Los "sin nombre", los espías en la Edad Media:
Estudiar el espionaje en la Edad Media es uno de los temas más apasionantes, pero a la vez más difíciles de analizar, por los límites de la documentación inherentes a su oficio.
¡Vamos con este primer #ReFluzo! (17 tuits) Image
1. Antes de empezar me gustaría remarcar que no tenemos demasiada información sobre el funcionamiento de los servicios de espionaje hasta la Baja Edad Media. Es a finales del siglo XIV cuando este tipo de oficio fue más frecuente, o más bien, está mejor documentado. ImageImage
2. El conocimiento anticipado de los planes enemigos ha sido siempre uno de los primeros pasos para actuar adecuadamente en la guerra, los mandos militares necesitaban saber de su propia situación y, también, de lo que se acontecía en los territorios enemigos. Image
3. En la plena y baja edad media se documentan un diverso número de oficiales, vinculados a las distintas monarquías o poderes soberanos de la Europa Occidental, que cumplían la función de espías. Los casos más comunes eran los oficiales, los correos y los embajadores. Image
4. Los correos, serían un complemento imprescindible para la transmisión de datos e informaciones, “desde la toma de decisiones en el conjunto de una operación naval de un carácter militar”. Image
5. Como suele ser habitual en mis hilos, voy a centrarme en el Principado de Cataluña en particular y la Antigua Corona de Aragón en general. En estos territorios, a finales del siglo XIV este tipo de oficio parece ser más frecuente o, al menos, está mejor documentado. Image
6. Probablemente fue consecuencia de la guerra de reanexión del reino de Mallorca por Pedro III (1343-1349/1374-1375). En ese período, el Principado vivía la amenaza de la entrada de compañías asoldadas por el rey desposeído, de mano de los condes de Armagnac y de Foix. Image
7. Entre 1389-1390, a causa de la entrada de las tropas del conde de Armagnac, varios espías se encargaron de recoger información para las autoridades catalanas. En Perpiñán, la Generalitat pagaba al menos tres espías, uno de los cuales era bretón. Image
8. Se han documentado otros ejemplos a lo largo del belicoso s. XIV: Juan I el Cazador mandó espías en los puertos pirenaicos para tener noticias de los movimientos de las compañías francesas que ya habían entrado en el Principado para saber de sus intenciones. Image
9. El espionaje no estaba solo vinculado a la actuación del monarca o de sus oficiales, puesto que algunas villas fronterizas solían enviar espías a territorio enemigo como medida preventiva ante posibles ataques. Image
10. En la documentación medieval aparece el término “escoltes”. Este calificativo identificaba a los encargados de la vigilancia nocturna en lugares de paso obligado: caminos, fuentes, puentes, campamentos enemigos, cementerios y fosos de ciudades y villas que temían ser atacadas Image
11. También aparecen documentados los “atalladors”, vigilantes móviles que recorrían los caminos peligrosos en tiempos de guerra. Era un oficio muy arriesgado y generalmente se ha argumentado que era realizado por almogávares. Image
12. Hay que tener en cuenta el papel del espionaje y la información en la toma de decisiones de los mandos de una operación militar. La red de contactos de la Corona de Aragón y de las personas vinculadas a sus armadas se ponía en movimiento en paralelo a la diplomacia. Image
13. Durante la cruzada contra Cataluña de 1285, las galeras catalanas obtuvieron una victoria de gran valor gracias a la información facilitada por "Graso", un hombre de la costa que facilitó a Ramón Marquet, vicealmirante de Cataluña, la posición exacta de la flota enemiga. Image
14. La red de espionaje alcanzaba todo el Mediterráneo. Alrededor de 1350 se documenta el envío de espías en Provenza que dieron datos vitales de la puesta en marcha de las galeras genovesas que tenían la misión de hostigar las líneas hacia los reinos cismarinos de la Corona. Image
15. Aunque hay pocos testimonios documentales de la actividad de los espías, en la Corona de Aragón en particular, y en la Europa Cristiana Occidental, quizá uno de carácter excepcional son las claves para encriptar cartas. Image
16. Las claves, generalmente, constan de un abecedario y de sus equivalencias en símbolos. En casos más ricos, como podéis ver aquí, aparecen además las referencias más importantes, con sus símbolos correspondientes. Image
17. Estos hacen referencia a reinos –Aragón, Valencia, Cataluña, Granada, Castilla, Navarra–, monarcas y ciudades –rey de Castilla, Navarra, Granada, las ciudades de Valencia, Zaragoza, Barcelona, así como individuos de una gran relevancia dentro de la Casa Real. Image
18. Me dejo muchas cosas en el tintero, pero termina aquí mi primer #refluzo dedicado al espionaje en la Edad Media. #ElCondensadorDeFluzo #FluzoEspías Muchas gracias como siempre por leer el hilo, hasta la próxima. Image
Moltes gràcies a tothom! Espero que lo hayáis disfrutado, si es así se agradece la difusión. Otras cuentas de interés son:
@BigotesBrulotes @PiquerosV @AdAbsurdum @HistoriadAragon @Museo_Naval @CarlistWars @jeiroar @harcamedievalis @vicentbaydal @fredericaparisi @TemploHera
Y cómo no, agradecer las correcciones a la meva estimada @aurosgart, que hace que le pegue menos patadas al diccionario.
Para terminar, una micro-bibliografía:
FERRER, M. T. La organización.
FERRER, M. T. Organització i defensa
MORRO, G. La marina
ORSI, M. Els senyors
SOBREQUÉS, J; SAROBE, R. Epistolari
UNALI, A. Mariners, pirates i corsaris.

