Thread by @peppuigiboix

1/17 L’Icaen en el ProEnCat xifra en 11.144 GWh/any (per l’any 2050) l’electricitat que es pot generar en cobertes d’edificis. Això, tenint en compte el nivell d’insolació a Catalunya (1400-1600 kWh/kW), representa una superfície de captació d’entre 11.850 i 13.500 ha.

2/17 A Cat, els polígons industrials ocupen una superfície de 29.508 ha. Descomptant superfície de vials que tot polígon té (estimada en un 30%), podríem dir que la superfície disponible per fer captació solar en polígons industrials podria ser 20.656 ha.
empresa.gencat.cat/ca/treb_ambits…

3/17 Una persona, que ha treballat molts anys en cobertes d’edificis, em diu:
“En el passat he assistit a moltes jornades sobre aquest tema fetes per ICAEN o altres institucions i acostumo a contenir-me davant de algunes informacions que em treuen de bollaguera . . . .”

4/17 “ . . Jo era especialista en això de les teulades. Al 2010 vaig deixar de ser membre de la direcció de l’empresa líder en construcció de cobertes a l’Estat espanyol. Per donar una idea de l’empresa, puc dir que a 2008 vàrem fer 4 milions de metres quadrats de cobertes . .”

5/17 “ . . . de qualitat elevada. Una vegada més, he de refredar les expectatives. Les cobertes de naus industrials a Espanya i Catalunya, en general són de baixa qualitat. El punt clau per mesurar-ho es la resistència estructural. . . . “

6/17 “ . . . Aquesta té dues etapes: la resistència de les ‘encavallades’ i la de les ‘bigues’ (en castellà li diríem ‘cerchas’ i ‘correas’). Si la seva resistència estructural a la pressió dels pesos, però sobre tot a la depressió que el provoca el vent, es insuficient, . . . “

7/17 “ . . no valen per sobrecarregar-les de plaques fotovoltaiques. Aquest factor, ja inutilitzava el 60 o 70 % de les cobertes del meu temps dons obligava a fer reforços estructurals. Després venia la discussió de si es tenia de refer la coberta a causa de l’envelliment o . . “

8/17 “ . .oxidació de la xapa galvanitzada o de la tornilleria (no parlem del cas de fibrociment). Les cobertes adients per treballar-hi a sobre necessiten quatre condicions: bona resistència mecànica, existència de passadissos transitables, tancament de la coberta favorable . .“

9/17 “ . . . i orientació amb pendent favorable. Però hi ha una cinquena condició que es la més important: que la coberta necessiti una reforma general, (cosa que acostuma a necessitar-se cada 20 – 30 anys, a causa de desgast dels canalons, baixants, goteres, etc.). . . . “

10/17 “ . . . En resum: aquest es el tipus de obres que quan es construeixen de nou si poden afegir fàcilment unes es plaques fotovoltaiques. Costa un “plus” d’un 4 o 5 % del preu, però te uns beneficis d’amortització elevadíssims. . . .“

11/17 “ . . .. Llavors es quan es fan les errades, ja que els interessos del especuladors del immobiliari escura fins el darrer euro. En canvi, si s’ha de fer quan l’obra esta acabada, s’han de fer adaptacions que malmeten els beneficis. . . .“

12/17 “ . . . Sobre aquest tema, m’he tingut de “tragar” conferències de grans “experts” que no saben el que es una coberta i que han creat unes expectatives que contribueixen a la confusió. El problema que parlem es conceptual. En això, el país modèlic es Alemanya. . . . “

13/17 “ . . on consideren que la coberta es un espai productiu que s’ha de fer servir per posar-hi: passadissos de coberta, ventilació i/o climatització, aïllament tèrmic, il·luminació zenital, protecció contra incendis, i, generació termo-solar o generació fotovoltaica. . . .”

14/17 “ . . . Això els obliga a fer inversions en coberta que doblen el preu i els obliguen a un manteniment car. Però aquelles fabriques i/o magatzems son eficients i duren 50 o més anys. Aquí, els savis que donen conferències sobre això, no saben que el primer problema . . .”

15/17 “ . . . de les cobertes espanyoles acostuma a ser que no son “visitables”, es a dir, que no tenen passadissos per caminar sobre elles. En els casos que les coses son així, com volem fer-hi instal·lacions de fotovoltaiques? . . . “

16/17 “ . . . Crec que encara que als darrers anys les empreses i enginyeries estrangeres han fet millorar el sector, no deuen ser útils més enllà del 20 % de les cobertes i amb uns costos bastant desincentivadors. Perdoneu, però algú ho tenia de dir !!!!”

17/17 Moltes gràcies Jaume Montero per posar llum en el debat sobre cobertes i energia solar. Els desvariejos d’alguna gent que, en anar escampant “fakes” sense cap base, solament contribueixen a retardar la necessària i urgent #transicióenergètica a Catalunya.

@threadreaderapp unroll