Avui és un bon dia per aturar-nos una estoneta en una obra mestra del romanticisme, el #Carnaval Op. 9 per a #piano de Robert #Schumann. Veureu que, a part de ser una música extraordinària, també guarda alguns secrets. M'acompanyeu? #enfilall⬇️
Resulta que un amic de #Schumann que es deia Ludwig #Schuncke (a la imatge), va compondre unes variacions per a piano i orquestra sobre el tema #Sehnsuchtswaltzer de #Schubert (que es podria traduir com a Vals de la nostàlgia).
A #Schumann no li va agradar el caràcter extravertit de l'obra de #Schuncke així que va decidir utilitzar el mateix tema per fer una obra més íntima. Malauradament no la va acabar, però els primers 24 compassos van anar a parar a una obra nova que va titular #Carnaval.
El #Carnaval op. 9 està format per 22 moviments, en cadascun dels quals descriu un personatge emmascarat (incloent amics del compositor, personatges de la commedia dell'arte i fins i tot a ell mateix!). I no només això: també amaga un codi secret que us desvetllaré al final... 🕵️
Per començar, els números 2, 3 i 15 estan dedicats als famosos personatges de #Pierrot, #Arlequino, #Pantalone i #Colombina de la Commedia dell'arte, un gènere de teatre mig improvisat d'origen italià que va tenir molt èxit a #Europa entre els segles XVI i XVIII:
Els números 5 i 6 són una mena d'autoretrat de doble personalitat de Schumann: Eusebius, que representa la part somiadora i introspectiva, i Florestan, que representa la part impetuosa i apassionada (el tema de Florestan ja havia estat utilitzat al vals de la seva obra Papillons)
Els números que representen a persones reals són principalment l'11 i el 13 (dedicats a dues dones molt importants a la seva vida: Clara #Wieck i Ernestine von #Fricken), i el 12 i 16 (dedicats als compositors Frédérick #Chopin i Niccolò #Paganini).
Però això no es tot. A més, #Schumann va utilitzar criptogrames musicals, és a dir, combinacions de notes que equivalen a lletres de l'abecedari i que representaven certes paraules. En aquesta obra els va especificar clarament al moviment titulat Sphinxes:
A-S-C-H
As-C-H
S-C-H-A
Aquestes notes estan amagades per pràcticament tots els moviments i fan referència, per exemple, a Asch (a la imatge), la ciutat on va néixer la seva promesa Ernestine, (F)asch(ing) en alemany vol dir carnaval, Asch també vol dir cendra (dimecres de cendra), (...)
(...) i fins i tot les utilitza com a jeroglífic del seu nom complet, Robert Alexander Schumann, que inclou totes les lletres dels criptogrames.
Si voleu escoltar aquesta meravellosa obra, ho podeu fer aquí en una versió històrica i en directe d'Arthur #Rubinstein:
Gràcies per llegir fins aquí i, si us ha semblat interessant aquest #enfilall sobre el #Carnaval de Robert #Schumann, no oblideu posar m'agrada❤️o retuitar 🔄 el primer tuit. Salut i molta música. 🙃
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Avui us parlaré d'un fenomen de la natura que si no existís, probablement la música no seria tal com la coneixem. Nou enfilall de #curiositarts: 🧵🎶👇👇👇
Per començar, cal dir de que la forma de so més simple i regular que podem percebre prové de l'ona sinusoidal, és a dir, aquella ona que emet un diapasó quan el fem vibrar:
És mol difícil trobar a la pràctica un so tant pur com el d'un diapasó. De fet, les ones que produeixen els instruments (i altres objectes) normalment són més irregulars, en diversa mesura.
Ricard Lamote de Grignon va haver de destruir una de les seves composicions més polítiques en entrar les tropes franquistes a Barcelona el 1939.
Us ho explico en l'aniversari de la seva mort en aquest enfilall:
#curiositarts 🧵🎶👇👇👇
Moltes van ser les trucades que va rebre en Ricard aconsellant-lo que marxés de seguida, però ell pensava que no havia "fet mal a ningú" i va romandre a la ciutat.
Poc es podien pensar ell i la seva família que en pocs dies li caurien ni més ni menys que 61 denúncies! (tot i el mal que això li va fer, mai va arribar a fer pública l'indentitat dels denunciants).
El diapasó és un estri conegut sobretot per la seva gran utilitat en la pràctica musical, però amaga molt més del que us podeu imaginar.
Us ho explico en aquest enfilall:
#curiositarts 🧵🎶👇👇👇
El seu nom és una paraula d'origen grec (διαπασῶν) que originalment designava l'interval d'octava (literalment significa "totalment" o "a través de tots", en aquest cas, totes les notes contingudes en una octava).
El diapasó va ser inventat el 1711 pel trompetista John Shore, el qual va treballar amb compositors tant importants com Purcell i Händel (de fet, alguns dels més famosos solos de trompeta de Händel van ser compostos per a ell).
El quadre més famós de Gustav Klimt és, sens dubte, El petó. Menys conegut, però, és un altre petó (igualment apassionat) que va pintar inspirant-se en la 9a simfonia de Beethoven.
Si em voleu acompanyar us ho explico en aquest enfilall: 🧵🎶
#curiositarts
Tot va començar quan Klimt va rebre l'encàrrec de pintar un fris per a una exposició en homenatge a Beethoven que es va fer a l'edifici de la Secesió vienesa (a la imatge).
(Dit sigui de pas, la Secessió vienesa va ser un moviment artístic de caràcter renovador, proper al modernisme, del qual Klimt en va ser el primer president).
Coneixeu l'espiral de Fibonacci? És una de les presències matemàtiques en l'art i la natura més fascinants que es poden trobar. Si em voleu acompanyar us ho explico en aquest recargolat enfilall:
#curiositarts 🧵
L'espiral es diu així perquè està fonamentada en la sèrie de Fibonacci en la qual es van afegint termes a partir de la suma dels dos termes anteriors: 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13... En aquesta pàgina del Liber Abaci, ell mateix ho explica detalladament:
A partir dels nombres de la sèrie es pot construir un conjunt de quadrats adjacents de mida creixent...
Al s. XIV es va cultivar un estil musical molt particular anomenat ars subtilior. Una mostra d'aquest estil és aquest cànon infinit de Baude Cordier titulat Tout par compas suy composé, que vindria a dir He estat compost amb un compàs (d'aquí la forma circular). Enfilall va:🧵🎶
El pentagrama del cercle exterior conté la melodia que es canta com un cànon a dues veus, i la interior, una veu que acompanya. El podeu escoltar en aquesta animació que Jordan Alexander Key ha publicat a Youtube:
El cànon no va ser l'única obra gràfica de Cordier. També va compondre Belle, bonne, sage (Bella, bona, virtuosa) i quina millor manera que representar aquesta música en una forma de cor: