És un arquitecte jove però ja sap cap a on ha d'anar l'arquitectura: en #taldiacomavui de 1878 un Lluís Domènech i Montaner de només 28 anys publica a la revista "La Renaxensa" el text fundacional, el manifest, del futur Modernisme: "En busca de una arquitectura nacional". Fil 📜
Hi ha molta gent que es confon amb el títol d'aquest manifest (perquè no s'han molestat a llegir tot el text sencer) i es pensa que l'adjectiu "nacional" del títol es refereix a Catalunya i que en el manifest en Domènech està cercant un estil arquitectònic català. Doncs no.
La gent ho pensa perquè sap que en Domènech era catalanista i sobiranista (i així era), però en realitat el text, que té 31 paràgrafs en 12 pàgines, és una hòstia amb la mà oberta a la idea que Espanya és una nació i que com a tal pot tenir una "arquitectura moderna nacional".
I com ho fa? Primer de tot en Domènech sap, com 45 anys més tard també sabran Le Corbusier, Mies van der Rohe i els racionalistes, que una arquitectura moderna no pot ser "nacional" sinó internacional. El Modernisme era català però en realitat tenia vocació global i no local.
I aleshores ve la primera cleca: què coi tenim a veure els catalans amb els castellans, o amb els andalusos, o amb els asturians, a nivell cultural, artístic i arquitectònic? Res de res. Ni tan sols parlem la mateixa llengua, i tampoc tenim similars costums ni tradicions.
És impossible doncs que hi pugui haver una arquitectura comuna, "nacional", a nivell espanyol quan aquest invent artificial anomenat Espanya està format per pobles de tradicions arquitectòniques totalment diferents. Aquest és el tema central del manifest de Domènech.
Després Domènech enumera 4 arquitectures que considera ja passades: la clàssica, l'eclèctica, les romàniques i gòtiques, i finalment la mudèjar. I de totes aquestes considera que fusionar les medievals amb l'àrab podrien crear l'arquitectura "nacional", però quedaria un pastitx.
Així doncs, és impossible que Espanya tingui una arquitectura "nacional" perquè no és una nació sinó un conglomerat de nacions diverses. I per tant caldrà crear una arquitectura del tot nova perquè sinó serà impossible que sigui moderna, que és el què està cercant en Domènech.
Aquesta nova arquitectura serà una síntesi de totes les arquitectures del passat, cosa que la farà eclèctica i per tant impossible que sigui "nacional": ni nacional d'Espanya, ni de Catalunya, ni de cap altre lloc. En tant que síntesi serà moderna, i per tant serà internacional.
Per tant en Domènech amb aquest text no està "buscant" cap arquitectura nacional catalana, com es diu a molts llocs, sinó que està desmuntant la idea que pot existir una arquitectura nacional espanyola. El títol del manifest despista... excepte si t'has llegit tot el manifest.
I si heu arribat fins aquest tweet del fil doncs el manifest ja l'heu llegit sencer, perquè els fragments de les 12 pàgines que no he posat al fil són paràgrafs secundaris i prescindibles. Si algú els vol llegir, però, el manifest sencer és aquí: arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca…
Sis anys després que Domènech publiqués el seu manifest, el 1884 apareix a la revista "L'Avens" la paraula "modernista" per primer cop, en un article de Ramon D. Perés sobre "Los Jochs Florals de 1884". Com la majoria dels estils nasqué com a adjectiu: "la tendència modernista".
I des de l'arquitectura moderna d'en Domènech i des de la literatura, l'actitud "modernista" s'anà escampant per tot arreu. I així va néixer el Modernisme, la gallina dels ous d'or que cada any porta milions de turistes cap al país català, que aquest sí que és "nacional".
Fi.
• • •
Missing some Tweet in this thread? You can try to
force a refresh
Ahir i avui són dies destacats en l'Any Gaudí perquè #taldiacomavui de 1881 Gaudí acabà de publicar el seu ÚNIC article en premsa en tots els 73 anys que visqué. Fou al diari "La Renaixensa" i firmà amb el seu nom real "Antoni", i no "Antonio" com havia de firmar plànols. Fil 📜
Abans de començar aviso que aquest fil també serveix per a esclarir aquest dubte tan discutit:
Antoni Gaudí era independentista?
La pregunta no es pot contestar només amb un "sí" o un "no", només es pot contestar explicant el context, i és així que s'entén que SÍ QUE HO ERA.
Doncs som-hi. El primer de febrer de 1881 feia just 10 anys exactes que havia aparegut a Barcelona la revista "La Renaxensa" (1 de febrer de 1871), fundada pel periodista Pere Aldavert i ajudat pel seu "amic" Àngel Guimerà. Aldavert i Guimerà formaven part de la Jove Catalunya.
