No se sap del cert si el general Baldomero Espartero digué allò de "hay que bombardear Barcelona cada 50 años" però sí se sap que, certament, en #taldiacomavui de 1842 Barcelona fou bombardejada, des de Montjuïc i durant 13 hores, per ordre d'aquesta desferra humana. Fil 👇
El 13 de novembre anterior, a causa d'un cúmul de putades tant del govern espanyol com dels militars que no els havia agradat que la Ciutadella comencés a ser enderrocada, s'inicià una revolta popular amb barricades...
...i la resposta dels militars fou primer carregar contra la gent i després arrasar la ciutat sencera. La història de sempre.
El 3 de desembre, des de les 11:15 del matí fins a les 12:30 de la nit, el capità general de Catalunya, aquest criminal espanyol del retrat dit Antonio van Halen, féu llançar un total de 1.014 projectils sobre la ciutat.
D'aquest miler de projectils molts d'ells eren incendiaris: 780 bombes, 96 granades i 138 bales. L'assassinat massiu pujà a 340 morts i milers de ferits.
El desgraciat ni tan sols sabia què bombardejava exactament. El 1840 s'havien inventat els canons d'ànima estriada i els projectils cilíndrics, que permetien apuntar amb precisió a llargues distàncies, però el bombardeig de 1842 encara es féu amb canons d'ànima llisa.
Els canons d'ànima llisa només tenien un abast precís de 550 metres i més enllà d'aquesta distància la bomba qui sap on queia. Però com que les de ferro podien arribar fins a 1.300 metres i les de pedra a 1.500, Van Halen bombardejava a cegues pel mer i sàdic plaer de destrossar.
La Casa de la Ciutat, la Llotja, l'Hospital de la Santa Creu... el miler de projectils llançats tot el dia sense parar destrossaren fins a 470 edificis. L'última bomba sortí dels canons de Montjuïc a les 12:30 de la nit, i aleshores el Castell i la ciutat restaren en silenci.
Espartero fugí a Anglaterra l'estiu de 1843. Però no calgueren "50 años" abans de tornar a bombardejar Barcelona. El 24 d'octubre una nova protesta popular ocasionà un nou bombardeig, aquest cop de 2.500 bombes i durant 3 dies. Espanya és un interminable pou de misèria.
Fi.
PS.
Per cert, Espartero era Duque de la Victoria. Des de 1857 aquest carrer del Barri Gòtic està dedicat a ell. Abans es deia Carrer Duque de la Victoria però des del 2007, en una operació de blanqueig ridícula, es diu Carrer del Duc. Segueix sent un carrer dedicat a un criminal.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Això no té preu: el primer mapa de Catalunya de la Història, el primer on apareix definida com a país, amb els seus límits. L'encarregà la pròpia Generalitat a qui millor feia els mapes, els neerlandesos, i un cartògraf dit Jan Baptist Vrients féu aquesta joia el 1602. Fil 📐
Vrients, establert a Anvers, féu el mapa titulat "Nova principatus Cataloniae descriptio" en 6 fulls. D'aquella primera edició només se'n conserva aquest exemplar a la Biblioteca Nacional de França. He ajuntat els 6 fulls i això és el mapa més antic que existeix del nostre país.
Com que era un encàrrec dels diputats del General, Vrients els hi dedicà el mapa. Eren:
✝️ eclesiàstic: Bernat de Cardona, president de la Generalitat i abat Sant Miquel de Cuixà
⚔️ militar: Hug de Tamarit, senyor de Rodonyà
👑 reial: Joaquim Setantí, ciutadà honrat de Barcelona
Avui Sant Climent de Taüll fa 900 anys. 🎂 L'església més icònica del romànic català fou consagrada #taldiacomavui de 1123 (però del calendari julià que equival al pròxim dia 17) i això és un fil de 200 tweets pel seu 900è aniversari, amb Lluís Domènech i Montaner de convidat. ✋
[prèvia: el fil és reciclat de l'any passat però el torno a posar avui perquè la ocasió és especial: no se celebra un 900è aniversari cada dia; de fet molts fils els repeteixo d'un any a un altre. L'any passat en vaig comptar els tweets i me'n sortien 200 exactes, inclòs aquest]
No és una cosa que a mi, que vinc del món de l'arquitectura, m'amoini massa però és sabut que als historiadors de l'art els molesta una mica que de la famosa pintura mural de Sant Climent de Taüll tothom en digui "Pantocràtor", perquè en realitat això no és un Pantocràtor.
