España pasa a ser una "democracia defectuosa" según el Índice de The Economist.
Pero, cómo hemos llegado hasta aquí?
La evolución de los últimos 15 años es muy interesante.
/1
Vamos a lo fácil: las elecciones funcionan.
Podrían ir mejor en términos operativos, tal y como han demostrado las muchas dificultades en las contiendas autonómicas durante la pandemia.
Pero las elecciones funcionan.
Y funcionan bien.
/2
Otra cosa que ha funcionado: la participación política.
Hay un salto claro entre lo que pasaba en 2006-2011 y 2016-2021.
Parece obvio que el #15M y el surgimiento de nuevos partidos despierta interés y militancia.
Pero.
/3
La cultura política tiene un comportamiento errático.
La degradación de 2006 a 2011 podría explicarse por la crispación de esos años, así como la mejora en 2016 por los factores antes mencionados.
Qué ocurre en 2021?
Podemos especular sobre varios factores.
/4
Por una parte, la reacción de la política institucional a la mayor participación política: en España, la política institucional y la de la calle se llevan regular.
Y el auge del populismo y el extremismo ha escorado partidos más centrados, en el fondo y en las formas.
/5
Causa, consecuencia o coincidencia, ello se da en un empeoramiento sostenido del funcionamiento del gobierno.
Seguramente es un círculo vicioso: baja cultura política se corresponde con peor gobernanza, más populismo, más aspaviento, menos planificación, etc.
/6
Cuando la participación política es alta y la cultura política es baja, pueden pasar dos cosas: 1. Que las instituciones reaccionen y trabajen para mejorar.
Ya hemos visto que no ha sido así. De forma que: 2. Se recortan las libertades civiles para aplacar la queja.
/7
Esto último parece concordar con la, en los últimos años, mayor judicialización de la política y politización de la justicia, o casos repetidos y graves de represión policial y judicial de protestas y contestación ciudadana.
/8
La peor noticia no es la foto fija, sino la tendencia: estos datos se han ido corroborando año tras año los últimos 15 años.
Como España era una "democracia plena", se negaba la tendencia.
Como la rana que se cuece a fuego lento.
/y 9
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Quina edat per tenir mòbil?
Depèn.
En uns dies farà un any que la nostra filla té mòbil. El va estrenar dies abans de començar l'institut, essent una de les últimes de la seva colla en tenir-lo.
A casa hem pensat sovint si tocava o no. Conclusió? Amb son germà hi tornarem.
/1
Primer, una part de context molt rellevant: a casa no hi ha hagut mai televisor.
Això ha fet que el factor audiovisual ha passat, des de sempre, per ordinador, mòbil o tauleta.
I sí, els meus fills tenen tauleta des dels 2-3 anys: enlloc de tele, miren tauleta.
/2
A diferència de la meva infància, on la tele era un més de la família, sempre encesa fessin el que fessin o se la mirés algú o no, la tauleta s'encén i s'apaga, té horari.
A diferència de la tele, a la tauleta es tria què es veu. I què no es veu.
/3
Aquest 👇marc competencial té, per l'@EAPCcat, a més del valor del marc en sí mateix, un gran valor estratègic
Permet establir una fita, en el sentit més literal de la paraula: un punt del camí des del que es veu el camí recorregut i el camí, o camins, que s'obren en endavant
El camí recorregut són 112 anys on l'Escola ha acompanyat una Administració centrada en el tràmit, en l'expedient, en el procediment.
Una EAPC que, (crec que) amb èxit, ha proporcionat formació d'actualització professionalitzadora a centenars de milers de servidors públics.
/2
El camí per recórrer consisteix en acompanyar una Administració que ha de (re)centrar-se en la política pública, en el servei públic, en l'impacte sistèmic per canviar allò que no funciona.
Per això hem fet un nou Model d'Aprenentatge i Desenvolupament
En un món cada cop més complex, incert... es fa molt difícil 1. diagnosticar correctament els reptes 2. fer-ne propostes d'abordatge i resolució
En aquest context cal canviar les polítiques de ciència, tecnologia i innovació (STI)
🧵/1
Els dissenys de polítiques STI han estat tradicionalment molt lineals, sectorials, tancats.
Simplificant MOLT:
* s'identifiquen relacions causa-efecte
* s'impulsa un sector
* es deixa fer als experts
I s'espera que arribi una solució que podrem aplicar i replicar.
/2
En nous entorns, dèiem, més complexos (difícil identificar causes i efectes) o volàtils (les probabilitats i els escenaris canvien constantment) una aproximació tradicional poc flexible no permet abordar les característiques dels nous entorns.
/3
Els motius són molt complexos, però simplifiquem la qüestió en tres fronts: 1) incapacitat tècnica 2) burocràcia i baixa "alfabetització burocràtica" 3) enginyeria pressupostària
/2
Per incapacitat tècnica hem d'entendre la dificultat dels equips d'executar materialment els pressupostos
La gestió dels Next Generation ha estat l'exemple paradigmàtic, però passa cada dia i a absolutament totes les administracions.
- La percepció que l'Administració no funciona, està justificada o és percepció? És tema d'atenció al ciutadà o hi ha més?
Pregunta clàssica.
La meva impressió, crec que molt informada i també molt compartida dins el sector, és que la situació és pèssima i crítica.
🧶/1
A l'Administració hi ha cinc coses que no funcionen:
1. Com s'organitzen les Administracions, intra i inter, com es reparteixen la feina o com concorren a resoldre reptes plegades.
2. Com es planifiquen equips i perfils professionals: accés, promoció, avaluació...
/2
2b. El tema personal té capítol a banda amb la direcció pública professional. Per mi, clau de volta i prioritat total.
3. Com es dissenyen i optimitzen els processos, i no només de cara al ciutadà, sinó i sobretot, cara endins. Capítol a banda: la gestió del coneixement.
/3