T'ho explico en aquest nou #fil entomològic. Et ben asseguro que no tornaràs a veure-les (ni a menjar-les) de la mateixa forma ⬇️
Per si no les coneixies, les figues són el que coneixem com a "fruits" d'estiu de la figuera (Ficus carica), els quals maduren entre agost i octubre. Algunes varietats també produeixen un tipus de "fruit" més bast i menys dolç que les figues a finals de la primavera: la figaflor.
Les figueres pertanyen al gènere Ficus (~750 spp), plantes majoritàriament perennes (arbres, arbustos i enfiladisses) d'estès ús ornamental. Ficus es distribueix àmpliment a la zona intertropical, tot i que algunes espècies es troben també en regions temperades.
Una d'aquestes excepcions és, precisament, la figuera, espècie originària del sud-oest d'Àsia però cultivada des de l'antiguitat al Mediterrani. Es considera una de les primeres plantes cultivades per la humanitat.
Tot i que les figues són les més comercialitzades i apreciades per la seva dolçor, totes les plantes d'aquest gènere produeixen "fruits" suculents.
A hores d'ara ja t'hauràs adonat que he escrit vàries vegades el terme "fruit" entre cometes. Per què? És que no ho són pas?
Doncs sí... i no. Aquests "fruits" són, en realitat, una infrutescència única anomenada siconi, un fruit compost o múltiple amb un orifici basal, l'ostíol. Al seu interior i protegides per les parets carnoses hi trobem les flors, les quals esdevindran petits fruits (aquenis).
Generalment, les figueres destinades a consum humà són monoiques: dins la figa hi ha tant flors femenines com masculines. Tanmateix, també existeixen varietats de F. carica, així com altres espècies de Ficus, que són dioiques (figues amb flors femenines o masculines).
Quina bogeria aquests Ficus, no?
Doncs seu, perquè encara no has vist res!
Que hi ha, de la seva reproducció? Com es pol·linitzen si les flors són internes?
Toca parlar dels seus pol·linitzadors: les vespes de les figues 🐝
La pol·linització de les plantes d'aquest gènere és el resultat d'un intricat procés de coevolució entre aquestes i els seus pol·linitzadors.
Si vols saber-ne més, t'animo a llegir aquest fil sobre la coevolució entre plantes i insectes 👇
Les vespes de les figues pertanyen a la família Agaonidae (Superfamília Chalcidoidea). Tot i que es tracta com un grup homogeni, certs estudis suggereixen que els integrants d'aquesta família tindrien orígens diversos, agrupats originalment tan sols per la seva relació amb Ficus.
Dins d'aquesta família, només les 🐝 de les subfamílies Agaoninae, Kradibiinae i Tetrapusiinae són pol·linitzadores de Ficus. En el cas de la figuera, qui pol·linitza és la ♀️ de Blastophaga psenes (Agaoninae) 👇. Cada espècie de vespa pol·linitza 1 o 2 espècies de Ficus.
Però anem al gra: com les pol·linitzen? Aquí és on comença la festa.
La primera barrera per accedir a les flors és accedir a l'interior del "fruit", el siconi. Us enrecordeu de l'ostíol, l'orifici basal? Doncs és per allà per on han d'entrar.
I quin és el problema? Doncs que l'ostíol és un orifici minúscul. Així doncs, les ♀️ de vespa, que són les que l'atravessen, han de fer un sacrifici enorme: perdre les ales i fins i tot les antenes en el procés, arrancades en fregrar-se contra les seves parets estretes.
Però la recompensa bé s'ho mereix.
Si la planta és monoica (flors ♀️ i ♂️ juntes), un cop dins el siconi les 🐝 ponen els ous a l'interior de les flors ♀️, dins les quals es desenvoluparà una larva alimentant-se dels teixits propis del "fruit" (la figa a les figueres).
Tanmateix, no totes les flors ♀️ contindran larves. L'ovopositor de les 🐝 no és massa llarg i només ponen ous en flors de pistil curt, mentre que les de pistil llarg reben el pol·len que duen al seu cos les 🐝, donant lloc a les llavors.
