No se sap del cert si el general Baldomero Espartero digué allò de "hay que bombardear Barcelona cada 50 años" però sí se sap que, certament, en #taldiacomavui de 1842 Barcelona fou bombardejada, des de Montjuïc i durant 13 hores, per ordre d'aquesta desferra humana. Fil 👇
El 13 de novembre anterior, a causa d'un cúmul de putades tant del govern espanyol com dels militars que no els havia agradat que la Ciutadella comencés a ser enderrocada, s'inicià una revolta popular amb barricades...
...i la resposta dels militars fou primer carregar contra la gent i després arrasar la ciutat sencera. La història de sempre.
El 3 de desembre, des de les 11:15 del matí fins a les 12:30 de la nit, el capità general de Catalunya, aquest criminal espanyol del retrat dit Antonio van Halen, féu llançar un total de 1.014 projectils sobre la ciutat.
D'aquest miler de projectils molts d'ells eren incendiaris: 780 bombes, 96 granades i 138 bales. L'assassinat massiu pujà a 340 morts i milers de ferits.
El desgraciat ni tan sols sabia què bombardejava exactament. El 1840 s'havien inventat els canons d'ànima estriada i els projectils cilíndrics, que permetien apuntar amb precisió a llargues distàncies, però el bombardeig de 1842 encara es féu amb canons d'ànima llisa.
Els canons d'ànima llisa només tenien un abast precís de 550 metres i més enllà d'aquesta distància la bomba qui sap on queia. Però com que les de ferro podien arribar fins a 1.300 metres i les de pedra a 1.500, Van Halen bombardejava a cegues pel mer i sàdic plaer de destrossar.
La Casa de la Ciutat, la Llotja, l'Hospital de la Santa Creu... el miler de projectils llançats tot el dia sense parar destrossaren fins a 470 edificis. L'última bomba sortí dels canons de Montjuïc a les 12:30 de la nit, i aleshores el Castell i la ciutat restaren en silenci.
Espartero fugí a Anglaterra l'estiu de 1843. Però no calgueren "50 años" abans de tornar a bombardejar Barcelona. El 24 d'octubre una nova protesta popular ocasionà un nou bombardeig, aquest cop de 2.500 bombes i durant 3 dies. Espanya és un interminable pou de misèria.
Fi.
PS.
Per cert, Espartero era Duque de la Victoria. Des de 1857 aquest carrer del Barri Gòtic està dedicat a ell. Abans es deia Carrer Duque de la Victoria però des del 2007, en una operació de blanqueig ridícula, es diu Carrer del Duc. Segueix sent un carrer dedicat a un criminal.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
#Taldiacomahir de 1955 va néixer Enric Miralles, l'arquitecte català contemporani més reconegut arreu del món, juntament amb Bofill, i l'arquitectura del qual sovint relacionem amb Gaudí. Però què tenen a veure els dos arquitectes? i què en pensava Miralles sobre Gaudí? Fil ✍️
Miralles i Gaudí compartien una llibertat molt personal a l'hora de crear: la seva arquitectura no pot ser copiada. Això és l'ull central compartit entre els dos arquitectes. Però Gaudí, amb el seu ull blau clar, era un simbolista, i Miralles, amb el seu ull marró fosc, no tant.
Vistos així formen un ésser de tres ulls amb forma de cor, però no hi ha realment massa estima entre l'arquitectura d'aquests dos. Ambdós eren uns "nerds", dos intel·lectuals amb extensos coneixements sobre moltes coses, però els seus títols d'arquitecte estan separats 100 anys.
DOCUMENT HISTÒRIC! ⭐️
Encara en estat de xoc, m'és un plaer presentar aquí un document únic i extraordinari mai vist fins ara:
Antoni Gaudí... en un film! 🎥
Gaudí en moviment!
Imatges d'una pel·lícula domèstica de 1922, cedides amablement per la Família Costa-Artigas. Fil! 👇
[Abans de res dir que si sou periodistes i voleu fer servir aquest vídeo inèdit i explicar-ne la història als vostres mitjans, podeu fer-ho però heu de citar correctament totes les fonts.
