Thread by @ivaxsirc

Molta gent ha sentit parlar de William Shakespeare, però el que no saben segurament, és que les seves obres, durant anys no es van interpretar tal com ell les va escriure.

Fil

El 1681 el dramaturg Nahum Tate va reescriure El rei Lear amb un nou final feliç, en què tant Cordelia com el seu pare sobrevivien,

i la nova versió va resultar ser tan popular entre el públic que l'adaptació de Tate va ser l'única versió de l'obra que es va escenificar durant els 150 anys següents.(bbc.co.uk/programmes/art…)

En la seva edició de 1765 de Les Obres Completes de William Shakespeare , el gran crític del segle XVIII Samuel Johnson admetia que la lectura d'algunes escenes del rei Lear de Shakespeare el pertorbaven extremadament.

La mort de la filla de Lear, Cordelia, a l'últim acte de la tragèdia el va pertorbar tant que va evitar tornar a llegir l'escena fins que es va veure obligat a fer-ho per la seva feina com a editor.

A més deia que el cegament del vell Gloucester a la meitat de l'obra era tan terrible que un espectador de teatre no podria suportar-ho, descrivint-ho com un acte "massa horrorós per ser suportat en una exhibició dramàtica".

Hi ha una llarga història de censura i reescriptura de les obres de Shakespeare per fer que resultin menys traumàtiques als seus lectors i espectadors.

No només això, sinó que Tito Andrònic, una altra obra força violenta de Shakespeare, va ser reescrita de forma semblant.

En aquesta obra un dels personatges femenins és violat i com a conseqüència li tallen llengua i mans per prevenir que delati els seus atacadors. Quan l'obra va ser escenificada a Anglaterra el 1850, tots aquests factors van ser omesos.

Tal com escrivia un crític de l'era "El desvirgament de Lavinia i l'amputació de la seva llengua i de les seves mans... S'han omès totalment". El crític també comentava que l'obra passava a semblar "no només presentable, sinó que fins i tot atractiva com a resultat".

La violència no era l'única cosa que els perburtava als lectors i espectadors de Shakespeare.

La raça i la sexualitat també causaven problemes i el president nord-americà John Quincy Adams escrivia el 1786 que, encara que pensava que Otel·lo era una gran obra en molts aspectes, la relació interracial central de l'obra li semblava "imprudent, desagradable i inconcebible".

Altres figures importants també van expressar les reserves sobre diversos aspectes de Shakespeare.

La Reina Victòria, per exemple, criticava l'humor sexual de les obres quan escrivia a la seva filla gran el 1859 que mai havia "tingut el valor" de veure Les alegres comares de Windsor en escena "havent sempre escoltat com era d'ordinària,

ja que el teu adorat Shakespeare és terrible en aquest aspecte i moltes coses han de ser omeses en moltes obres”.

Per contrarestar aquestes i altres objeccions semblants, es va desenvolupar un mercat d'edicions impreses censurades de les obres.

El 1815 Thomas i Harriet Bowdler van publicar La Família Shakespeare per "presentar al públic una edició de les obres en què el pare, el guardià i l'instructor de la joventut pugui posar sense por en mans del pupil".

Els Bowdler van editar 20 de les obres de Shakespeare per a la seva publicació, eliminant paraulotes i moltes de les referències sexuals i de violència.

També van canviar trames perquè fossin menys desoladors (la mort d'Ofelia a Hamlet, per exemple, va passar a ser un ofegament accidental (per evitar pertorbar els lectors amb la imatge d'un aparent suïcidi).

Raça, violència, sexualitat, suïcidi: moltes de les coses que es diu resulten massa pertorbadores als estudiants d'avui dia eren exactament el que molestava els lectors i espectadors d'altres temps.

Shakespeare mai no ha estat un dramaturg innocu o confortant i les seves obres sempre han estat capaces de pertorbar el seu públic.

M'agradaria ara fer una reflexió i penseu sobre el següent, en primer lloc, que hauria passat si algú hagués cremat tots els llibres originals de Shakespeare, totes les copies i les hagués reescrit al seu gust?

Que hagués passat si despres de 150 anys de representació al teatre ja ningú hagués fet esment q l'obra original no era així, si no hi hagues l'original, ni les copies,

i cada cop menys gent sabes q l'obra original no era així, i quan els pocs q quedessin diguessin: Aquesta obra no és la original!!, se'l silencies, i se'l tractés de boig?

Doncs possiblement q tothom al final pensaria q el Rei Lear tenia aquell final, i la versió original es perdria en l'oblit de la història.

Per tant manipular la història es molt fàcil, només es tracta d'eliminar tot el q no t'interessi, censurar les veus q diuen una altra cosa i potenciar la teva història oficial, promocionant historiadors, investigadors pq tots expliquin i escriguin la mateixa història.

I en segon lloc veiem q es van haver de transcriure pq la gent no podia acceptar aquells finals, aquelles escenes, etc... és a dir, calia fer una obra per aconseguir q la gent no es trasbalses amb aquells finals,

calia en certa manera manipular els sentiments de la gent, no els hem de preparar per coses terribles els hem de preparar per "disneys".

És una manera d'educar a la societat a la meva manera, no vull q penseu q això tan terrible pot existir i ser real.

És tb una manera d'infantilitzar a la societat, jo determino el q pots o no pots veure o llegir.

Si ajuntem les dues coses tenim q la història es pot manipular, però a més pq no sigui tan dura o cruel pq així sigui acceptada per una gran majoria, encara q sí hi ha punts q els puc fer cruels i durs per conveniència i altres ignorar-los.