#StrangerThings4 és probablement el millor que he vist i gaudit els darrers mesos (anys?) a les plataformes.
Em preocupa que els crítics de sèries nostrats, al menys els que he sentit, parlin de "allarga el xiclet" o "s'han fet grans". 🙄👇
La sèrie és un cant a les adolescències prèvies a les pantalles, ja ho era abans, i un homenatge al pulp i a la cultura pop, del cine, al còmic, als jocs.
Una obra que auto-referencia les bases de la cultura mainstream actual. De la música al cine, passant per D&D.
La sèrie ens explica com la caspa es va defensar dels frikis, acusant-los de satanisme.
Personalment, l'any 94, quan organitzava GENCON a Barcelona vaig patir l'assetjament dels mitjans amb el assassinat del "rol", causa i conseqüència.
I no hi havia Twitter, Basté...
Els germans Duffer ens mostren com la societat prèvia al Rol, a Harry Potter, a Magic o a Marvel, es defensava dels ingenus i inofensius frikis, que intentaven sobreviure en un món pensat per capitans de bàsquet escolar o rosses lideresses de la classe.
En termes de guió, la sèrie és un festival, d'un virtuosisme espectacular.
En resum, si els crítics catalans no poden copsar el valor de Stranger Things, significa que no entenen la cultura dominant a SIlicon Valley o la City segle XXI.
O que opinen sense haver-la vist. 😂
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
La Història serveix per trobar-hi patrons de causes conseqüències. Més enllà dels contexts històrics amb els quals agafen forma.
El que l'any 1920 seria una revolta armada, als anys 60 esdevé terrorisme, i al segle XXI mobilització i boicot continuat. 👇
Dic això a tall dels incompliments del PSOE amb els seus propis pressupostos d'inversió a Catalunya, i per la qualificació d'apartheid per part del líder del PP en relació a l'escola catalana i el castellà.
Tothom aquí sap que som on érem el 2010, però ara sense tercera via.
Crec que va ser en @Jaumederossello , expert en la independència d'Irlanda, que em va dir l'any 18:
"L'Easter Rising va ser un fracàs, eren 4 gats i la gent no ho va entendre. Però la reacció britànica va fer la independència inevitable".
Ara que es destapen les maniobres de la Intel·ligència espanyola per construir el relat del “perill català”, em cal reflexionar sobre les causes-conseqüències que han portat Catalunya al seu desballestament actual i al teatre del “conflicte permanent”. Escric per entendre-ho 👇
Cal entendre que aquesta tensió continuada, això del embat de nyigui-nyogui dels uns i el relat de voracitat colonial ofesa dels altres, beneficia políticament el discurs de les tres bandes:
1 Catalanisme autonòmic
2 Patriotisme de sarsuela
3 Esquerra pacificadora
El catalanisme autonòmic necessita d’Espanya per refermar un sentiment permanent de por a la desaparició nacional al si del seu electorat. Això inclou ERC, JxC i les CUP que administren la misèria de poder i diner públic, impedint el creixement d’altres alternatives polítiques.
Ara que tinc una estoneta perduda de vint minutets us faig un enfilall sobre això de les pre-jubilacions del Parlament i les guerres intestines dels partits al voltant aquesta cosa. 👇
Viam... se me’n fot si JxC, ERC, o el sumsumcorda ha fet a, b, o c. Això és el fum que envolta el que a mi em sembla rellevant. No és més que el soroll per tal que els carallots com jo en parlem.
A mi m’interessa el silenci previ, la omertà de la rutina del sistema.
Fa poc vaig tornar a veure “Els intocables” de Brian de Palma. La peli no aguanta el temps tan bé com “El padrí”, però té un missatge colpidor: a Chicago si volies decomissar alcohol il·legal, tothom sabia on anar. Aquí és el mateix.
A risc de semblar un bufanúvols m’agradaria fer un enfilall defensant els anys del Procés.
No us espantéssiu pas, soc on era: emprenyat amb les traïcions.
Tanmateix, si no recuperem el record, ens l’escriuran les Locascios, les Albiachs, els Rufians i l’Artur Mas. I no. 👇👇👇
Durant aquells anys vaig ressuscitar a la política de carrer. Curiós, perquè ni tenia temps ni ambició personal. Però des de les consultes vaig tenir el privilegi de treballar quan podia en el moviment, que creia era, d’alliberament nacional.
Aquestes coses no surten de franc, ni familiarment ni empresarial, però la causa s’ho valia. I posant temps, esforç i quatre coses més, vaig poder viure aquell esperit patriòtic al costat de gent que ara puc dir que han esdevinguts amics. Primera cosa positiva.
Porto 13 minuts esperant que Movistar es posi al telèfon. Escoltant una cançó d'ascensor... 😡
Hi truco perquè tinc un telèfon de @Telefonica del qual no recordo el número ni el PIN.
Però com que no li dic a la màquina "de quin número em cal informació"... porto un quart d'hora sentint uns hippies cantant una cançoneta insuportable.