Thread by @DFerrerC

01. Si volem, tenim la independència a l’abast.

Què cal? Doncs que el poder polític i la societat civil (poder dr la gent) es posin d’acord en el full de ruta (perdó per la paraula).

02. Tenim un estat desprestigiat i sense crèdit a Europa.

També tenim un exili fort, i al Parlament Europeu, que està lluitant perquè les sentències internacionals acumulades propiciïn un efecte dòmino.

03. Però això, lògicament, és insuficient…

Però el que ens queda pendent és una cosa, en teoria, fàcil d’assolir, perquè ja la vam tenir el 2017.

04. En efecte, el 2017 teníem unitat al carrer i unitat aparent entre els partits.

Aquesta unitat, encara que imperfecta, propiciava que la gent del carrer no es llencés retrets.

05. Perquè el que necessitem és anar tots a l’una.

Per a fer-ho cal parlar d’estratègies, consensuar-les entre tots, i defensar la postura pactada a ultrança.

06. Res d’anar a Madrid a fer partidisme. A Madrid cal un front comú fort. Anar separats ens afebleix.

07. I, evidentment, res de retrets entre indepes en públic. RES.

Quan ens esbatussem en públic fem pena (i, fins i tot, hi ha qui té la barra de llençar retrets des del congreso!). És obligació evitar-ho.

08. Units resultem poderosos i, a més, resultem més convincents als indecisos.

“La base” s’amplia i eixampla avançant; no pas retrocedint.

09. Per tant, primers deures: consensuar la postura i deixar clar, no que “som indepes”, sinó que estem preparant la independència.

10. Recuperem la inèrcia perduda del 2017. Si arribem al punt d’aleshores, veureu com algunes portes que crèiem tancades se’ns obriran.

És possible!