No se sap del cert si el general Baldomero Espartero digué allò de "hay que bombardear Barcelona cada 50 años" però sí se sap que, certament, en #taldiacomavui de 1842 Barcelona fou bombardejada, des de Montjuïc i durant 13 hores, per ordre d'aquesta desferra humana. Fil 👇
El 13 de novembre anterior, a causa d'un cúmul de putades tant del govern espanyol com dels militars que no els havia agradat que la Ciutadella comencés a ser enderrocada, s'inicià una revolta popular amb barricades...
...i la resposta dels militars fou primer carregar contra la gent i després arrasar la ciutat sencera. La història de sempre.
El 3 de desembre, des de les 11:15 del matí fins a les 12:30 de la nit, el capità general de Catalunya, aquest criminal espanyol del retrat dit Antonio van Halen, féu llançar un total de 1.014 projectils sobre la ciutat.
D'aquest miler de projectils molts d'ells eren incendiaris: 780 bombes, 96 granades i 138 bales. L'assassinat massiu pujà a 340 morts i milers de ferits.
El desgraciat ni tan sols sabia què bombardejava exactament. El 1840 s'havien inventat els canons d'ànima estriada i els projectils cilíndrics, que permetien apuntar amb precisió a llargues distàncies, però el bombardeig de 1842 encara es féu amb canons d'ànima llisa.
Els canons d'ànima llisa només tenien un abast precís de 550 metres i més enllà d'aquesta distància la bomba qui sap on queia. Però com que les de ferro podien arribar fins a 1.300 metres i les de pedra a 1.500, Van Halen bombardejava a cegues pel mer i sàdic plaer de destrossar.
La Casa de la Ciutat, la Llotja, l'Hospital de la Santa Creu... el miler de projectils llançats tot el dia sense parar destrossaren fins a 470 edificis. L'última bomba sortí dels canons de Montjuïc a les 12:30 de la nit, i aleshores el Castell i la ciutat restaren en silenci.
Espartero fugí a Anglaterra l'estiu de 1843. Però no calgueren "50 años" abans de tornar a bombardejar Barcelona. El 24 d'octubre una nova protesta popular ocasionà un nou bombardeig, aquest cop de 2.500 bombes i durant 3 dies. Espanya és un interminable pou de misèria.
Fi.
PS.
Per cert, Espartero era Duque de la Victoria. Des de 1857 aquest carrer del Barri Gòtic està dedicat a ell. Abans es deia Carrer Duque de la Victoria però des del 2007, en una operació de blanqueig ridícula, es diu Carrer del Duc. Segueix sent un carrer dedicat a un criminal.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Per què l'Església de Santa Maria de la Mar té aquestes quatre grans cicatrius al voltant de la magnífica rosassa?... #Taldiacomavui de 1459 quatre arquitectes signaren el contracte per a reconstruir-la, anys després que hagués quedat malmesa per un bestial terratrèmol. Fil. 🌹
El 1459 ja feia 31 anys que la rosassa era mig destrossada, des que el dia 2 de febrer de 1428 tota Catalunya havia estat sacsejada per l'anomenat Terratrèmol de la Candelera. Amb epicentre prop de Camprodon, fou el terratrèmol més intens i destructor de la Història del país.
Des de finals del segle XIV, durant tot el XV i encara al XVI hi hagué uns quants terratrèmols força importants a Catalunya, sovint amb l'epicentre als Pirineus gironins. Aquest del 2 de febrer de 1428 tingué l'epicentre al cercle groc i es percebé França enllà, fins a 270 km.
Montserrat, vista aquí en una fantàstica foto amb Manresa en primer pla, és la muntanya més icònica i emblemàtica de Catalunya. Però què hi fa aquesta pila de roques aïllada aquí al mig?... Això és un fil sobre com va néixer la muntanya més singular del país. | 📷 Globus Pirineu
Com que jo no sóc geòleg faré un resum de dos articles divulgatius molt didàctics: "Aproximació a la geologia de Montserrat", del geòleg Albert Martínez, i "Sortida geològica a Montserrat", de la geòloga Olga Margalef. Tots dos expliquen molt bé perquè Montserrat és tan singular.