• • •

Missing some Tweet in this thread? You can try to force a refresh
 

Keep Current with Pol Junyent Molins

Pol Junyent Molins Profile picture

Stay in touch and get notified when new unrolls are available from this author!

Read all threads

This Thread may be Removed Anytime!

PDF

Twitter may remove this content at anytime! Save it as PDF for later use!

Try unrolling a thread yourself!

how to unroll video
  1. Follow @ThreadReaderApp to mention us!

  2. From a Twitter thread mention us with a keyword "unroll"
@threadreaderapp unroll

Practice here first or read more on our help page!

More from @PolJunyentM

Jan 11
La política naval i la necessitat d'armades a la Corona d'Aragó:

Un fil breu on us vull mostrar la importància de mantenir estols capaços d'operar al llarg de la Mediterrània tot i no disposar d'una marina de guerra permanent.

⚓️🧵🚢(5 tuits)
2. Al llarg dels segles XIV i XV, la Corona d'Aragó fou una de les potències navals més destacades de la Mediterrània occidental. Els negocis marítims ocupaven una gran part de les activitats mercantils i fins i tot arribaren a caracteritzar certs barris de les ciutats de ribera.
3. Al llarg d'aquests dos segles assistim a una projecció política i militar en la Mediterrània occidental. L'expansionisme bel·licista de la Corona i el una potenciació de la política naval, amb la guerra com eix vertebrador, va fer necessari el manteniment d'estols i armades.
Read 5 tweets
Dec 23, 2022
IX. Bernat II de Cabrera, ordenador de la marina de guerra.

Bernat va ser decapitat a la ciutat de Saragossa d’Aragó el 26 de juliol de 1364. El vescomte és un dels capitans generals més famosos de la Corona i fou un dels consellers predilectes del rei Cerimoniós.
🚢🧵(14 tuits)
1. S'ha situat el seu lloc de naixement a la localitat aragonesa de Calatayud, però com l'estimat @amgiralt ens va fer conèixer a molts, realment el seu lloc de naixement encara és un misteri. Per tant, en aquest cas, hem de parlar d'un noble de llinatge català, i no aragonès.
2. Encara que a l'obra de J.B. Sitges, "La muerte de D. Bernardo de Cabrera, consejero del rey D. Pedro IV de Aragón (1364)", es digui que el seu lloc de naixement va ser Calataiud, aquest no aporta cap dada que doni suport a aquesta afirmació i és un error recurrentment repetit.
Read 20 tweets
Dec 16, 2022
VIII. L'aigua i la guerra naval

A diferència del cereal i la carn, l'aigua no ha atret tant l'atenció en la historiografia dedicada a la guerra medieval. Voleu veure com es proveïa una armada d'aquest recurs imprescindible, i la seva relació amb el vi?