"I el vell, q el magall empunya
diu tot d'una al nin q plora:
—Lo seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
—A on l'enterrem? —A fora.
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor."
—Serafí Pitarra, 1884
Això és el Fossar als "Quarterons" de Miquel Garriga i Roca, dibuixats el 1858-60. Santa Maria de la Mar tenia el cementiri principal just al davant, a la Plaça de Santa Maria, i al fossar lateral és on s'hi enterraren els veïns de la Ribera que defensaren la ciutat el 1714.
Però anem encara més enrere en el temps. Tenim la sort de tenir aquest mapa de la ciutat dibuixat abans del setge, el 1697 (n'hi ha un d'anterior de 1652 fet per un enginyer francès però és molt esquemàtic). Aquest és el primer mapa de Barcelona que té una llegenda en català.
Comencem des d'aquí: aquesta és la foto més famosa de la façana antiga, és de pocs anys abans que el 4 de juliol de 1887 comencessin les obres per a finalitzar-la. Apareix sovint a Twitter per a justificar la "tontíssima" idea que el Barri Gòtic és tot un decorat fals. | 📷 AHCB
Fa uns mesos ja vaig fer un fil explicant que tant la portalada com la finestra central de mig punt són de principis del segle XV. Però què passa amb tot aquest sector de la dreta de la façana? Qualsevol pot veure que aquí hi ha passat alguna cosa, i no és pas una cosa menor.
Tan poc menor és la cosa que no és pas cert que la façana arribés intacta fins a 1887: en cert moment dels segles XVII-XVIII una quarta part de la façana fou mutilada, tallada de dalt a baix com un pernil. I sense contemplacions, perquè sabien que això només era un mur a mig fer.
Dos iogurts. Aquest fou l'últim plaer sensorial que Antoni Gaudí pogué permetre's just abans de morir. Tres dies abans, #taldiacomavui de 1926, un tramvia l'havia envestit al mig de Barcelona. Això és un fil sobre la mort del més gran arquitecte català de la Història. | 📷 AHCB
Comencem amb una mica de context. Després de viure a un pis de l'Eixample des de 1880, el 1906 l'Antoni, el seu pare i la seva neboda Roseta (aquí en una excursió a Montserrat el 1897; el pare i la Roseta al centre, l'Antoni al fons) compraren una de les cases del Park Güell.
El pare morí aquell mateix any 1906 però Gaudí encara estava enfeinat fent la Pedrera, la Casa Batlló, etc. El 1912 morí la Roseta, de tuberculosi, als 36 anys. L'Antoni es quedà tot sol a la casa dedicant-se ja només als projectes de la Colònia Güell i de la Sagrada Família.
Deia Mies van der Rohe que Déu és als detalls. Al Palau Güell d'Antoni Gaudí (1886-90) Déu és a la cúpula i és aquí on hi ha un detall a corregir: aquesta cúpula no és ben bé de perfil paraboloide, com s'ha dit sempre, sinó de perfil el·lipsoide. Fil 📐 | 📷 Hattie Hall/Flickr
Això és una secció pel mig de l'edifici. La dibuixà l'arquitecte modernista Joan Alsina i Arús el 1910 per a presentar el projecte del Palau Güell a una exposició sobre l'obra de Gaudí, promoguda per Eusebi Güell, al "Grand Palais" de París.
La cúpula és doble, com la de la Catedral de Florència que féu Filippo Brunelleschi. L'interior sembla un llençol estès, cap per avall, i penjat de les quatre puntes...