La cosa s'inicià fa uns 70 milions d'anys quan la Placa Ibèrica i la Placa Europea, derivant totes contentes per la Terra, es van trobar i van començar a col·lisionar. La col·lisió tancà la connexió entre els oceans Atlàntic i Tetis pel nord-est peninsular (gràfic de l'ICGC).
Passant per l'Autovia de Castelldefels es pot veure el cadàver, ara mig revifat, d'una antiga discoteca morta des del 2001: Silvi's. Inaugurada #taldiacomavui de 1970, fou obra d'Emili Donato i és un edifici curiosíssim on es donen la mà la música disco i l'edat mitjana. Fil 🎶
Fent via cap a Barcelona per la C-31, el cadàver, que el 2022 presentava aquest aspecte ruinós, apareix a la banda de muntanya poc abans de l'Estany de la Murtra, al costat d'un pont que en diuen, precisament, Pont del Silvi's. El terreny i l'edifici són de propietat privada.
L'agost de l'any passat, 2024, presentava aquest aspecte. Algú ha intentat tornar-la al seu estat original però, francament, sense massa traça. Qui l'ha intentat revifar?... què té de singular l'edifici a nivell arquitectònic?... i per què ara ja no pot seguir sent una discoteca?
És prou sabut que el 1924 Gaudí passà una nit al calabós per negar-se a deixar de parlar català amb un policia, però és menys sabut que #taldiacomavui de 1920 la policia li obrí el cap a cops de porra, exactament igual que l'1-O del 2017. Això és un fil sobre què va passar. 📜
Aquests fets van passar al Palau de les Belles Arts de Barcelona, obra de l'arquitecte August Font per a l'Exposició Universal de 1888 a la Ciutadella. L'edifici era just davant del Castell dels Tres Dragons, s'enderrocà el 1942 i hi feren uns jutjats municipals, ara enderrocats.
El Palau de les Belles Arts era un gran recinte firal on s'hi feien exposicions, concerts i tota mena d'actes socials, polítics i culturals. Un precursor del Palau Sant Jordi de Montjuïc. Bàsicament era aquest gran saló, de 2.000 m2, amb una estructura metàl·lica a la coberta.
#Taldiacomavui de 1717 Felip V obligà als ciutadans del barri de la Ribera de Barcelona a marxar del barri i enderrocar ells mateixos les seves pròpies cases, portant-ne la pedra a la Ciutadella per aixecar els murs de la fortalesa. Desaparegueren 1.015 cases i 42 carrers. Fil 📜
Això era el barri de la Ribera abans de 1714, en un plànol girat (la mar a la dreta). En vermell els edificis, en verd els horts i en verd fosc el Rec Comtal al centre i travessant els carrers i les illes. Un rec el curs del qual els miserables borbònics també van modificar.
D'entre tots els miserables destaca aquesta escòria, Joris Prosper Van Verboom, un psicòtic enginyer militar flamenc que fou l'encarregat tant de planificar el setge i després l'enderroc de la Ribera, que deixà a més de 5.000 persones sense casa, com de projectar la Ciutadella.
"En ma terra del Vallès, tres turons fan una serra". Demà és Sant Medir, vella festa popular santcugatenca del s. XVIII que els barcelonins adoptaren el s. XIX i que celebrem prop del cim de la nostra serra compartida: Collserola. Però per què Collserola es diu Collserola? Fil 🌿
De fet això és part d'un fil força més llarg que tenia a mig fer sobre la llegenda i la història real de Sant Medir, però el tema del nom de Collserola és prou curiós com per fer-ne ara aquest fil i de pas esbossar la història de Sant Medir. | 📷 R. Peña/Parc de Collserola
Fent un resum cronològic, la llegenda de Sant Medir s'estructura com segueix: Sant Sever i el pagès Medir, suposadament del segle IV, no van existir mai, són personatges creats per l'església catòlica aprofitant una tradició pagana relacionada amb la mare Natura.