Ahir al curs #cienciaicompromis del @cuimpb1 vaig explicar
* per què la innovació i la recerca estan esdevenint centrals a l'Administració,
* per què els decisors i gestors públics han de tenir competències sobre la qüestió, i
* què s'està fent al respecte des de l'@eapccat
🧵/1
Per obvi que pugui semblar avui a molts, la "política basada en evidències" és un fenomen encara en construcció.
El motiu és que l'Administració, durant 200 anys, ha "administrat". És recentment que se li demana més: transformar/millorar el món.
/2
Trobem un 1r intent de transformació amb les polítiques keynesianes posteriors a IIGM. Però fixem-nos q l'estat del benestar, més que transformar, compensa desigualtats a base de serveis socials, i estabilitza els mercats amb polítiques fiscals i monetàries.
Ara és diferent.
/3
Ara es vol implantar polítiques que vagin a l'arrel dels problemes (desigualtat i exclusió social, canvis radicals al sistema productiu i energètic, discriminació de gènere, etc.) més que no pas tant a les conseqüències o la simptomatologia
Creix la política d'impacte sistèmic
/4
La política d'impacte vol canviar el sistema enlloc d'acceptar que ens ve donat.
L'anàlisi, la diagnosi, el disseny i l'avaluació cobren una importància cabdal.
I això és la definició de lanrecerca i la innovació: crear i aplicar coneixement per canviar les coses.
/5
Però, clar, la recerca té el seus llenguatges i les seves metodologies.
Cal ser competent per fer recerca.
Cal ser competent per gestionar recerca.
Cal ser competent per demandar recerca.
Cal ser competent per entendre recerca i el seu funcionament.
/6
En els darrers anys l'@eapccat ha treballat la definició de les competències en recerca i innovació tant a l'Administració en general com, especialment, per als directius públics i en la seva relació amb la resta de l'ecosistema innovador i de recerca.
/7
Ela dos primers documents estan publicats👇🏻. El tercer és al forn.
El directiu públic necessita incorporar les competències per analitzar un món complex i canviant, i prendre decisions basades en el coneixement científic.
I si no n'hi ha, ha d'impulsar que es generi (recerca) i impulsar la seva aplicació (innovació).
/9
En general, tots els professionals de l'Administració han de saber llegir l'entorn, interactuar-hi i emprendre accions de canvi.
Recordem: el món, el sistema, no ens ve donat. Se'ns demana que com a servidors públics incidim per transformar les coses.
/10
Per últim, no es tracta només d'"escoltar" l'entorn, sinó de treballar-hi.
I en termes de recerca i innovació, això col dir, com a mínim, incorporar-se (i incorporar tots els actors rellevants) als processos d'anàlisi, diagnosi, disseny i avaluació.
/11
Tot això sembla obvi.
Però ni ho és en general ni les administracions estan ni de lluny preparades per fer-ho.
D'aquí la necessitat d'explicar-ho, fomentar-ho i, sobretot, capacitar persones i equips.
I fer-ho: amb la resta d'actors de l'ecosistema de recerca i innovació.
/i 12
Aquest 👇marc competencial té, per l'@EAPCcat, a més del valor del marc en sí mateix, un gran valor estratègic
Permet establir una fita, en el sentit més literal de la paraula: un punt del camí des del que es veu el camí recorregut i el camí, o camins, que s'obren en endavant
El camí recorregut són 112 anys on l'Escola ha acompanyat una Administració centrada en el tràmit, en l'expedient, en el procediment.
Una EAPC que, (crec que) amb èxit, ha proporcionat formació d'actualització professionalitzadora a centenars de milers de servidors públics.
/2
El camí per recórrer consisteix en acompanyar una Administració que ha de (re)centrar-se en la política pública, en el servei públic, en l'impacte sistèmic per canviar allò que no funciona.
Per això hem fet un nou Model d'Aprenentatge i Desenvolupament
En un món cada cop més complex, incert... es fa molt difícil 1. diagnosticar correctament els reptes 2. fer-ne propostes d'abordatge i resolució
En aquest context cal canviar les polítiques de ciència, tecnologia i innovació (STI)
🧵/1
Els dissenys de polítiques STI han estat tradicionalment molt lineals, sectorials, tancats.
Simplificant MOLT:
* s'identifiquen relacions causa-efecte
* s'impulsa un sector
* es deixa fer als experts
I s'espera que arribi una solució que podrem aplicar i replicar.
/2
En nous entorns, dèiem, més complexos (difícil identificar causes i efectes) o volàtils (les probabilitats i els escenaris canvien constantment) una aproximació tradicional poc flexible no permet abordar les característiques dels nous entorns.
/3
Els motius són molt complexos, però simplifiquem la qüestió en tres fronts: 1) incapacitat tècnica 2) burocràcia i baixa "alfabetització burocràtica" 3) enginyeria pressupostària
/2
Per incapacitat tècnica hem d'entendre la dificultat dels equips d'executar materialment els pressupostos
La gestió dels Next Generation ha estat l'exemple paradigmàtic, però passa cada dia i a absolutament totes les administracions.
- La percepció que l'Administració no funciona, està justificada o és percepció? És tema d'atenció al ciutadà o hi ha més?
Pregunta clàssica.
La meva impressió, crec que molt informada i també molt compartida dins el sector, és que la situació és pèssima i crítica.
🧶/1
A l'Administració hi ha cinc coses que no funcionen:
1. Com s'organitzen les Administracions, intra i inter, com es reparteixen la feina o com concorren a resoldre reptes plegades.
2. Com es planifiquen equips i perfils professionals: accés, promoció, avaluació...
/2
2b. El tema personal té capítol a banda amb la direcció pública professional. Per mi, clau de volta i prioritat total.
3. Com es dissenyen i optimitzen els processos, i no només de cara al ciutadà, sinó i sobretot, cara endins. Capítol a banda: la gestió del coneixement.
/3
Sobre el "futur del treball" i la relació amb la formació i les competències fa anys que se'n parla.
I és interessant veure com les previsions, en general, es van complint acuradament. Com canvien les feines, com va canviant la demanda de perfils, com s'adapta la formació.
🧵/1
Un dels primers informes sobre el tema és "The Future of Jobs and Jobs Training" (2017) de @pewresearch
Ja s'hi exposa l'impacte de la tecnologia en la reconfiguració de tot l'àmbit laboral, que va molt (molt) més enllà de l'ús de les TIC a la feina.
/2 ictlogy.net/bibliography/r…
S'hi apunta un canvi radical tant en les competències necessàries per desenvolupar la pròpia feina, la imprescindible estratègia de re-educar-se, d'estar constantment aprenent, de tenir noves maneres de mesurar i certificar l'aprenentatge, etc.
L'actual model de programar formació ha tocat sostre.
Segeuix essent útil per la formació d'actualització professionalitzadora.
Però té moltes limitacions a l'hora de fer capacitació en àmbits estratègics: bon govern, gènere, economia i finances, digitalització, etc.
/2
Necessitem una planificació de l'aprenentatge i el desenvolupament a més llarg termini, que acompanyi les estratègies i polítiques sectorials de governs i administracions.
Per tant, on el PER A QUÈ passi per davant del QUÈ, i on el PER A QUI passi per davant del COM.
/3