Després de la posta, les 🐝 moren.
Els primers adults en "néixer" són els ♂️, sense ales. Les seves funcions abans de morir es limiten a:
1) Cercar ♀️ en desenvolupament per fecundar-les 2) Foradar les parets del siconi per facilitar la sortida de les noves ♀️ (l'ostíol es tanca després que entrin les ♀️ "mare")
Així doncs, perquè neixin les noves ♀️ han de morir les ♀️ "mare" i els nous ♂️, germans de les noves ♀️ a les quals fecunden. Ni en les millors telenovel·les!
De fet, @AzucenaMS ja ho va explicar com si es tractés d'una:
Per tancar el cicle, les ♀️ fecundades, ara ja desenvolupades, han d'atravessar els orificis excavats pels seus germans per sortir a l'exterior del siconi a la cerca d'un altre "fruit" on fer la posta. En aquest moment, les flors ♂️ ja són madures i plenes de pol·len...
... de manera que en sortir, les vespes ♀️ queden cobertes de pol·len que duran a un altre "fruit", completant així el cicle reproductiu de la planta.
En conclusió: coevolució de 🐝 i 🌿= reproducció dels dos. Un "win-win" de manual.
PERÒ LA COSA NO ACABA PAS AQUÍ...
Algunes vespes i plantes del gènere Ficus defugen el sistema i s'aprofiten del seu company evolutiu sense que aquest rebi res a canvi.
En Ficus amb flors ♀️ i ♂️ separades (dioics), quan una vespa accedeix a un "fruit" (siconi) ♀️ es troba amb què totes les flors...
...són de pistil llarg, de manera que no poden fer la posta i moren sense completar el seu cicle de vida. Ara bé, el pol·len que transportaven procedent d'un siconi ♂️ sí permetrà pol·linitzar les flors ♀️ i tancar el cicle vital de la planta. Quines penques, oi?
Però les plantes no són les úniques espavilades. Algunes vespes paràsites i cleptoparàsites relacionades amb les figues, per exemple, utilitzen els seus llargs ovopositors per atravessar la paret del siconi i introduir-hi els ous sense que hi tingui lloc la pol·linització.
Per acabar, no voldria pas oblidar-me del primer tweet i la frase "si menges figues, estàs menjant insectes", doncs més d'un/a a aquestes alçades ja estarà plantejant-se no menjar figues mai més 😂.
Així doncs, és certa, aquesta afirmació?
Sí... i no 👇
Un cop mortes, tant les vespes ♀️ "mare" com els ♂️ són digerits pels enzims del siconi i amb el temps no hi queda cap rastre. En qualsevol cas, quan et menges una figa t'estàs menjat un "fruit" enriquit amb vespes, però no et trobaries les vespes senceres. Més substància.
D'altra banda (ara respirareu alleugerits), moltes figueres destinades a consum són varietats partenocàrpiques sense llavors en el creixement de les quals no hi intervé cap vespa.
En qualsevol cas, si quan et mengis una figa notes quelcom cruixent... són llavors, no pateixis 😂
I fins aquí el fil de la setmana!
Com sempre, si us ha agradat m'ajudeu molt fent RT al primer tweet per tal que arribi a més gent ❤️
Fin els proper fil! 🐜
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Te lo cuento en este nuevo #hilo entomológico. Te aseguro que no volverás a verlos (y a comerlos) de la misma forma ⬇️
Por si no los conoces, los higos son lo que conocemos como "frutos" de verano de la higuera (Ficus carica), los cuales maduran entre agosto y octubre. Algunas variedades también producen un tipo de "fruto" más basto y menos dulce que los higos a finales de primavera: las brevas.
Las higueras pertenecen al género Ficus (~750 spp), plantas mayoritariamente perennes (árboles, arbustos y trepadoras) con un extendido uso ornamental. Ficus se distribuye ampliamente en la zona intertropical, si bien algunas especies se encuentran también en regiones templadas.
It's Friday, and that means… an entomological #thread 🧵!
