01. Es miri com es miri, haver obligat la Comissió Europea a contradir el New York Times és un èxit polític colossal.
Ara, caldria que aquesta centrada a l’àrea petita que els fa @KRLS i els exiliats sigui rematada a gol per a qui toca.
Ara, caldria que aquesta centrada a l’àrea petita que els fa @KRLS i els exiliats sigui rematada a gol per a qui toca.
02. S’ha parlat molt dels èxits jurídics de l’exili.
Però ara estem parlant de victòries polítiques, que només podem assolir plantant cara; anant a l’atac.
Però ara estem parlant de victòries polítiques, que només podem assolir plantant cara; anant a l’atac.
03. Amb l’Estat espanyol l’appeasing no funciona, perquè només entén dues coses: imposar i homogenitzar.
Què cal fer, doncs?
Què cal fer, doncs?
04. Doncs enlloc d’apuntalar-lo i de donar-li aire, cal buscar-li les contradiccions, els punts febles i ser hàbils a l’hora de desemmascarar-lo.
06. Hi ha indepes a qui els sembla antiestètic ser incòmodes. Prefereixen buscar el semàfor verd de La Vanguardia per evitat ser titllats d’estridens per l’establishment.
07. I no, tenir semàfors verds al Godó no et confereix una posició privilegiada per a negociar.
Al contrari: són ells, els poders fàctics, qui t’estan comprant amb els seus semàfors verds i entrevistes ensabonades.
Al contrari: són ells, els poders fàctics, qui t’estan comprant amb els seus semàfors verds i entrevistes ensabonades.
08. L’independentisme, per definició, ha de ser incòmode.
“Independentisme pragmàtic” o “moderat” són locucions periodístiques que amaguen una realitat: l’Estat els té just a on volia.
“Independentisme pragmàtic” o “moderat” són locucions periodístiques que amaguen una realitat: l’Estat els té just a on volia.
09. L’estat controla als “pragmàtics” o “moderats” quan els confereix mínimes quotes de poder, conscient que amb això pot ajudar a fagocitar als independentismes que ells anomenarien “radicals”.
10. Així, l’Estat ensabonant i enriquint els “pragmàtics” i denostant els “radicals”, dona llum verda a una lluita fraticida en què ell no s’hi taca les mans. Els pragmàtics, doncs, acaben fent la feina bruta a l’Estat.
11. Quan s’entengui això, es veurà que al davant, es digui PP o PSOE, tenim un enemic comú.
I que tots els èxits que podem aconseguir venen donats si hi anem plegats, amb unitat.
I que tots els èxits que podem aconseguir venen donats si hi anem plegats, amb unitat.
12. Negociar amb Madrid sense anar-hi plegats és l’abraçada de l’ós.
Madrid no negocia: Madrid compra o, si no pot, destrueix.
Madrid no negocia: Madrid compra o, si no pot, destrueix.
13. Per tant, demano:
- Unitat estratègica
- Anar a l’atac
- Aprofitar políticament els èxits judicials i diplomàtics de l’exili
- Unitat estratègica
- Anar a l’atac
- Aprofitar políticament els èxits judicials i diplomàtics de l’exili
14. Tan sols si som incòmodes i corcons tenim possibilitats.
De fet, quan vam ser amenaça és quan vam tirar pel dret anant-hi tots plegats.
Recuperem-ho!
De fet, quan vam ser amenaça és quan vam tirar pel dret anant-hi tots plegats.
Recuperem-ho!
*appeasement
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
