, fetes per Poul laCour a l’escola d’Askov (1891) i per Johannes Juul a l’illa de Bogo (1952-1962) i a Gedser (1957-1967)
1/5 A fossil-free world by 2045 at the latest not only needs a 100% renewable energy supply, a flexible market design and adapted planning law, but also a different approach to society.
2/5 Until now, community energy has been widely regarded as a guarantee of satisfaction among citizens in the communities affected by the expansion.
3/5 But does the “old” community energy have the right answers to the questions of a new energy world? What must be done to ensure the success of community energy and expand it?
1/10 Què significa ser persona catalana avui a Catalunya, una terra a la riba nord-occidental de la mar Mediterrània, que manté una llengua i una cultura que s’ha bastit al llarg de més de 1000 anys. Per descomptat que ser català no fa referència ni al color de la pell, . . . .
2/10 . . . ni fa referència a les formes tradicionals de ser educat. Tampoc fa referència a practicar l'estil de vida com el de “l’hereu escampa” i que tan s’ha practicat, sobretot a la segona meitat del segle XX. Ser català avui a Catalunya simplement fa referència a ser . . . .
3/10 . . . guardià del tresor comú de la terra que acull la cultura catalana. Per a moltes cultures indígenes del món, hi ha una única paraula per denominar ‘el nostre lloc en la terra’ i ‘el nostre llenguatge’. Això significa que la terra ha ensenyat el llenguatge als humans . .