You've probably seen structures like the ones in the image below growing on trees. Do you know that some are induced by insects? Let's talk about galls: a small ecosystem ⬇️
📸Andricus kollari galls (Jamie McMillan)
Galls are abnormal outgrowths of different plant tisues or organs 🌿 that undergo 3 processes:
- Hypertrophy: abnormal growth
- Hyperplasy: abnormal cell multplication
- Neogenesis: development of new tissue
This causes tissues and organs to grow.
Galls can be triggered by viruses, fungi 🍄, bacteria 🦠, other plants 🌿, mites 🕷️, and insects 🐝. The most common are those induced by insects and among them, those caused by hymenopterans (gall wasps) are the most visually striking and structurally complex.
Ja és divendres, i això vol dir… #fil entomòlogic 🧵!
És probable que algun cop hagis vist als arbres estructures com les de la foto. Sabies que moltes les causen insectes? Amb tots vosaltres, les gales: un ecosistema en miniatura ⬇️
📸Gala d'Andricus kollari (Jamie McMillan)
Les gales són estructures que resulten del creixement anòmal de diferents teixits o òrgans vegetals 🌿, els quals pateixen 3 processos:
- Hipertròfia: creixement
- Hiperplàsia: multiplicació cel·lular
- Neogènesi: formació de nou teixit
Això fa que el teixit creixi.
Les gales poden estar causades per virus, bacteris 🦠, fongs 🍄, altres plantes 🌿, àcars 🕷️ i insectes 🐝. Les gales induïdes per insectes són les més freqüents i, de totes elles, les causades per himenòpters (vespes de les gales), són les més diverses, complexes i cridaneres.
Llegó el viernes y, con él, ¡el #hilo entomológico de la semana 🧵!
Quizá hayas visto estructuras en los árboles similares a las de la foto. ¿Sabías que muchas las causan insectos? Con todos vosotros, las agallas: un ecosistema en miniatura.
📸Andricus kollari (Jamie McMillan)
Las agallas son estructuras que resultan del crecimiento anómalo de distintos tejidos u órganos vegetales 🌿, los cuales sufren 3 procesos:
- Hipertrofia: crecimiento
- Hiperplasia: multiplicación celular
- Neogénesis: formación de nuevo tejido
Esto hace que el tejido crezca.
Las agallas pueden estar causadas por virus, bacterias 🦠, hongos 🍄, otras plantas 🌿, ácaros 🕷️ e insectos 🐝. Las inducidas por insectos son las + frecuentes y, de todas ellas, las causadas por himenópteros (avispas de las agallas), son las + diversas, complejas y llamativas.
Per fi divendres, el que vol dir… Fil entomològic! 🧵🦋🐜🐝
Ciència ficció o realitat? Òbviament, la imatge és totalment fictícia (obra increïble de @odeith). Ara bé, creus que podrien existir insectes gegants?
Continua llegint i descobreix per què la mida sí importa⬇️
A molts els espanta pensar que hi pugui haver insectes gegants amagats a les ombres. Si bé el terme "gegant" és una mica exagerat, sí existeixen insectes que podríem considerar grans, com aquest insecte pal endèmic del SE asiàtic.
📸Phobaeticus serratipes (berniedup)
Tanmateix, seria possible que existissin insectes tan grans com a les pel·lícules, més propis de malsons? Si sou dels que ho passarieu malament, estigueu tranquils. A dia d'avui, seria impossible.
Al fin viernes, por lo que…¡Hilo entomológico! 🧵🦋🐜🐝
¿Ciencia ficción o realidad? Obviamente, la imagen es totalmente ficticia (increíble obra de @odeith), pero, ¿crees que podrían existir insectos gigantes?
Sigue leyendo y descubre por qué el tamaño sí importa⬇️
A muchos les aterra pensar que pueda haber insectos gigantes acechando en las sombras. Si bien "gigante" es un término bastante exagerado, sí existen insectos que podríamos considerar grandes, como este insecto palo endémico del SE asiático.
📸Phobaeticus serratipes (berniedup)
Sin embargo, ¿sería posible que exisitieran insectos tan grandes como en las películas, alimentando pesadillas y atormentando a más de uno? Si es vuestro caso, estad tranquilos. A día de hoy no sería posible.