Thread by @DFerrerC

01. Llums i ombres de la “mesa de diálogo”.

Obro fil!

02. Primer de tot, fins on jo sé, aquesta “mesa de diálogo” és per solucionar un conflicte obert entre Espanya i Catalunya.

Suposo que, fins aquí, tothom d’acord que aquest seria l’objectiu dels seus preconitzadors.

03. Per tant, se suposa que, a l’inici d’aquesta negociació, cadascuna de les parts parteix de la seva postura i reivindicació integral.

Oi que sí?

04. A l’inici de la negociació, Espanya ha de posar sobre la taula que “Cataluña es España” i que qualsevol solució passa per “la Constitución que nos dimos entre todos”.

Espanya, doncs, està complint amb el que d’ella s’esperava.

I nosaltres?

05. En començar, seria lògic de pensar que Catalunya posaria damunt de la taula el resultat de l’1 d’octubre, el president a l’exili deposat il•legalment, i la no implantació del resultat a causa de la repressió i violència espanyoles.

I això, amics, no ho estem fent.

06. Quan la part catalana (desprès parlem, a més, de com n’està representada) posa, d’entrada, un TERME MITJÀ (“amnistia” i un referèndum “sobre el que decideixi la taula”), el que està fent és moure el centre gravitacional de la decisió cap a la postura espanyola.

M’explico?

07. És a dir que, si ja comencem la taula cedint abans d’asseure’ns-hi, què pretenem aconseguir-ne?

Si negociar implica cedir, vols dir que haurem de cedir a la nostra cessió.

Fatal.

08. Si eliminem de la taula totes les nostres PALANQUES DE PRESSIÓ (president legítim a l’exili, resultat de l’1 d’octubre, mandats democràtics, etc), com esperem dur les aigües al nostre molí?

09. Si ja comencem la negociació oferint a Espanya una solució que ells podrien acceptar de mala gana, per què els estem fent aquest favor?

Em refereixo que la part catalana estigui acceptant, públicament, un referèndum sobre “el que la taula decideixi”.

10. Espanya, per lògica, rebaixarà el que la part catalana demandi.

Doncs demandem el màxim, utilitzem totes les nostres palanques de pressió i incomodem l’Estat.

Si no hi ha fermesa i convicció, tan sols queda la claudicació.

11. Pel que fa a la composició de la taula, és inacceptable que tan sols hi sigui representat un partit polític.

Aquesta taula, així, no té cap utilitat al col•lectiu.

12. Fos com fos, el govern de coalició (com a mínim; perquè crec que la CUP hi ha de ser) s’hauria d’haver posat d’acord en la composició de la taula.

Com se’ls va acudir presentar-s’hi d’aquella manera?

13. Evidentment, la taula la va convocar Pedro Sánchez (error, per cert, de brindar-li aquesta prerrogativa) MENYS DE 48 HORES abans de la mateixa.

Crec que hi havia motius sobrats per dir-li “Pedro, ahora te esperas, porque tenemos que hablárnoslo bien”.

14. A partir d’aquí, si ho volen, que Junts i ERC es barallin fins arribar a la composició definitiva de la representació catalana.

15. Aquella taula no es podia presentar d’aquella manera, jugant onze contra 5 (els suplents, perquè els titulars estaven lesionats o sancionats), i amb l’àrbitre comprat.

Inacceptable.

16. Res de bo no pot sorgir d’una taula així.

A més… què s’hi va dir? S’hi va acordar res? Ens ho diran, algun dia?

17. Per acabar, si vols que el món ens miri mentre intentem resoldre el conflicte, per què ens comportem com si no hi hagués conflicte?