1/10 Energia i emissions a Alemanya.
Fa ben poc, el Ministeri federal d’Afers Econòmics i Protecció Climàtica ha fet public el document Full de Ruta per a la Protecció Climàtica del nou govern semàfor. Aqui el text spencer: bmwi.de/Redaktion/DE/D…
2/10 Tot i que les emissions s’han reduït en mitjana unes 15Mtn/any a la darrera dècada, cal triplicar la reducció d’emissions, d’ací al 2030.
3/10 L’ús de l’energia a Alemanya i els objectius pel 2030
4/10 La proporció d’energia elèctrica renovable a Alemanya
5/10 Energia eòlica i solar FV a Alemanya i objectius per l’any 2030
6/10 Costos mitjans de la generació d’electricitat a la Unió Europea
7/10 Generació d’H2 verd i fabricació d’acer a Alemanya
8/10 Evolució de les matriculacions de cotxes-e a Alemanya
Ús final de l’energia tèrmica (calefacció i aigua calenta) a edificis residencials a Alemanya
Fonts d’energia tèrmica en xarxes de calor a Alemanya
He preparat un complet enfilall de 18 twits sobre ecologia/ecologisme, amb imatges i obres de persones que han contribuït en crear la visió del món que l’ecologia/ecologisme proposa. Tot plegat, extret del llibre que es pot llegir i descarregar a designrr.page/?id=99879&toke…
1/18 Hi ha un gran confusionisme quan es parla de qui treballa al voltant de l’ecologia. L’ecologia és la ciència que estudia les relacions entre els organismes vius, incloent la humanitat, i el seu entorn físic. I l’ecologia ha inspirat una nova visió del món.
2/18 Una visió del món que qüestiona la visió dominant. Per això, amb la paraula ecologia passa el mateix que ha passat amb les paraules llibertat i democràcia. Per buidar les del seu con¬tingut radical, o, si més no, revolucionari, el Poder no dubte gens a desnaturalitzar les.
1/7 Fins a quin punt la via de desenvolupament industrialista ens ha fet estranys a la nostra terra?
i com és que aquest estranyament ha estat interioritzat per les mateixes persones que vivim ara a Catalunya?
unes quantes preguntes, ben senzilles ho poden aclarir. Per exemple:
2/7 Quants/es de nosaltres . . . .
3/7 - som capaços de descriure el camí que segueix l'aigua des que cau en forma de pluja fins que arriba a les aixetes de casa nostra?
- coneixem el tipus de sòl que hi ha dessota l'asfalt i el ciment sobre els quals fem vida?
1/8 Tal com vaig dir a començaments de més (2/12) en un enfilall de 9 twits comentant unes afirmacions aparegudes en una entrevista a Naiz on es comparava la FV i l’eòlica amb les tèrmiques fòssils i nuclears.
Passo ara a comentar la nuclear . . .
2/8 Ja fa temps, el Worldwatch Institute va publicar una interessant taula entorn dels materials residual de baixa activitat produïts pel desmantellament d’un reactor d’1 GW tipus PWR: gairebé 18.000 m3, que representaven el transport de materials amb 1.363 camions.
3/8 El 14 de maig de 2014, a la XXVIII CCFSNiES que organitza el GCTPFNN (@FuturNoNuclear), vam poder gaudir i aprendre de les sàvies paraules del bon amic Jan Willem Storm van Leeuwen, consultor independent i membre del Nuclear Consulting Group.
Els tres darrers dies he anat publicant sengles enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . . .
Aquí va el quart i darrer enfilall
IV-1/13 Quan apareix un conflicte referent a l’aprofitament d’un be comú natural, com el Sol o el vent, en un espai determinat, tot i que el conflicte es presenta en la forma d’impacte ambiental o afectació paisatgística, gairebé sempre amaga una realitat més profunda: . . .
IV-2/13 . . . el dret d’accés al be comú natural. Qui té dret a aprofitar el Sol i el vent en un espai donat? La persona que ostenta la propietat de l’espai? La comunitat que hi viu? Les persones que fan ús de l’espai? Qui té accés fàcil a capital per invertir?
III-5/16 Avui, però, es desenvolupen i realitzen actuacions energètiques que no tenen perquè comportar grans impactes i/o impactes irreversibles sobre els sistemes naturals dels espais on es fa l’actuació
1er) són actuacions de menys envergadura (menys potència instal·lada).
III-6/16 2n) perquè en aprofitar un be comú (el Sol, el vent, l’aigua, la calor del subsòl i la que ens envolta) que es manifesta de forma dispersa i no concentrada, obliga a fer-ne aprofitaments dispersos.
III-7/16 La compatibilitat o no compatibilitat d’una actuació concreta per aprofitar béns comuns naturals (Sol/vent/aigua/calor), en un espai natural, dependrà de
-l’escala de l’actuació,
-la tecnologia a utilitzar
-la sensibilitat de les persones implicades en l’actuació
Ahir i abans d’ahir, vaig publicar sengles enfilalls dedicats a parlar d’espais naturals, dels béns comuns i serveis que ens proveeixen, de l’energia i dels drets d’accés als béns i serveis . .
Aquí va el tercer enfilall
III-1/16 Fins avui s’ha tendit a separar en compartiments estancs tant els espais naturals (als quals se’ls atorguen diferents qualificatius de protecció) com els espais on es fan aprofitaments d’energia (autoritzant-los, massa vegades, a fer qualsevol cosa, de qualsevol manera).
III-2/16 Exemples: espais destinats a embassaments per a aprofitament hidroelèctric, espais destinats a centrals tèrmiques i nuclears, espais destinats a ‘explotacions’ de minerals –carbó, urani- o espais destinats a extraccions de petroli o petrogas al mar o a terra ferma.