"Jo sóc molt català perquè tinc relació amb Catalunya, Barcelona i després París. A Espanya hi vaig com a estranger."
Avui fa 4 anys morí Ricard Bofill, un arquitecte català que no necessitava per res a Espanya per a ser cosmopolita. Per cert, què en pensava sobre Gaudí? Fil ⭐️
Ja que som a l'Any Gaudí, recordem que Bofill és juntament amb Gaudí l'arquitecte català més famós arreu del món, i que l'arquitecte del Walden era molt fan del de la Pedrera.
Ah, i que ambdós eren independentistes i guarnien amb els 4 pals i barres catalanes les seves obres.
Gaudí ho feia més sovint que Bofill això d'anar posant escuts de Catalunya per tot arreu, però els temps eren diferents i ells també: Gaudí el religiós místic que no es movia de Catalunya ni que el matessin i Bofill l'arquitecte estrella que viatjava i construïa per tot el món.
#Taldiacomavui de 1886 va néixer a Sants l'últim arquitecte modernista català, Manuel Sayrach. Seguidor de Gaudí, ideà un estil nacional dit "estil catalàunich" basat en la natura, i en aquest vestíbul de la Casa Sayrach (Barcelona, 1918) hi recreà l'esquelet d'una balena. Fil 🐋
El juliol de 1909 començà a escriure el manifest sobre aquest nou estil. Deia:
"L'artista deu inspirarse'n la naturalesa; no reproduintla, copiantla ni retratantla, que tot aixó son ficcións sense vida, d'alló que mancantli la vida, ja no es res; sino que deu inspirarshi...
...sentintla i idealitsantla, deu donar vida a la seva obra, posanthi tot sou essperit. [...]
Es un fet que'ns mostra diariament la natura, 'l que las bestias se sojornan de diversas maneras; i així podém observar, que, llevat de las que reposan en las aiguas...
Doncs segons diu un espanyolot que vivia a Barcelona l'any 1907... sí: Gaudí era un "asqueroso" separatista. I ho justificava tot parlant d'aquest picaporta de la Casa Calvet, on un símbol català n'esclafa un de castellà. Com va la cosa? Fil 😍
La Casa Calvet, al Carrer de Casp de Barcelona, a l'Eixample, és una obra feta per Gaudí els anys 1898-1900. Li encarragaren el projecte Eduard Calvet i Pintó i el seu germà Pere, a través de la seva mare Juliana Pintó, vídua d'un empresari dit Pere Màrtir Calvet i Carbonell.
Coincidí que mentre feia la casa, el juny de 1899 l'Ajuntament de Barcelona s'inventà un "concurs d'edificis urbans" en que un jurat triava el millor edifici, públic o privat, de la ciutat i li posava aquesta placa. Un precedent dels Premis FAD que creà Oriol Bohigas als 1950s.
#Taldiacomavui del 1123, fa 902 anys, fou consagrada l'església més icònica del Pirineu català: Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí. El campanar arribà dret fins al segle XX però li calia una mica d'ajuda i als anys 1950s li posaren uns collarets de formigó als pisos. Fil ✋
Sant Climent de Taüll fou fotografiada per primer cop als anys 1890s per la gent del Centre Excursionista de Catalunya. El 1904 Lluís Domènech i Montaner, que fou qui en féu la primera foto de l'interior, també féu aquesta bonica foto. El campanar tenia alguna finestra tapiada.
Aquesta és la foto de l'interior d'en Domènech. Com la majoria d'edificis, Sant Climent no era un edifici despullat sinó que estava vestit amb un arrebossat, un emblanquinat. Si la neteja que li van fer a Notre-Dame de París sorprenia, això també causaria avui dia certa sorpresa.
Tothom coneix les obres faraòniques de Ricard Bofill, nascut #taldiacomavui de 1939, com el TNC o l'Hotel Vela, però com tots els arquitectes Bofill començà fent coses més modestes i aquest fou el seu primer projecte: una casa per a la seva tieta Àngels a Eivisssa el 1960. Fil 📐
La casa és a la urbanització Cala Nova, a 5 km al nord de la vila eivissenca de Santa Eulària des Riu. Mira a la mar i té un turó ple de bosc al darrere. La va construir juntament amb el seu pare (que era arquitecte i constructor) Emili Bofill, per a la seva tieta Àngels Bofill.
En una entrevista del 2016 Bofill explicava:
"Encara era estudiant, tot just tenia 18 anys i em trobava estudiant arquitectura a l'Escola de Belles Arts de Ginebra, Suïssa [el 1957 l'havien expulsat de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, al primer curs, per ser del PSUC]...