Som-hi! 🚢🚢👇 (14 tuits)
1. Per al bon succés de qualsevol campanya militar, situar-se a prop de recursos hídrics o tenir-ne un bon proveïment era cabdal. Per a un estol que transportava un nombrós exèrcit i molts cavalls, era molt necessari disposar i gestionar de forma curosa els seus recursos hídrics
2. Força vegades un estol o un exèrcit es podia trobar en la situació de tenir una gran dificultat per accedir a fonts d’aigua dolça en quantitats raonables i amb garanties de salubritat. Enverinar pous i fonts era comú, no es pot confiar en les fonts d'aigua en terreny enemic.
Read 19 tweets
Dec 2, 2022
VII. Proveïment i consum d’aliments en les armades baix medievals de la Corona d’Aragó.
Imagineu-vos que sou a la Barcelona del s.XV, uns 10.000 homes són a la ciutat per embarcar-se mar enllà, fins a una guerra al Nord d’Àfrica, com s’alimentava tota aquesta gent? (27 tuits)🧵🚢
1. Les operacions logístiques per proveir de vitualles i altres materials a una flota o exèrcit eren un dels aspectes organitzatius més importants i intricats de qualsevol campanya naval.
2. Assegurar que una armada o exèrcit estigués el més ben proveït possible ha estat descrit per diversos autors com una de les operacions més complicades dutes a terme per qualsevol forma de govern medieval.
Read 32 tweets
Nov 18, 2022
VI. La creació del sistema i la gestió dels reclutaments en les armades reials de la Corona d'Aragó (XIV i XV).

Aquest podria ser el darrer fil que publico aquí, esperem que no, per tant, endavant enfonsem el vaixell! #TwitterDown

Espero que en gaudiu (22 tuits)🧵🚢
1. Un contingent humà com el que exigia una armada era difícil d'assolir. La demografia dels estats de la Corona d’Aragó, la seva fragmentació política i una “pobra” fortalesa del poder reial contribuïren, a crear un perfil poc adient, en comparació amb altres potències navals.
2. Segons alguns estudis, tant la "Signoria", Venècia, com la "Sereníssima", Gènova, podien haver avantatjat enormement a la Corona d'Aragó en les seves possibilitats per a captar bosses de població útil per a fornir els seus estols gràcies a les quotes per territoris.
Read 28 tweets
Oct 28, 2022
Les Grans Campanyes de Conquesta de l'Alguer (1353-1354):

Segurament sabreu que avui en dia encara es parla una varietat dialectal del català a L’Alguer, avui veurem un episodi de la conquesta i dura colonització que patí l’illa per part, sobretot, de catalans.

18 tuits🧶👇🚢
1. L'any 1347 Marià IV pujava al tron del jutjat d'Arborea, una de les 4 administracions d'herència romana i la més independent d'aquestes administracions sardes, i va començar a maniobrar per erosionar el poder català de l'illa.
2. Marià, confabulà amb els Dòria, aliats dels genovesos, i atacaren Sàsser. La Corona d'Aragó perdia un territori potent, fort i fidel a l'illa que es posava del bàndol genovès.
Read 23 tweets

Did Thread Reader help you today?

Support us! We are indie developers!


This site is made by just two indie developers on a laptop doing marketing, support and development! Read more about the story.

Become a Premium Member ($3/month or $30/year) and get exclusive features!

Become Premium

Don't want to be a Premium member but still want to support us?

Make a small donation by buying us coffee ($5) or help with server cost ($10)

Donate via Paypal

Or Donate anonymously using crypto!

Ethereum

0xfe58350B80634f60Fa6Dc149a72b4DFbc17D341E copy

Bitcoin

3ATGMxNzCUFzxpMCHL5sWSt4DVtS8UqXpi copy

Thank you for your support!

Follow Us on Twitter!

:(