Per a saber com citar-les envieu-me un missatge privat (DM) i us explico com s'ha de fer.]
Aquest fil és MOLT especial i la història que hi ha al darrere és poc menys que delirant i surrealista. De fet, encara no fa ni una setmana que he vist aquest fragment de pel·lícula i encara em frego els ulls i el meu cervell gira a 800 per hora. Quines sorpreses té la vida...
Ahir i avui són dies destacats en l'Any Gaudí perquè #taldiacomavui de 1881 Gaudí acabà de publicar el seu ÚNIC article en premsa en tots els 73 anys que visqué. Fou al diari "La Renaixensa" i firmà amb el seu nom real "Antoni", i no "Antonio" com havia de firmar plànols. Fil 📜
Abans de començar aviso que aquest fil també serveix per a esclarir aquest dubte tan discutit:
Antoni Gaudí era independentista?
La pregunta no es pot contestar només amb un "sí" o un "no", només es pot contestar explicant el context, i és així que s'entén que SÍ QUE HO ERA.
Doncs som-hi. El primer de febrer de 1881 feia just 10 anys exactes que havia aparegut a Barcelona la revista "La Renaxensa" (1 de febrer de 1871), fundada pel periodista Pere Aldavert i ajudat pel seu "amic" Àngel Guimerà. Aldavert i Guimerà formaven part de la Jove Catalunya.
"Jo sóc molt català perquè tinc relació amb Catalunya, Barcelona i després París. A Espanya hi vaig com a estranger."
Avui fa 4 anys morí Ricard Bofill, un arquitecte català que no necessitava per res a Espanya per a ser cosmopolita. Per cert, què en pensava sobre Gaudí? Fil ⭐️
Ja que som a l'Any Gaudí, recordem que Bofill és juntament amb Gaudí l'arquitecte català més famós arreu del món, i que l'arquitecte del Walden era molt fan del de la Pedrera.
Ah, i que ambdós eren independentistes i guarnien amb els 4 pals i barres catalanes les seves obres.
Gaudí ho feia més sovint que Bofill això d'anar posant escuts de Catalunya per tot arreu, però els temps eren diferents i ells també: Gaudí el religiós místic que no es movia de Catalunya ni que el matessin i Bofill l'arquitecte estrella que viatjava i construïa per tot el món.
#Taldiacomavui de 1886 va néixer a Sants l'últim arquitecte modernista català, Manuel Sayrach. Seguidor de Gaudí, ideà un estil nacional dit "estil catalàunich" basat en la natura, i en aquest vestíbul de la Casa Sayrach (Barcelona, 1918) hi recreà l'esquelet d'una balena. Fil 🐋
El juliol de 1909 començà a escriure el manifest sobre aquest nou estil. Deia:
"L'artista deu inspirarse'n la naturalesa; no reproduintla, copiantla ni retratantla, que tot aixó son ficcións sense vida, d'alló que mancantli la vida, ja no es res; sino que deu inspirarshi...
...sentintla i idealitsantla, deu donar vida a la seva obra, posanthi tot sou essperit. [...]
Es un fet que'ns mostra diariament la natura, 'l que las bestias se sojornan de diversas maneras; i així podém observar, que, llevat de las que reposan en las aiguas...
Doncs segons diu un espanyolot que vivia a Barcelona l'any 1907... sí: Gaudí era un "asqueroso" separatista. I ho justificava tot parlant d'aquest picaporta de la Casa Calvet, on un símbol català n'esclafa un de castellà. Com va la cosa? Fil 😍
La Casa Calvet, al Carrer de Casp de Barcelona, a l'Eixample, és una obra feta per Gaudí els anys 1898-1900. Li encarragaren el projecte Eduard Calvet i Pintó i el seu germà Pere, a través de la seva mare Juliana Pintó, vídua d'un empresari dit Pere Màrtir Calvet i Carbonell.
Coincidí que mentre feia la casa, el juny de 1899 l'Ajuntament de Barcelona s'inventà un "concurs d'edificis urbans" en que un jurat triava el millor edifici, públic o privat, de la ciutat i li posava aquesta placa. Un precedent dels Premis FAD que creà Oriol Bohigas als 1950s.