Ahir al curs #cienciaicompromis del @cuimpb1 vaig explicar
* per què la innovació i la recerca estan esdevenint centrals a l'Administració,
* per què els decisors i gestors públics han de tenir competències sobre la qüestió, i
* què s'està fent al respecte des de l'@eapccat
🧵/1
Per obvi que pugui semblar avui a molts, la "política basada en evidències" és un fenomen encara en construcció.
El motiu és que l'Administració, durant 200 anys, ha "administrat". És recentment que se li demana més: transformar/millorar el món.
/2
Trobem un 1r intent de transformació amb les polítiques keynesianes posteriors a IIGM. Però fixem-nos q l'estat del benestar, més que transformar, compensa desigualtats a base de serveis socials, i estabilitza els mercats amb polítiques fiscals i monetàries.
Ara és diferent.
/3
Ara es vol implantar polítiques que vagin a l'arrel dels problemes (desigualtat i exclusió social, canvis radicals al sistema productiu i energètic, discriminació de gènere, etc.) més que no pas tant a les conseqüències o la simptomatologia
Creix la política d'impacte sistèmic
/4
La política d'impacte vol canviar el sistema enlloc d'acceptar que ens ve donat.
L'anàlisi, la diagnosi, el disseny i l'avaluació cobren una importància cabdal.
I això és la definició de lanrecerca i la innovació: crear i aplicar coneixement per canviar les coses.
/5
Però, clar, la recerca té el seus llenguatges i les seves metodologies.
Cal ser competent per fer recerca.
Cal ser competent per gestionar recerca.
Cal ser competent per demandar recerca.
Cal ser competent per entendre recerca i el seu funcionament.
/6
En els darrers anys l'@eapccat ha treballat la definició de les competències en recerca i innovació tant a l'Administració en general com, especialment, per als directius públics i en la seva relació amb la resta de l'ecosistema innovador i de recerca.
/7
Ela dos primers documents estan publicats👇🏻. El tercer és al forn.
El directiu públic necessita incorporar les competències per analitzar un món complex i canviant, i prendre decisions basades en el coneixement científic.
I si no n'hi ha, ha d'impulsar que es generi (recerca) i impulsar la seva aplicació (innovació).
/9
En general, tots els professionals de l'Administració han de saber llegir l'entorn, interactuar-hi i emprendre accions de canvi.
Recordem: el món, el sistema, no ens ve donat. Se'ns demana que com a servidors públics incidim per transformar les coses.
/10
Per últim, no es tracta només d'"escoltar" l'entorn, sinó de treballar-hi.
I en termes de recerca i innovació, això col dir, com a mínim, incorporar-se (i incorporar tots els actors rellevants) als processos d'anàlisi, diagnosi, disseny i avaluació.
/11
Tot això sembla obvi.
Però ni ho és en general ni les administracions estan ni de lluny preparades per fer-ho.
D'aquí la necessitat d'explicar-ho, fomentar-ho i, sobretot, capacitar persones i equips.
I fer-ho: amb la resta d'actors de l'ecosistema de recerca i innovació.
/i 12
Com encarem el nou curs a l'@EAPCcat a nivell estratègic.
Us parlem de
* #LleiEAPC
* Pla Estratègic de l'EAPC 2022-2027
* Nou model d'aprenentatge i desenvolupament
* Pressupost 2023
🧵/1
Primer de tot, recordem d'on venim:
La globalització, la digitalització, les diverses crisis econòmiques i institucionals del s.XXI, etc. ens fan pensar que el model napoleònic/weberià de l'Administració està superat.
Els estats han d'intervenir en el sistema.
Per canviar-lo
/2
Superat no vol dir que el model de funció pública hagi de desaparèixer.
Superat vol dir que s'ha fet molt insuficient.
Que els estats han de tenir un nou paper.
I per tant necessitem una Administració diferent.
I per tant necessitem una @EAPCcat diferent.
/3
Voldria compartir un tema de criança perquè a casa estem molt contents de com ens ha sortit.
Per si serveix o inspira a algú altre:
LA CANALLA I LES TASQUES DE CASA
fil/1
L'objectiu era la progressiva assumpció de les tasques de casa per part dels petits (nena i nen):
* de forma igualitària: no hi ha divisió de gènere a les tasques de casa
* de forma responsable: assumir-les com a naturals, no imposades
/2
Ho hem fet en 3 fases, tot i que la veritat és que mai ho vam planificar així... ni de cap manera: ha anat més o menys sortint: una cosa bona dels nens és que no creixen de cop i pots anar dissenyant, implantant i avaluant les polítiques domèstiques amb temps de sobra ;)
/3
Els dos titulars que no hi surten, per mi: 1) allò públic és polític 2) desorganització
/1
A tota l'entrevista hi ha una remor de fons sobre la compatibilitat entre la política i l'educació.
En la meva opinió, a l'educació (que no la pedagogia) li cal encara més política, no menys.
L'educació (que no la pedagogia), és un projecte de país amb impactes diversos.
/2
Impacte en el futur de les persones que formem, sobretot.
Però també en la vida quotidiana de les famílies.
I en la carrera professional de desenes de milers de treballadors (la majoria públics).
I en les polítiques fiscals presents i futures.
/3
"Estudio sobre los condicionantes de salida de los países de origen y pautas de acompañamiento a personas solicitantes de protección internacional y refugiadas LGTBI" de @Accem_ong, 2020
Primer, la reflexió més òbvia: és com si a nivell nacional "el benestar de la ciutat" (o dels ciutadans en general) no importés.
A la ciutat hem de fer les coses bé. Al Parlament, o a la Generalitat, no cal.
Que tinguem aquesta sensació és pervers.
/2
Però la realitat és aquesta: en la meva (ja extensa) experiència de formador de polítics i gestors de tot el país i tots els nivells, la majoria subscriu les paraules de Dulsat: als municipis, bromes les justes.
I, implícitament: a d'altres institucions, ya tal.
/3
No t'has d'aixecar de la taula de diàleg. Mai.
Una taula de diàleg és un altaveu de legitimitat immillorable.
Serveix per reafirmar que les institucions actuaran de forma no-violenta sempre.
Serveix per fer inventari de greuges i donar-los a conèixer.
/1 eldiario.es/catalunya/poli…
Serveix per posar de manifest els dèficits democràtics de la situació que es denuncia, les vulneracions de drets, els apriorismes i prejudicis.
No cal que tingui una finalitat última. La taula, l'instrument, el procés de diàleg és prou finalitat en sí mateix.
/2
Per seure a una taula de diàleg "i que no passi res" requereix ser molt valent.
Requereix, primer, no patir pel teu propi orgull.
És un dels problemes de la política actual: l'orgull passa per davant de l'autoritat, la practicitat, el sentit d'estat, els resultats.
/3